10 claus per seguir el debat de política general al Congrés

MadridTercer debat de política general de la legislatura –el 2012 no n'hi va haver– i últim. Per això, Mariano Rajoy pujarà a la tribuna d'oradors del Congrés, aquest dimarts al migdia, amb ganes de reivindicar la seva gestió durant aquest mandat i fer-la servir de trampolí perquè el PP s'imposi en el cicle electoral que ara comença. En les seves intervencions, els partits representats a la cambra baixa saltaran del passat al futur i a la inversa per anar teixint el seu relat amb la mirada posada a les urnes. El risc és que en aquests dos dies de confrontació d'idees el present quedi desdibuixat, en la mesura que els partits en alça a les enquestes –de forma especial Podem– no hi participaran. Les diverses crisis que sacsegen Espanya han descompensat els temps institucionals i del carrer.

Aquest és l'escenari de fons que marca el 25è debat de política general de la democràcia, el que a Madrid s'anomena "el estado de la nación". La cita parlamentària arriba en un moment especialment convuls. A continuació, detallem deu claus que ajuden a explicar els perquès de tot el que, durant aquests dos dies, es dirà a la carrera de San Jerónimo

1. El vaixell arriba a port. El govern espanyol no amagarà l'optimisme basat en les xifres macroeconòmiques. Convèncer la ciutadania que la recuperació ja és un fet és la gran línia argumental del PP per guanyar les eleccions que s'apropen. Així, per exemple, als comicis andalusos –els primers al calendari– els populars acusen el govern socialista de Susana Díaz de ser l'obstacle que impedeix que els vents favorables de l'economia arribin als ciutadans. En el debat del 2013, Mariano Rajoy va presumir del fet que "el vaixell no s'ha enfonsat"; en el del 2014, va assegurar que la tempesta havia quedat enrere, que s'havia superat el cap d'Hornos. Enguany, el seu discurs afirmarà que la crisi ha estat derrotada, que el vaixell ha arribat a port, si bé ara toca refer els desperfectes de la travessia.

2. L'hora de posar-hi "pell". "Potser ens ha faltat posar una mica de pell a cada xifra positiva", deia el vicesecretari general i director de campanya del PP, Carlos Floriano, en un espot del mes de gener. Això es traduirà aquest dimarts en mesures de caire social que permetin al govern del PP reconnectar amb els aproximadament 2 milions d'exvotants que van optar per l'abstenció a les europees. Una llei de segona oportunitat per a famílies endeutades, un pla d'ajuda a la maternitat o la llei de taxes per reduir els costos podrien ser algunes de les novetats que anunciï Rajoy.

3. Molta feina per fer (però de pactes, pocs). Asseguren a la Moncloa que el president espanyol ha estat preparant "l'examen" parlamentari a fons amb l'equip de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamatía i l'oficina econòmica de Presidència. Objectiu: tenir l'assignatura ben apresa i demostrar que "la legislatura s'acaba treballant". Es tracta de compensar el discurs triomfalista amb la feina que encara queda per fer. Per això, asseguren al seu entorn que les noves propostes que formuli durant el debat tenen marge suficient per ser aprovades aquest mandat –les eleccions, en principi, seran al novembre– però, això sí, creuen que el clima preelectoral farà difícil arribar a grans pactes amb el PSOE, com el de la lluita antijihadista.

4. A la taula d'en Bernat... "Els partits que no estan al Parament, evidentment, no estaran al debat", afirmen al govern espanyol. Cap dels partits amb representació a la cambra té interès a recordar que fora, al carrer i a les enquestes, Podem i, en segon lloc, Ciutadans, tenen una forta repercussió social i mediàtica. Com va dir la número 2 del PP, María Dolores de Cospedal, l'electorat de centredreta ha de tenir clar que "a aquest costat" només hi són ells. Albert Rivera inquieta, ara sí, els conservadors i no li donaran oxigen. Menys ho farà la UPyD de Rosa Díez. A l'altra banda, Pedro Sánchez aprofitarà l'absència de Pablo Iglesias a l'hemicicle –formació que ni tan sols existia el 2011, quan es va constituir la cambra actual– per intentar fer seva la bandera contra la desigualtat social i erigir-se en el "canvi segur".

5. La moral socialista, pendent de Sánchez. El secretari general del PSOE s'estrena com a cap de files del grup socialista en un debat d'aquest tipus en un moment delicat per al seu partit. Per a ell, aquest examen –intervindrà a les quatre de la tarda– és decisiu. Les enquestes no acompanyen la seva tasca d'oposició i la crisi al Partit Socialista de Madrid –tancada, de moment, a favor seu amb l'elecció d'Ángel Gabilondo com a candidat– ha evidenciat que la batalla interna al socialisme espanyol continua oberta, mesos després del procés de primàries per escollir el successor d'Alfredo Pérez-Rubalcaba. La moral del partit –i l'andalusa Susana Díaz– estaran molt pendents de com se'n surt.

