TRANSPARÈNCIA
Política 13/02/2017

El registre de lobis s’amplia a totes les administracions

Una llei del Govern unificarà la seva base de dades amb la d’ajuntaments, diputacions i universitats

Aleix Moldes
3 min
El conseller de Justícia, Carles Mundó, gestiona el registre de lobis de la Generalitat

BarcelonaUn únic registre de grups d’interès per a tot. Amb aquesta idea ha treballat el Govern durant els últims mesos i, segons ha pogut saber l’ARA, presentarà de forma imminent el primer registre de lobis de Catalunya. Una nova eina que ampliarà la capacitat de l’actual registre de la Generalitat, en funcionament des del juliol del 2015. Les empreses i els grups d’interès que vulguin reunir-se amb els alts càrrecs del Govern, però també amb alcaldes i regidors, diputats provincials, representants dels consells comarcals i, fins i tot, amb els rectors de les universitats públiques s’hauran de registrar abans a la web gestionada pel departament de Justícia. En total, més de 2.000 institucions queden integrades en aquesta nova aplicació creada a partir de la llei de transparència de Catalunya. De fet, l’única que en queda al marge és el Parlament, que aquest dimarts presentarà el seu propi registre de grups d’interès i obrirà les agendes dels diputats.

Tot i que la llei preveu que totes les institucions públiques facin el seu propi registre, aviat es va arribar a la conclusió que era inviable, i sobretot ineficient, tenir més de 2.000 pàgines web diferenciades sobre el tema. Ara cada grup d’interès tindrà un únic número d’identificació per relacionar-se amb l’administració. És a dir, només caldrà que es registri una vegada per poder arribar a tothom. La web que gestiona Justícia ja té gairebé 1.500 lobis inscrits.

Quins són els dos avantatges principals? D’una banda, fonts governamentals expliquen a l’ARA que els municipis s’estalviaran la despesa d’impulsar un registre en solitari. De l’altra, al ciutadà li serà més fàcil consultar amb qui s’ha reunit cada lobi perquè només hauran de recórrer a una web. El nou format serà presentat de forma “imminent” sense que canviïn les exigències als responsables del sector públic: la inscripció en el registre serà obligatòria per mantenir qualsevol reunió amb alts càrrecs, i les multes, tant per al personal de l’administració com per als lobis, poden anar dels 600 als 12.000 euros, amb possibles inhabilitacions i exclusions de concursos públics.

Agendes públiques al Parlament

L’única administració a la qual la llei de transparència reserva un paper diferent és el Parlament. Com va explicar l’ARA al mes de novembre, la cambra catalana també ha anat avançant per crear el seu propi registre de grups d’interès i, de fet, demà el presentarà públicament. L’objectiu, segons expliquen fonts parlamentàries, és que a mitjà termini acabi confluint amb el del Govern perquè només hi hagi un registre d’aquestes característiques a Catalunya.

La principal diferència respecte de l’eina del Govern serà la facilitat per accedir a les agendes públiques, que en el cas de la cambra catalana hauran de validar personalment els diputats. Mentre que al Parlament a través de la fitxa de cada diputat es podrà conèixer la seva agenda -que, obligatòriament, recollirà totes les trobades amb els lobis-, per consultar les reunions dels membres de l’executiu cal descarregar un document que barreja les trobades de tots els alts càrrecs d’una conselleria. És a dir, que no permet personalitzar les cerques sinó que mostra conjuntament els contactes de tot els responsables del departament.

A partir de demà, el Parlament es convertirà en la primera cambra legislativa de l’Estat amb un registre propi de grups d’interès i, de forma “imminent”, el Govern impulsarà un registre únic per a tot Catalunya. Són dos exemples de l’aposta per la transparència de les institucions catalanes, tot i que no tothom està convençut que siguin eficaços per acabar amb les “males influències” de la política.

stats