Judicialització del Procés
Política 24/03/2022

Tres jutges del TC creuen que Marchena hauria d'haver paralitzat la causa contra Junqueras

Ramón Sáez acusa el Suprem d'"imprecisió" a l'encaixar la sedició en la conducta dels condemnats

3 min
Oriol Junqueras fotografiat avui a Barcelona

MadridL'elecció d'Oriol Junqueras com a eurodiputat el 26 de maig del 2019 es va produir en ple judici del Procés, i el Tribunal Suprem va impedir-li recollir l'acta . Quan van acabar les sessions, Manuel Marchena va preguntar l'1 de juliol a Luxemburg si havia d'alliberar el president d'ERC –estava empresonat– en cas que gaudís d'immunitat com a membre electe del Parlament Europeu. El 14 d'octubre del mateix any va dictar sentència condemnatòria per sedició i el 19 de desembre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre que, efectivament, Junqueras havia d'haver sortit de la presó . Ara, tres magistrats del Tribunal Constitucional consideren que Marchena hauria d'haver paralitzat el procediment contra l'exvicepresident del Govern i esperar que el TJUE resolgués els seus dubtes abans de dictar sentència.

Els tres jutges discrepants al tribunal de garanties són María Luisa Balaguer, Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez Valcárcel. Aquest dimecres ja van anunciar que presentarien un vot particular a la decisió de la majoria del ple de tombar els recursos d'empara de Junqueras i l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva. El contingut al complet encara s'ha de redactar, però el TC ha fet un avançament d'algun dels arguments. "En el cas de Junqueras, [Balaguer, Xiol i Sáez] consideren que el recurs hauria d'haver estat estimat, perquè la sala penal hauria hagut de suspendre el procés penal a conseqüència del plantejament de les referides qüestions prejudicials al TJUE. En conseqüència, hauria hagut d'ajornar el dictat de la sentència fins que el TJUE hagués resolt les qüestions prejudicials".

Aquest és un dels motius que, segons els tres jutges esmentats, haurien d'haver portat el TC a tombar la condemna. Balaguer i Xiol, que ja havien presentat vots particulars en recursos anteriors, insisteixen que les penes desproporcionades van comportar la vulneració de diversos drets dels acusats: el del principi de legalitat, el de llibertat personal, el de llibertat ideològica i el de reunió. Creuen que es podria haver reduït la responsabilitat penal a nivell quantitatiu però que també es podria haver optat per altres tipus penals més "ajustats a la concreta conducta de desatenció als requeriments del Tribunal Constitucional".

La novetat respecte a Junqueras, Romeva i els exconsellers Joaquim Forn i Dolors Bassa és la incorporació d'un tercer integrant al sector díscol. Sáez va ser el ponent de la sentència absolutòria al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional i va rebregar la tesi del Suprem . Ara ho torna a fer amb els vots particulars des del TC: considera que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència dels recurrents per la justificació de la prova i la motivació dels fets, així com per la imprecisió dels fets i les conductes atribuïdes als condemnats. També subratlla que al delicte de sedició li falta claredat i que el "concepte definitori" sobre el tipus penal que elabora el Suprem peca d'aquest mateix defecte. En definitiva, Sáez hi veu "ambigüitats", segons ha avançat el TC.

Aval a la condemna de Forn i Bassa

Després que dimecres el ple avalés les condemnes de Junqueras i Romeva, aquest dijous els magistrats han confirmat les de Forn i Bassa. En les deliberacions s'han abstingut Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez –es van apartar fa mesos de les resolucions vinculades al Procés– i també Alfredo Montoya, que està de baixa. Amb aquestes sentències, que ara s'han de donar a conèixer completament, queden resolts tots els recursos d'empara contra les condemnes del 14 d'octubre del 2019.

stats