Política 04/01/2022

El TEDH analitza els casos del sobiranisme sense englobar-los en una única causa

En el cas de l’1-O sí que podria decidir acumular els recursos perquè són els mateixos fets

4 min
L'expresident Carles Puigdemont amb els advocats Jordi Pina i Francesc Homs davant d'Estrasburg.

BarcelonaAquest 2022 ja farà cinc anys del referèndum de l’1 d’Octubre i vuit de la consulta del 9 de novembre, però els seus efectes judicials no han arribat ni de bon tros al seu final. No només per les causes encara obertes a Espanya contra l’independentisme –desenes de càrrecs del Govern encara estan pendents de judici per l'1-O i just s’ha tancat el cas del 9-N al Tribunal de Comptes–, tampoc per la batalla judicial de l’expresident Carles Puigdemont i exconsellers a l’exili –aquesta primavera s’esperen novetats sobre el seu cas a Luxemburg–; sinó perquè el camí de les causes del sobiranisme al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tot just acaba de començar. De fet, cap de les demandes ha estat ara com ara formalment admesa a tràmit i, per tant, comunicada al govern espanyol perquè faci les al·legacions pertinents, que és un dels passos previs per estudiar a fons el cas. 

Ara mateix hi ha recursos relacionats amb l’1-O, el 9-N i la mesa del Parlament. En quin punt es troben? Segons fonts jurídiques, tots estan pendents d’una primera decisió judicial, la qual cosa es farà de forma individual per a cadascuna de les demandes. El tribunal, preguntat per l’ARA sobre si s’ha decidit tractar conjuntament l’1-O i el 9-N, ha informat que cada cas s’estudiarà quan s’escaigui i que, en aquesta fase del procediment, no s’ha informat als demandants que examinarien aquestes demandes de forma conjunta. És a dir, malgrat que fa uns dies algunes fonts havien apuntat que hi hauria una única carpeta catalana a Estrasburg, d’entrada el TEDH considera que són fets diferents i que han de tenir un tractament individualitzat. L'error, expliquen fonts coneixedores de les demandes, va consistir en el fet que el tribunal va respondre el mateix dia els recursos de Francesc Homs pel 9-N i de Jordi Cuixart per l'1-O, que compartien un mateix codi, però que era només el de formulari.

Consultat per l'ARA, Josep Casadevall, expresident de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), explica que Estrasburg “pot acumular demandes de les quals es deriven greuges o situacions jurídiques iguals o molt similars” si ho considera oportú i resulta útil al tribunal per simplificar la feina, però creu que els “afers de l’1-O i el 9-N emanen fets i situacions distintes que, a priori, dificulten l’acumulació”. Sí que podria passar en el cas dels recursos contra la sentència de l’1 d’Octubre –s'espera que tots els condemnats en presentin– en una fase més avançada del procediment, sempre que siguin admesos pel tribunal. Ara bé, amb matisos: no tots els demandants es troben en el mateix supòsit perquè hi havia membres del Govern, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que no tenien cap càrrec polític i van promoure el referèndum des de la societat civil.

En canvi, David Bondia, professor de dret internacional de la UB, es mostra convençut que el TEDH abordarà l’1-O en una única causa no només per les dotze persones condemnades pel Suprem, sinó pels futurs recursos que puguin arribar pels mateixos fets del 2017 i que encara no han estat jutjats a Espanya. I és que el fet que s’hagin donat els indults per part del govern espanyol i que no hi hagi presos, diu, fa que Estrasburg no tingui urgència a l’hora de tractar-los. Una de les proves d'això és que hi ha recursos presentats el 2020 que encara esperen la primera decisió judicial. És el cas del secretari general de Junts, Jordi Sànchez, l’exconseller Jordi Turull i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que van acudir –respectivament– el juny i el novembre del 2020 a Estrasburg i encara estan pendents de saber si se'ls hi admeten a tràmit. Ho van fer per qüestions relacionades amb els seus drets polítics: Junqueras va recórrer no haver pogut exercir de diputat el 2018 al Parlament arran de la presó preventiva, mentre que Jordi Sànchez hi va portar el veto a la seva investidura i la suspensió de diputat. Jordi Turull, al seu torn, hi ha impugnat la presó preventiva decretada el març del 2018, quan el Suprem el va tancar entre el seu primer i el segon debat d’investidura. 

