Per què Puigdemont no anuncia una moció de censura contra Sánchez?

BarcelonaEl PP i, amb la boca petita, també Vox, han anat deixant un rastre de molles de pa per intentar atraure el PNB i Junts cap a una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez. Sense èxit. ¿Per què Carles Puigdemont reclama aquest dilluns, en canvi, una qüestió de confiança al president espanyol? Perquè, malgrat la duresa amb què el líder juntaire s'expressa contra el govern de l'Estat, el PSOE i Sumar continuen sent els seus únics socis possibles. Si Puigdemont volgués, Sánchez cauria, però les conseqüències internes –tant per a la militància de Junts com per als seus votants– podrien ser demolidores. Lliurar el govern espanyol en safata a Alberto Núñez Feijóo està descartat. "Plantegem una qüestió de confiança perquè els que li vam fer confiança pensem que no està complint", ha expressat aquest dilluns l'expresident de la Generalitat. Ell, que n'és un expert, perquè el 2016 es va jugar el tot pel tot sotmetent-se a una moció per convèncer la CUP.

"Tombar el govern del PSOE amb els vots del PP i de Vox és enterrar Junts per molt de temps. Hi ha altres formes de pressionar el govern. I, si ha de caure, que caigui sol", escrivia aquest cap de setmana a X Agustí Colomines, diputat de Junts al Parlament i un dels principals ideòlegs del partit. Segurament, ja conscient del que anunciaria Puigdemont dilluns, plantejava "altres formes de pressionar", com no aprovar els pressupostos i fer inviables altres iniciatives parlamentàries de l'executiu espanyol. Junts fa un cop sobre la taula per insistir en allò que van fixar des del primer moment: que els incompliments del PSOE tindran "conseqüències". Carregar sobre les seves espatlles la caiguda del govern és una altra cosa ben diferent.

Evidentment, Sánchez només agafaria el guant de Puigdemont si tingués garantit al 100% que superaria la qüestió de confiança. Spoiler: no ho farà. Però si vol seguir a la Moncloa, el PSOE no pot badar. Junts ja li ha anat tombant algunes votacions rellevants i, sense que el sobiranisme presideixi la Generalitat, Sánchez té poques coses a intercanviar amb ells. Els deures a curt i mitjà termini: fer oficial el català a la Unió Europea –Puigdemont ha recordat els esforços de la Moncloa per fer Teresa Ribera eurocomissària, a diferència de "l'absoluta falta d'implicació" amb el català–; aplicació completa de l'amnistia –un advertiment de quin hauria de ser el posicionament del Tribunal Constitucional–; transferència de les competències en immigració; complir amb les inversions a Catalunya i millorar el model de finançament.

Motius diferents

¿Tant és per a Catalunya que Espanya la governi Sánchez o Feijóo? Una frase que sovint s'ha sentit de dirigents juntaires, però que no comparteixen ni tan sols els seus votants, tal com recordava Núria Orriols en aquest article, fent referència a dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Puigdemont llança una alerta al PSOE perquè ha comprovat en primera persona que, a diferència del que deia fa uns mesos, amb Sánchez no s'acostuma a cobrar per avançat. I no li vol seguir atorgant confiança cega. ¿Potser ha arribat l'hora que es trobin tots dos per parlar directament del tema?

Però fins i tot els motius per fer caure el govern de l'Estat serien oposats als que tenen les dretes espanyoles. El PP i Vox fan un totum revolutum amb els casos de presumpta corrupció que afecten l'entorn de Sánchez –que Puigdemont ni tan sols ha citat–, però en l'origen de la seva esmena a la totalitat hi ha, precisament, l'acord de Sánchez amb Puigdemont. I, ¿per què el PP no presenta una moció de censura? Perquè, sense Junts, la perdria.