Política 24/02/2016

Xoc de versions de Sánchez i Rivera sobre l'acord de govern

El líder del PSOE evita mencionar el veto al referèndum que inclou el document. Defensa, en canvi, que derogarà la reforma laboral, un punt no inclòs en l'escrit

Mariona Ferrer I Fornells
5 min
Pedro Sánchez i Albert Rivera en el moment de firmar un acord per a un govern reformista i de progrés

MadridAra sí. Ja hi acord d'investidura i de legislatura entre PSOE i C's. Pedro Sánchez i Albert Rivera han firmat aquest matí un document de 66 planes que compromet el partit taronja a votar 'sí' a la investidura del líder socialista a canvi de garantir la unitat d'Espanya i el veto al referèndum. C's canvia així a última hora d'estratègia i decideix avalar el PSOE. Això sí, la grandiloqüència amb què els dos partits han venut l'acord –a la sala constitucional del Congrés– xoca amb la realitat: PSOE i C's no sumen per aconseguir la investidura de Sánchez. I els cal o bé l'abstenció del PP –com busca Rivera– o bé l'abstenció de Podem i d'altres grups com el PNB, dos partits que ja han mostrat les seves reticències amb un document.

Tant Sánchez com Rivera han qualificat l'acord "d'històric" i les respectives rodes de premsa s'han fet davant del quadre de Juan Genovés 'El abrazo', que simbolitza l'esperit de "consens" de la Transició". Per al líder del PSOE, estem davant d'un "acord que sí que suma perquè és una victòria política del consens i del diàleg".

Al seu torn, Rivera ha apel·lat a l'esperit de la Transició i ha assegurat que es tracta d'un acord de govern que assenta les "bases d'una nova etapa política" a Espanya. En aquest sentit, no ha descartat entrar a formar part d'un govern de coalició.

Sánchez evita el veto al referèndum

En el que no han coincidit el líder del PSOE i el de C's és en el fons de l'acord. Tots dos han explicat que es tracta de més de 200 mesures que van més enllà de la proposta de reforma exprés de la Constitució, però han venut les iniciatives que els interessaven més per seduir dreta i esquerra, PP i PSOE.

Sánchez ha assegurat que derogarà al reforma laboral del PP, però aquesta mesura no s'inclou en el document. També ha garantit que acabarà amb els desnonaments, però en les seves mesures hi ha molts matisos.

Mentre que Rivera ha insistit, sobretot, en la clàusula que veta qualsevol referèndum d'autodeterminació, el líder socialista ni l'ha mencionat. "Posem per escrit que ningú pot trencar la unitat d'Espanya", ha assegurat, recordant que era un requisit fonamental per a l'acord.

Ferraz farà una pregunta genèrica a la militància

Després d'una setmana de negociacions a contrarellotge, les executives del PSOE i C's han ratificat aquest dimecres al matí un acord que asseguren que és per a un "govern reformista i de progrés". Un pacte que Ferraz necessitava per poder consultar a la militància els passos de Sánchez de cara al debat d'investidura, previst per a dimarts de la setmana que ve. Amb tot, l'executiva del PSOE ha decidit fer una pregunta genèrica a la militància sobre els pactes per poder seguir negociant amb tot l'arc a l'esquerra.

El PSOE celebra un pacte amb C's mentre encara negocia amb Podem. Pablo Iglesias considera que el pacte només són "focs d'artifici" i promet mantenir-se a la taula negociadora "fins al final" perquè encara creu que és possible un "govern del canvi". Per a aquesta tarda està prevista una nova reunió bilateral entre l'equip negociador dels socialistes i el partit morat, i tot seguit una nova reunió a quatre entre els partits d'esquerres: PSOE, Podem, Compromís i IU.

L'anunci a primera hora de l'acord xoca amb el fet que dimarts al vespre el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, encara assegurava als partits d'esquerres que no hi havia res tancat. Un gest que ha provocat desconfiança a la taula negociadora de l'esquerra.

Divergències entre 'barons' del PSOE

Malgrat tot, entre els 'barons' del PSOE l'aval no és ni molt menys unànime, cosa que pot condicionar la consulta entre la militància. Així, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha confessat no estar "content" amb què aquest debat, perquè les diputacions són un contrapès al poder de les autonomies i perquè Catalunya, al seu parer, ho farà servir contra la unitat d'Espanya.

Segons ha dit, la Generalitat "va ser la primera que se les va voler carregar", perquè els ingressos d'aquelles anirien a l'executiu autonòmic i perquè tenen un paper de "costura constitucional". "Es van crear com un contrapès a les autonomies pactat en el seu moment per PSOE i UCD", un fre, ha dit, "a les ànsies autonòmiques per si se n'anaven de mare".

Al seu torn, el president del Govern d'Aragó, Javier Lambán, ha defensat també el treball provincial, que va conèixer a fons com a president de la diputació de Saragossa. "Estàvem prestant un gran servei als municipis del medi rural", ha dit del seu treball en la diputació, per afegir que sempre va percebre que des dels ajuntaments "es tenia una altíssima valoració" de l'organisme provincial.

Presidents de diputacions i Extremadura, en contra

Amb més claredat i tot s'ha pronunciat el president de la diputació de Jaén i secretari general del PSOE a la província, Francisco Reyes, que ha avançat que votarà 'no' a l'acord si hi apareix expressament la supressió de les diputacions. Així, ha defensat que sense aquestes institucions no s'hauria avançat "en la igualtat d'oportunitats" per als municipis i a censurat que se salvi a les diputacions forals i els consells i 'cabildos' insulars, i s'ha preguntat si és aquesta "la simetria" que defensa C's.

El seu homòleg a la Diputació de Huelva, Ignacio Caraballo, ha demanat centrar el debat perquè no deu ser tant "qui desapareix" sinó "qui presta el servei". I ha assegurat que molts pobles petits no sobreviurien sense el suport de la institució provincial. "Jo no dic ni que sí ni que no, sinó que s'analitzi tot, i que el model de la diputació de Huelva cal mantenir-lo perquè és el que més ens val", ha afegit.

També des dels socialistes d'Extremadura s'ha fet una defensa tancada de les diputacions provincials. "Pel seu recorregut, pel seu resultat i per les conseqüències més que positives per als ciutadans", ha dit la diputada socialista Marisol Mateu, que vol centrar el debat en si les administracions se solapen en prestar serveis. "És important obrir la reflexió, però és important també saber com estan configurats els nostres territoris", ha dit, "més enllà de frases o posicions maximalistes sobre la supressió o no de les diputacions".

Tres dirigents provincials andalusos, crítics

En una línia similar, la secretària general del PSOE de Cadis i la presidenta de la diputació, Irene García, ha estat la tercera dirigent andalusa en saltar contra el pacte. Ho ha fet un comunicat on ha mostrat el seu "total desacord" amb la supressió de les diputacions i ha demanat a l'executiva federal del partit que "reconsideri" i "rectifiqui" en aquest punt. Així, ha defensat "la importància i eficàcia de les diputacions provincials" i el seu significat per a "la gestió diària dels ajuntaments petits".

Segons opina, aquests ens "compleixen un paper fonamental en la cohesió territorial", encara que reconeix que "hi ha qüestions que poden ser millorables" en aquestes institucions "com succeeix amb altres ". "La supressió de les diputacions posaria en escac a molts serveis que es presten des de la institució provincial i que són fonamentals com la lluita contra els incendis, l'assistència urbanística, les escombraries o la recaptació d'impostos", alerta la socialista.

stats