CRÒNICA

La reina Tania esperant el xoc de ‘Joc de trons’

Veig Mario Bros. Nenes manga morat amb minifaldilles qüestionant la llei de la gravetat. Herois de totes les guerres siderals. Terrícoles amb panxes de supersofà... Tots volen fer-se una foto al tron de Joc de trons. Enmig d’un noble de metrosexualitat d’Edat Mitjana i un guerrer amb casc de banyes de cérvol antisistema. “És la reina”, diu un fotògraf quan arriba. Tania Sánchez també seu al tron de la immortalitat. Vestida de verd de bosc mitològic. Amb cabells rossos de puntes de pluja xim-xim. Fragilitat mesurada. Heroïna d’automediació moral. Va perdre el regne d’Esquerra Unida. Ha creat el seu regne: Convocatòria per Madrid. I s’ha aliat amb el regne de regnes: Podem.

Ara, reina esperant. Reina sense rei: fa un mes ella i Pablo Iglesias trencaven la relació sentimental. Però l’ombra de Pablo és allargada. Sánchez parla al Saló del Còmic de Joc de trons i política. L’escenografia és el llibre Ganar o morir. Lecciones políticas en ‘Juego de tronos’ (Akal). Coordinat pel príncep de Podem: Pablo. I amb capítols de tots els nobles de la formació: Juan Carlos Monedero, Íñigo Errejón... I Sánchez. Els llibres, la sèrie de televisió, han tornat mig planeta a l’Edat Mitjana. Lluites de regnes pel poder: el tron de ferro. Joc de trons és la metàfora socialitzada de ferro colat de Podem per explicar la pugna pel nou poder a l’Estat. Com anuncia la meteorologia de la sèrie: “S’acosta l’hivern”.

L’hivern és per a Tania Sánchez quan aquesta setmana el príncep Pablo va regalar la sèrie al rei Felip VI: “És una desmitificació de la figura reial. L’hivern està arribant i potser el seu tron haurà d’estar disponible per disputar-lo democràticament”. El Regne de la Transició. Com a la sèrie, és “el mite de la construcció del regne, que coincidim a explicar-nos mútuament, fins que ens oblidem que és mentida”. Foto actual d’Instagram d’un sistema que s’esmicola. No sabem quin ordre vindrà. Per això es lluita. Per això es vol el poder. S’ha de tenir el poder per gestionar els problemes de la gent.

En aquesta lluita tots són necessaris: nobles, vassalls, guardians... Vots. I mirar la sèrie: “No és possible la disputa dels reis si no hi ha un poble disposat a morir per això”. Vots, perquè “els partits es comporten en la mesura que hi ha legitimitat per actuar així”. Vots i horitzó: “No són tan importants els actors com les estratègies per avançar”. Aliances entre regnes socials i de cultura democràtica. Perquè s’acosta l’hivern.

Esperança en la incertesa

Xoc de trons. Sánchez, amb els braços recolzats a la taula, dispara les mans com fletxes de foc. Contra l’hivern com a metàfora de pessimisme de futur. Contra l’hivern com un temps que no es pot canviar. La seva diana és una altra: “L’hivern és incertesa, però això és esperança. Els canvis, si no generen incertesa, no són canvis. I si no hi ha canvis, les condicions de vida seran dramàtiques”. Torna a seure al tron per fer-se una foto. Amb mitja rialla que espera a l’ombra. Ara, alça l’espasa.

Més continguts de