Xavier Trias: una reelecció en el túnel del temps

BarcelonaArtur Mas feia només cinc mesos que havia pres possessió com a president de la Generalitat amb el pacte fiscal com a proposta estrella. Els 'indignats' poblaven plaça Catalunya, però no estaven articulats com a moviment polític capaç de trastocar el sistema polític a les urnes. CiU i PP enfilaven la negociació d'uns pressupostos marcats per les retallades i que serien anunciats per Alícia Sánchez-Camacho, companya de viatge prioritària de Mas en els primers compassos de la legislatura. L'Assembla Nacional Catalana (ANC) encara no existia i la manifestació de la Diada del 2012 ni tan sols campava en els millors somnis dels partidaris de la independència. Mariano Rajoy encara no s'asseia còmodament al seu despatx de la Moncloa gràcies a la majoria absolutíssima que va obtenir el novembre del 2011. Cap d'aquestes coses havia passat quan Xavier Trias va guanyar les eleccions municipals a Barcelona. El primer cop que CiU obtenia la victòria a la capital catalana.

La reelecció de Trias, que es presenta com "l'alcalde de tots", es juga també en el túnel del temps. El resultat que tregui el proper diumenge 24 dependrà, en bona mesura, de la irrupció de Barcelona en Comú, una plataforma liderada per Ada Colau que beu de les essències dels 'indignats' i que trasllada a la capital catalana la lluita contra l'anomenada "casta política" denunciada amb èxit per Podem des de les eleccions europees passades. Trias vol presentar-se com un alcalde dialogant que creu en les persones, que considera que "ningú es pot quedar enrere" i que vol governar per als que l'han votat i per als que no ho han fet. Se sent còmode amb la campanya triada –la seva cara surt acompanyada als cartells per un nen, un pintor, una dissenyadora i un jubilat–, i no s'està d'exhibir bon humor davant dels periodistes.

Les enquestes, de moment, li atorguen un sostre d'onze regidors, tres menys dels que té ara. L'alcalde, però, assenyala que en necessita més de 14 per tenir un "govern fort" a Barcelona. Oferirà mà estesa a tothom, diu, en especial a ERC. Els republicans, encapçalats per Alfred Bosch, pressionen Trias pel flanc sobiranista i per la seva negativa –almenys de moment– a signar el 'Compromís per la Independència' que proposa l'ANC i que inclou la creació d'una assemblea de càrrecs electes en cas que la Generalitat sigui intervinguda en els propers mesos. Una proposta que, amb la boca petita i sempre en privat, ha rebut crítiques per part d'alts dirigents de CiU, que consideren que l'entitat independentista no podria substituir la tasca institucional de la Generalitat encara que l'Estat la deixi sense atribucions polítiques i jurídiques.

Trias, quan se li pregunta pel seu compromís nacional, treu el currículum dels últims anys. Va votar a favor de la independència en la consulta popular de l'abril del 2011 –encara no era batlle–, i l'octubre passat va allotjar els alcaldes sobiranistes abans de la històrica entrega de les mocions a favor del 9-N que es va celebrar al Palau de la Generalitat. "¿Algú té dubtes del que fa l’alcalde Trias quan travessa la plaça Sant Jaume amb 900 alcaldes per demanar el dret a decidir?”, es va preguntar retòricament el cap de files de CiU a l’Ajuntament aquest dimarts. “Tothom s’hauria de preocupar perquè les forces nacionalistes que volem portar el país a la plenitud tinguem bons resultats, i hi ha gent entusiasmada perquè no sigui així”, va afegir Trias en un missatge dirigit als republicans. El partit de Junqueras, que el 2011 va patir una sotragada a les grans ciutats, és el gran rival dels nacionalistes a l'hora de jugar-se l'hegemonia sobiranista municipal en ple procés.

Serà la seva legislatura al consistori? Tot just fa unes hores, en un esmorzar informatiu organitzat pel diari 'El Periódico' aquest dijous, ha deixat la porta "mig tancada" a tornar-se a presentar. "El 2019 tindré 72 anys i la família tipa del tot", ha considerat el candidat a la reelecció. Trias ja va ser candidat el 2003 –contra Joan Clos– i el 2007 –contra Jordi Hereu–, i aquesta és la seva quarta convocatòria com a cap de llista. És el primer candidat de CiU que lidera la llista en quatre ocasions, i el primer a ser alcalde. Aquest dijous arrenca la campanya al complex Martinenc, a tocar de l'Hospital de Sant Pau. Ho farà sense Josep A. Duran i Lleida al seu costat –no faran cap acte junts–, però sí amb Mas i amb Ramon Espadaler. La ruta cap al 24-M està a punt de començar, i aquest cop no culminarà al Majestic, com sempre ha estat en el cas de la federació. Una "nova etapa" fruit d'haver entrat en el túnel del temps.