Política 21/06/2021

El recurs 'fantasma' contra els indults

La jurisprudència de la sala tercera del Suprem anticipa que no serà admès

3 min
Imatge de la façana del Tribunal Suprem a Madrid

MadridUn cop el consell de ministres ha aprovat el decret d'indults queda per aclarir si el PP, Vox i Ciutadans poden presentar un recurs a la sala tercera, la contenciosa administratiu, del Tribunal Suprem. I la jurisprudència d'aquesta sala planteja ja per endavant que un eventual recurs estaria condemnat a ser inadmès en la fase de tràmit per falta de legitimitat activa.

Fins i tot en el cas de Vox? Sí, també val per a Vox. Hi ha una resolució clau: el recurs de cassació del PSOE contra la resolució de la secció tercera de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional per la qual es denegava la seva legitimació activa per recórrer, el 2012, la disposició addicional primera del reial decret llei 12/2012 de 30 de març. Aquest decret introduïa diverses mesures tributàries i administratives dirigides a reduir el dèficit públic, i l'esmentada disposició va introduir la declaració tributària especial, la de l'amnistia fiscal del ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.

El ple de la sala de 34 magistrats i magistrades –entre les quals Margarita Robles, actual ministra de Defensa– va inadmetre el recurs per falta de legitimació. "La doctrina general que s'extreu de la legitimació activa de les persones jurídiques resulta plenament aplicable als partits polítics. De manera que aquest tipus de forma associativa per si sola no resulta raó suficient per reconèixer una legitimació activa general o de simple interès de legalitat, per poder recórrer en l'ordre contenciós administratiu disposicions de caràcter general. Que es tracti d'un partit polític no afegeix un plus pel que fa a la determinació de la seva legitimació activa, ni permet estendre l'àmbit del preceptiu interès legítim de manera difusa als objectius o fins d'interès de política general del partit".

L'interès pel compliment de la legalitat

¿L'interès que es pot invocar per al compliment de la legalitat legitima un recurs? "El mer interès de legalitat –diu la sentència– no constitueix, per ell mateix, interès legítim suficient per habilitar l'accés a la jurisdicció [...]". I afegeix: "El fet que els partits siguin el mitjà de la participació política, i concorrin en la formació de la voluntat popular, no és suficient per conferir-los legitimació per impugnar qualsevol capacitat administrativa, si no s'aprecia una connexió específica amb un interès concret, una actuació o un funcionament del partit [...]. És necessari que pugui repercutir, directament o indirectament, però de manera efectiva i acreditada en l'esfera de partit polític, no de manera hipotètica, abstracta, general o potencial".

Bé. I en el cas de Vox? No és part en l'expedient de l'indult. Per aquest cantó, doncs, no hi ha legitimació. Però el fet d'haver participat com a acusació popular en el judici del Procés ¿podria considerar-se una repercussió efectiva i acreditada que legitimi el seu eventual recurs? Precisament, ser acusació popular suposa en l'ordenament jurídic un interès genèric per al compliment de la legalitat. És a dir: al no ser agreujat –acusació particular–, el seu recurs se situaria en el "mer interès de la legalitat" que, segons el ple de la sala tercera, no habilita a recórrer.

Una interlocutòria més recent, del 31 de juliol del 2020, de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Suprem, ratifica els criteris del ple del 3 de març del 2014. Es refereix a la impugnació per part del PP i els parlamentaris de Vox del nomenament del llavors vicepresident Pablo Iglesias perquè formés part de la comissió delegada d'assumptes d'intel·ligència (Centre Nacional d'Intel·ligència). En tots dos casos, la secció quarta assenyala que reconèixer la legitimació dels partits polítics i dels diputats a títol individual per impugnar qualsevol actuació del govern i de l'administració "equivaldria a reconèixer-los una mena d'acció popular encoberta, que no tenen atribuïda al nostre ordenament jurídic".

Ni el PP, ni Ciutadans, ni tampoc Vox, per tant, tenen la legitimació per presentar-hi un recurs. La sentència del kamikaze de novembre del 2013, per altra banda, qualifica d'intocables el fons dels decrets d'indult.

stats