BarcelonaAlberto Núñez Feijóo ha demostrat que està ben connectat al Partit Popular Europeu i que la seva bandera és la de l'Espanya més unitària maquinant en contra de l'oficialitat del català. Però també ha donat una coartada als seus adversaris polítics. Tant a Pedro Sánchez com a Carles Puigdemont.
Normalment la primera reacció és el que compta, també en política, i la de Puigdemont és indicativa sobre quin efecte tindrà el nou ajornament de la decisió de la Unió Europea sobre el govern espanyol: nul. Almenys per ara. El líder de Junts ha carregat contra Feijóo i ha situat tota la responsabilitat sobre el rol del PP, eximint d'entrada la Moncloa de l'assumpte.
Feijóo, doncs, li ha donat a Pedro Sánchez el pretext per justificar que encara no ha complert el compromís amb Junts que arrossega des d'abans i tot de la investidura. I a Carles Puigdemont també li ha tret pressió: si totes les mirades se'n van cap al PP, Junts també es deslliura de muntar una nova crisi d'estabilitat al govern espanyol malgrat que encara no ha complert una qüestió que s'havia de "cobrar per avançat" abans de l'elecció de Sánchez.
Però sobretot les dues parts esquiven el conflicte en un moment clau: aquest mes el Tribunal Constitucional ha de decidir si avala la llei d'amnistia i, poc després, haurà de decidir sobre el cas concret de Puigdemont.
Tots convindran, doncs, que la culpa és del PP, però ni el PSOE ni Junts poden al·legar desconeixement: no poden dir que, quan van prometre l'oficialitat del català a la Unió Europea de forma exprés, no sabien que els populars mourien cel i terra per intentar-ho evitar.
