Torra irromp en campanya i qualifica Illa de "còmplice del 155 sanitari"

La fi de la legislatura a Catalunya es va precipitar per la inhabilitació de Quim Torra. El 28 de setembre, el president de la Generalitat va rebre una notificació de la sentència del Tribunal Suprem que l'apartava del càrrec definitivament i confirmava la inhabilitació per desobediència per no haver despenjat el llaç groc del Palau de la Generalitat. Però a la campanya de les eleccions que han derivat d'aquella destitució, Torra n'ha sigut el gran absent fins aquest diumenge. A Granollers ha participat en el seu primer míting per carregar contra el candidat socialista, Salvador Illa, i la seva gestió durant la primera onada de la pandèmia. "Mai m''hauria imaginat que el còmplice del 155 sanitari s'atrevís a presentar-se a la presidència de la Generalitat", ha sentenciat.

Amb la presència de la candidata Laura Borràs, Torra ha recordat com van ser les primeres setmanes de la pandèmia del coronavirus, en què la Moncloa va retirar les competències de la Generalitat "sense previ avís". Descrivint la duresa de l'escenari, ha recriminat al govern espanyol que no decretés abans el confinament total (ell va ser el primer president autonòmic que el va demanar) i que no donés ajudes directes a les empreses que havien d'aturar l'activitat.

A partir d'aquí, el discurs de Torra s'ha dirigit a convèncer que Borràs és la millor candidata per ocupar la presidència de la Generalitat. "No vacil·la i tira endavant", ha assegurat: "Tot el que digui ho complirà".

També ha fet referència al seu passat com a professora universitària, posant en dubte la validesa dels candidats que es presenten a les eleccions i arrosseguen una llarga carrera política. "Què han fet abans? Han treballat mai? El senyor Illa viu de la política des dels 21 anys", ha etzibat: "Gestionarà molt bé les paraules, però no la crisi".

Després de dies sense exposició pública, l'expresident finalment s'ha volgut referir a la polèmica generada al voltant de la investigació de Borràs al Tribunal Suprem, després que la CUP hagi posat en dubte la seva investidura i l'enganxada amb Esquerra: "Em dol moltíssim que no hi hagi hagut solidaritat antirepressiva en el cas de la Laura Borràs. Ella ha sigut al costat de tots".

L'activitat mínima en campanya de l'expresident

¿Per què no ha participat abans en campanya Torra? Fonts del seu entorn asseguren que, davant la cita a les urnes, el 131è president de la Generalitat es va posar a "disposició" de la campanya de JxCat, que no ha concretat l'acte fins aquesta setmana. Torra, per exemple, no va ser a l'acte d'arrencada de Junts des d'un plató de televisió, en què es van fer múltiples connexions al territori, ni tampoc al primer gran míting de la campanya, dissabte a l'Arc de Triomf amb tots els presos polítics per detallar el seu full de ruta cap a la independència. Aquest diumenge, per exemple, tampoc ha tingut presència en l'esdeveniment central de Vic al matí.

El seu paper dista del rol que va mantenir a les eleccions espanyoles del 2019, quan encapçalava l'executiu i Junts reivindicava ser el partit dels "tres presidents" amb Artur Mas –que ara dona suport al PDECat–, Quim Torra i Carles Puigdemont. L'expresident exiliat és l'únic, com a cap de llista de la candidatura, que té presència diària als mítings amb Borràs, tot i que és ella qui capta el principal protagonisme com a presidenciable a la Generalitat.

Torra ha sigut des del principi un president rara avis i, malgrat arribar al capdavant de l'executiu amb el suport de Junts, un cop la formació de Puigdemont es va formalitzar en un partit va decidir no fer-se'n militant. Això no vol dir, expliquen fonts del seu entorn, que no faci pinya amb Laura Borràs. Al contrari: és la seva candidata des que es va començar a treballar amb la idea de la seva candidatura i li va donar suport explícit en les primàries en què es va enfrontar al conseller de Territori, Damià Calvet. Torra forma part, juntament amb el diputat Francesc Dalmases i el vicepresident del Parlament, Josep Costa, de l'entorn més pròxim a Borràs, l'autoanomenada war room.

En tot cas, les mateixes fonts sí que admeten que l'expresident tampoc se sentiria còmode amb una participació diària en aquesta campanya perquè sempre ha defugit les "batalles" de partit, argumenten. Fins aquesta setmana, de fet, tampoc s'ha vist Torra a través de les xarxes socials opinant de la campanya electoral. Només hi va intervenir per replicar als comuns, que van demanar no generar "falses expectatives" amb el referèndum; i per respondre al líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, que va assegurar que ERC hauria demanat a Borràs que renunciés a la candidatura per la seva causa oberta al Tribunal Suprem.

Quan se li va preguntar per la presència de Torra aquests dies en una entrevista aquest dijous a RAC1, Puigdemont va assegurar que tenia a veure amb la disponibilitat de l'expresident i del que necessita Borràs i l'equip de campanya. En tot cas, va dir que l'expresident era un "actiu de JxCat" i que a mesura que passava el temps "la gent s'adona del que va aconseguir en la primera onada de la pandèmia contra tothom". "La Laura és la candidata a la presidència i ens ha de veure tots darrere seu", va reafirmar.

Borràs i el canvi

Torra només ha aparegut en campanya quan Borràs ha reivindicat la gestió que va fer el president en la primera onada de la pandèmia. En la majoria d'actes, la presidenciable reivindica el "lideratge" de Quim Torra a l'hora d'exigir el confinament total a l'inici de la crisi del coronavirus o ajudes directes per als sectors econòmics afectats. Ho fa en contrast amb la gestió del Govern en aquesta segona onada, que Junts identifica amb el vicepresident i candidat d'ERC, Pere Aragonès.

Borràs, precisament, aquest divendres des de Granollers s'ha mostrat disposada a "liderar un executiu fort" i que faci front a la crisi, prometent una inversió de 5.000 milions d'euros en recursos sanitaris la legislatura vinent.

Malgrat que des de JxCat neguen que hi hagi cap problema amb la presència de l'expresident en campanya, no és cap secret les discrepàncies d'alguns dirigents de Junts en relació amb el seu mandat. Per començar, amb la gestió que va fer de la pancarta dels llaços grocs. Tot i que Torra des d'un primer moment ho va situar en el marc de la llibertat d'expressió, tant càrrecs de la Generalitat com membres de l'espai de Junts van discrepar en aquell moment de la decisió perquè va deixar la legislatura en mans del Tribunal Suprem.

També hi ha una altra lectura: Borràs es presenta com el "canvi" en aquesta campanya electoral, malgrat la presència de JxCat a l'executiu. Des de la sala de màquines de Junts volen desmarcar Borràs –que no és al Govern– de la gestió actual de la pandèmia i, precisament, demanen que s'abordi diferent la crisi del coronavirus –les conselleries clau són en mans d'Esquerra– un cop passades les eleccions.

La nova oficina de l'expresident

Des del 28 de setembre, quan la inhabilitació per desobediència va ser ferma, Torra va començar a pensar en la seva vida postexecutiu. Va decidir establir-se a Girona, a la casa Solterra, i fins fa poc no s'han completat els tràmits administratius a la Generalitat per obrir l'oficina i comptar amb personal propi.

Fins ara ha començat a iniciar contactes com a expresident, expliquen des del seu entorn, i s'ha limitat a entrar en el debat públic en les qüestions que tenen a veure amb la pandèmia. Recentment, de fet, va contradir el Govern: va demanar un confinament domiciliari per l'auge de la pandèmia, rebutjat tant per la Generalitat com pel govern espanyol.