El tribunal tampoc ha decidit si estudia a fons els casos que li han arribat de forma més recent. El primer contra la sentència de l’1-O va ser el de Jordi Cuixart (Òmnium), i el van seguir Turull, l’exconseller Josep Rull i Sànchez. Forcadell espera portar el seu cas al març –el Tribunal Constitucional (TC) ja va rebutjar el seu recurs–, mentre que Junqueras i els exconsellers Joaquim Forn, Raül Romeva i Dolors Bassa hi acudiran quan el TC es pronunciï sobre les seves peticions. Pel que fa al 9-N, el primer a portar la sentència al TEDH ha estat l’exconseller Francesc Homs –s'espera que el segueixin Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau– i també hi ha un recurs de Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat) contra els requeriments del Constitucional a la mesa del Parlament.

Fases del procediment

Quan aquestes demandes han arribat a Estrasburg les ha rebut l’Oficina Central del tribunal, que les ha remès a la divisió jurídica que tracta els temes de l’estat espanyol. Allà són examinades per un lletrat que constata que s’ha rebut la demanda i no té errors formals o manca d’informació. Si és correcte, els demandants reben cartes del tribunal assegurant que se’ls ha assignat un número d’expedient i els casos són enviats a una “formació judicial”, és a dir, a l'òrgan que decideix si estudia a fons la demanda. Hi ha tres opcions: si és clarament inadmissible serà un únic jutge que la rebutjarà sense més explicació –no hi ha recurs possible–; si és un cas repetitiu anirà a un comitè de tres jutges, i si es considera un cas nou, sobre el qual no hi ha jurisprudència, l'entomarà una sala de set jutges. Sempre hi haurà d’haver un magistrat de l’estat afectat: en el cas d’Espanya serà María Elósegui, promoguda per Mariano Rajoy el 2018 i polèmica per haver tingut posicions homòfobes. Sigui com sigui, l'independentisme en té per anys als tribunals.

1.
Els recursos del Procés que ja han arribat a Estrasburg
El Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg
Drets polítics

Els primers recursos que van arribar a Estrasburg i que el tribunal estudia des del juny són de Jordi Sànchez –pel veto del Suprem a la seva investidura el 2018– i de Jordi Turull, a qui també es va privar del mateix debat tancant-lo a la presó. Uns mesos després Oriol Junqueras va presentar un recurs per no haver pogut exercir de diputat el 2018.

Sentència de l'1-O

Només una part dels condemnats per l’1-O han acudit a Estrasburg després que el TC els hagi rebutjat recursos: Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Encara no tenen resposta del TC Dolors Bassa, Raül Romeva, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, mentre que Carme Forcadell, tot i tenir-la, encara prepara la demanda. Malgrat que havia anunciat que ho faria, finalment Carles Mundó no ha acudit a Estrasburg i tampoc ho ha fet Meritxell Borràs després d'estudiar-ho amb les altres defenses.

Sentència del 9-N

L’exconseller Francesc Homs ha estat el primer a recórrer la condemna per desobediència arran de la votació del 9-N del 2014 al TEDH. Ja ha anunciat que també ho faria l’expresident Artur Mas i, probablement, també l’exconsellera Joana Ortega. L’extitular d’Ensenyament Irene Rigau encara no ho ha decidit. 

Mesa del Parlament

L’exvicepresident del Parlament Josep Costa i l’exsecretari primer de la cambra Eusebi Campdepadrós van recórrer a Estrasburg els requeriments del Tribunal Constitucional contra la mesa del Parlament. El TEDH encara no s’ha pronunciat mentre avança la querella contra ells a la justícia espanyola per haver admès a tràmit resolucions sobre l’autodeterminació. 

stats