Sánchez s'autohumilia per situar Junts entre l'espasa i la paret

BarcelonaDurant el debat d’investidura del novembre de 2023, a Pedro Sánchez li van comunicar que Junts estava molest perquè en el seu discurs havia fet servir expressions com “retrobament” o “reconciliació” referint-se a la situació catalana. Quan va tornar a pujar a la tribuna, Sánchez, amb una habilitat sorprenent, va passar a parlar de “conflicte polític” i d’”oportunitat històrica”, més en consonància amb l’Acord de Brussel·les, fins que Santos Cerdán va rebre al seu mòbil la confirmació que els vots de Junts no perillaven.

Sánchez ha après durant aquests anys que per Junts, i especialment per Carles Puigdemont, les paraules són molt importants. Perquè les paraules fan relat. I per això davant de Gemma Nierga el president espanyol ha recuperat les expressions que consten al pacte i que van servir en el seu dia a Junts per presentar el text com una mena d’acord de Stormont bis. I no només això. Sánchez també sap que a Junts li agrada exhibir el seu poder a Madrid, i per això aquest dimarts ha fet el gest inèdit de donar la raó a Míriam Nogueras i assumir que hi ha hagut “incompliments i retards”.

Com era d’esperar, l’autohumiliació de Sánchez ha estat rebuda per Junts amb condescendència. Però no ens enganyem. El pla del PSOE passa ara per aprovar mesures reclamades per Junts que fins ara guardava en un calaix, de manera que els juntaires difícilment podran votar-hi en contra. El govern espanyol necessita ara unes quantes victòries parlamentàries i per aconseguir-ho situarà Junts entre l’espasa i la paret.

Difícil equilibri

Per Junts, que transita en el difícil equilibri entre trencar amb Sánchez i alhora no facilitar un govern PP-Vox, el repte és no aparèixer com uns pagafantas (el rol que ells atribueixen a ERC) però tampoc com algú que vota contra els interessos de les pimes. Segurament, les pròximes setmanes veurem més gestos amb Junts, que hauran de triar entre relaxar les faccions i somriure una mica o mantenir-se en el rictus d’etern enfadat. I Sánchez també sap que cap partit pot mantenir-se sempre de mal humor sense acabar resultant antipàtic als seus propis votants.