La renovació del Govern no arriba als alts càrrecs
Els dirigents només canvien de departament d’acord amb el seu color polític i escassegen els fitxatges externs
BarcelonaA la fotografia oficial que el nou Govern es va fer el 26 de maig a la plaça Sant Jaume només es repetien tres cares de l’anterior consell executiu: el president, Pere Aragonès; el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera d’Acció Climàtica i Agricultura, Teresa Jordà. La resta de membres eren tots nous. No ha passat el mateix amb el sottogoverno -és a dir, els càrrecs que conformen les conselleries i que, al final, fan funcionar l’administració-. Dels catorze secretaris generals nomenats pels consellers, els números dos dels departaments, dotze ja formaven part de l’anterior Govern. El canvi ha sigut només d’àrea. El mateix ha passat amb els secretaris i directors generals que ara per ara s’han nomenat, malgrat que en aquest camp hi ha hagut algunes incorporacions i encara no s’ha completat l’organigrama. De fet, per fer-ho, és clau que l’executiu aprovi els decrets d'estructuració de cada departament, que concreta les competències de la conselleria i dibuixa el nombre de secretaries i direccions generals.
Els moviments tenen a veure amb el canvi de departaments entre ERC i JxCat. La pràctica política a Catalunya és que les direccions dels departaments es rellevin quan entra o surt un determinat partit: són directius públics que es nomenen per confiança política i acostumen a estar vinculats a les formacions. Uns 500 càrrecs en tot el Govern. Ara encara no s’han nomenat tots, però les cúpules de les conselleries comencen a estar definides. ERC, que aterra a la conselleria de Presidència, ha optat per posar la seva antiga secretària general a Educació, Núria Cuenca, com a número dos de Laura Vilagrà. Meritxell Masó, històrica de l’administració pública, ha passat de ser secretària general de Presidència a número dos del departament de Salut, que pilota Josep Maria Argimon (JxCat). Amb Cuenca a Presidència, els republicans han fitxat a Educació Patrícia Gomà, que fins ara era la número dos de Justícia. Un canvi similar ha sigut el de Jordi Cabrafiga, que ha estat nomenat secretari general d’Economia i en la legislatura passada era el segon de Ramon Tremosa a Empresa. Lluís Baulenas (JxCat) és ara el secretari general d’Exteriors després d’haver-ho sigut a Cultura. I Oriol Amorós (ERC), fins ara a Afers Socials, ha fet el salt a Interior com a secretari general.
El model es repeteix a la resta de conselleries. A Polítiques Digitals, el secretari general és Ricard Font, que fins ara era el president de Ferrocarrils, mentre que a Igualtat i Feminismes la número dos del departament, Georgina Oliva, prové de la secretaria d’Infància i Joventut de l’anterior executiu. Jordi Foz, fins ara secretari de Transparència, s’ha convertit en el segon de Cultura, i Xavier Bernadí, que era director general de Dret i Entitats Jurídiques a Justícia, ha esdevingut el secretari del Govern -un càrrec que assisteix jurídicament l’executiu-. Al departament de Drets Socials agafa la batuta Dolors Rusinés, que fins ara exercia la seva plaça de funcionària, i a la conselleria de Recerca i Universitats, que pilota Gemma Geis (JxCat), és Esther Morales, fins ara subdirectora general, qui serà la número dos. Els únics secretaris generals fitxats de fora del Govern són Oriol Sagrera a Empresa -era el cap de gabinet de Roger Torrent, ara conseller, quan ostentava la presidència del Parlament- i l’advocat Joaquim Claveguera a Justícia. L’únic que per ara es manté intacte malgrat el canvi de color polític de Presidència és el cap dels serveis jurídics: Francesc Esteve.
Primers nomenaments
La majoria de secretaris sectorials ungits fins ara també són moviments de peces. Marta Subirà, exsecretària de Medi Ambient, ha sigut nomenada presidenta de Ferrocarrils pel vicepresident, Jordi Puigneró, així com Ester Manzano, fins ara directora general d’Administració Digital, ha sigut designada directora d’Atenció Ciutadana. A la conselleria de Presidència, Laura Vilagrà també ha optat per perfils que ja eren al Govern: Joan Jaume Oms com a secretari de Funció Pública -era president de l’empresa pública Infraestructures.cat-, Alícia Corral com a directora de Funció Pública -feia de subdirectora de Pressupostos- i Núria Espuny com a directora d’Administració Digital després de ser directora de Transparència la legislatura passada. Roger Torrent (Empresa i Treball), al seu torn, ha fitxat càrrecs que fins ara eren al departament d’Economia: Albert Castellanos com a secretari d’Empresa, Natàlia Mas com a directora general d’Indústria i Francesc Sutrias com a director de l’Agència de Consum.
De moment, Economia, dirigit per Jaume Giró, només ha designat Josep Solà, antic director de l’empresa pública Avançsa, com a responsable de Patrimoni. Pilar Sorribas, fins ara directora de Funció Pública, passa a Universitats. I pel que fa a Acció Climàtica i Agricultura, Anna Barnadas serà la secretària de Medi Ambient -era diputada a la Diputació de Girona- i Anna Sanitjas, fins ara degana del Col·legi d’Enginyers Forestals, directora d’Ecosistemes Forestals. A Salut, tot i el canvi d’ERC a JxCat, Argimon ha optat per ascendir càrrecs interns. L’exemple més clar és Carmen Cabezas, que ha organitzat la vacunació de covid-19 i pilotarà ara la secretaria de Salut Pública.
Les excepcions
Els fitxatges de fora es concentren de moment a Exteriors, Educació i Feminismes, combinats amb personal intern. La consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, ha reclutat Mercè Crosas, fins ara cap de gestió de dades de recerca a Harvard, per a la secretaria de Transparència i Govern Obert, mentre que de l’anterior executiu ha triat Joan M. Piqué com a director d’Anàlisi i Planificació Estratègica. De l’àmbit privat també hi ha fitxatges a Educació: Josep González Cambray ha designat Núria Mora com a secretària de Polítiques Educatives -fins a l’actualitat era directora a l’Institut Escola Catalunya de Sant Cugat- i Joan Cuevas -de la Fundació Bofill- com a director general d’Innovació (de dins la conselleria de moment s’ha quedat Jean-Marc Segarra com a director de Centres Públics). A Feminismes, Tània Verge ha combinat un perfil de l’administració com a presidenta de l’Institut Català de les Dones -Meritxell Benedí- i un perfil social, Neus Pociello, de la fundació Aroa com a directora executiva. La renovació de cares al consell executiu no ha arribat, doncs, al sottogoverno.