6. Sense novetats amb Catalunya. De ben segur Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, i Joan Coscubiela, d'ICV, posaran l'accent aquest dimarts en l'immobilisme de Rajoy a l'hora de buscar vies per resoldre el procés obert a Catalunya. Alfred Bosch, d'ERC, no intervindrà fins dimecres. No obstant, s'esperen ben poques novetats en aquest capítol, que, a Madrid, ha anat esborrant-se progressivament de l'agenda política principal. La Moncloa avisa que no s'ha d'esperar cap canvi del president espanyol. El PP hi confia. El portaveu del comitè de campanya, el jove Pablo Casado, afí a José María Aznar i Esperanza Aguirre, desitja que Rajoy mantingui el seu 'no' "sense estridències, amb moderació". El relat anirà en un doble sentit: el president espanyol defensarà que la Constitució ha servit en bona mesura per subjectar amb força la societat espanyola enfront de les turbulències provocades per la crisi; i, en segon lloc, reivindicarà "l'ajuda" econòmica als catalans –la que, diu, ja ha fet i la que farà– per sostenir l'estat del benestar davant la suposada renúncia del govern de CiU a centrar-se en els problemes quotidians dels ciutadans.

7. Alberto Garzón s'estrena. A part de Pedro Sánchez, en aquest debat s'estrena el diputat d'IU Alberto Garzón com a portaveu de l'Esquerra Plural, conjuntament amb Coscubiela. Garzón va ser elegit, oficialment, aquest cap de setmana passat candidat a la presidència del govern espanyol, en substitució de Cayo Lara, que es mantindrà en un segon pla. Caldrà estar pendents dels matisos renovadors que pugui introduir en el discurs de la coalició, que prova de resistir a la queixalada de Podem al seu electorat. Qui també és principiant tot i la seva veterania com a diputat és el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, en un càrrec que fins fa poc ocupava l'ara ministre de Sanitat, Alfonso Alonso.

8. La corrupció, del pla general al primeríssim primer pla. Rajoy no eludirà la corrupció. S'hi referirà, però, per defensar les mesures que ja ha posat en marxa el seu govern, com l'estatut de l'alt càrrec de l'administració estatal i la regulació de l'activitat econòmica dels partits polítics. L'objectiu de l'executiu espanyol és presentar aquesta xacra com un problema del conjunt de la societat, elevant-se per sobre dels casos concrets. No obstant, és més que probable que l'oposició denunciï la falta de responsabilitats polítiques assumides pel PP en casos com Gürtel o el suposat finançament en negre que hauria gestionat l'extresorer Luis Bárcenas. Els populars –potser no Rajoy però sí Hernando– poden retreure al PSOE les imputacions dels expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán pel cas dels ERO fraudulents. Caldrà estar atents si, a les portes d'unes eleccions, els partits s'arremanguen per retreure's els escàndols que els afecten a uns i altres o bé la reflexió és queda en un pla general, sense baixar al primeríssim primer pla.

9. La reforma de l'avortament, un punt conflictiu. Rajoy arriba al debat de política general del 2015 sense un dels seus homes de confiança durant anys, l'exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. El president del govern espanyol es va veure obligat a desar en un calaix per falta de consens social l'ambiciosa reforma de l'avortament que l'exalcalde de Madrid volia tirar endavant. La reforma puntual que els conservadors van registrar fa pocs dies certifica aquella renúncia. L'oposició d'esquerres no dubtarà a carregar contra aquesta mesura, que consideren igualment un retrocés, si bé els populars asseguren que, a les files socialistes, alguns diputats estan a favor d'obligar les menors que vulguin interrompre l'embaràs a tenir el vistiplau dels pares o tutors legals. Els incompliments de programa apareixeran en un debat pensat per fer balanç; també es recordaran les lleis que l'esquerra es proposa derogar si governa, ja que el debat també mira al futur.

10. Europa ja no és un convidat de pedra. Al debat s'hi barrejarà, per imposició del PP, el balanç de l'últim Consell Europeu. A diferència de fa anys, el debat comunitari ja no és un afegit gairebé decoratiu. En els últims temps Europa s'ha convertit en un element més de la política estatal. Les negociacions de Grècia amb Brussel·les i els ressons polítics que aquesta polarització té a Espanya formaran part dels diversos cara a cara de dimarts i dimecres, en què els grups tenen el torn de paraula limitat –una primera rèplica de 35 minuts i una segona de 10– però Rajoy té temps il·limitat.

Dijous, debat de propostes de resolució, els compromisos, per escrit, de tot plegat.