Els avis també volen ser digitals
Els més grans de 65 anys són el segment de la població en què més creix la connexió a internet i a les xarxes socials
BarcelonaL’accés a internet entre els més grans de 65 anys és el que més ha augmentat en els últims dos anys”. Ho diu Roser Beneito, professora de la UOC responsable del projecte Gent Gran i mitjans de comunicació socials: trencant amb l’e-marginalitat, impulsat per la UOC, juntament amb RecerCaixa, amb l’objectiu d’estudiar l’ús que fa la gent gran dels mitjans de comunicació socials online. “Quan vam començar l’estudi teníem molts prejudicis, pensàvem que la gent gran tenia molt poc accés a internet i a les xarxes socials i el que ens hem trobat ens ha sorprès molt, perquè hem descobert que també es connecten, tot i que en menys quantitat en termes absoluts, però fan un ús d’internet i les xarxes molt similar al que fem altres persones més joves”.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2012, un 12,5% dels més grans de 65 anys utilitzen internet. La xifra és baixa però va creixent, i molts experts asseguren que aquest segment de la població serà clau en el desenvolupament de continguts i negocis a internet en els pròxims anys. La gran majoria dels que es connecten tenen una educació superior, un bon nivell d’ingressos i entren a la xarxa des d’un ordinador a casa. L’INE destaca que el principal objectiu quan es connecten és mirar el correu electrònic, en un 81% dels casos; buscar informació sobre béns i serveis, com per exemple viatges, en un 75%, i llegir diaris o revistes en un 74%.
L’estudi de la UOC va una mica més enllà i a través de les entrevistes que han realitzat intenten trobar resposta a la pregunta següent: ¿què els agrada a les persones grans d’internet i les xarxes? La resposta és que als més grans de 65 anys els agrada perquè els permet fer relacions socials, mantenir el contacte amb els seus familiars i també trobar persones del seu passat. És a dir, coses que fa tothom, des de buscar antics companys d’escola fins a parlar amb un fill que viu a l’estranger. D’altra banda, els agrada molt participar a la vida política i social online, “els fa sentir vius i contents”, diu Beneito, que posa com a exemple el procés sobiranista, que ha provocat que molta gent gran s’hi impliqui a través de les xarxes per donar el seu suport o la seva opinió. “Els agrada molt participar en campanyes de recollides de firmes online per a causes que ells troben justes. Això els fa sentir útils i els dóna una gran satisfacció”, explica la professora de la UOC.
Eina contra la soledat
Un dels punts clau que l’equip de la UOC i RecerCaixa volien descobrir amb el seu estudi era si les xarxes socials són un bona eina per combatre la soledat, que castiga moltes de les persones grans que viuen a casa nostra, especialment a les grans ciutats. Roser Beneito és molt clara: “Un ordinador sol, per ell mateix, no funciona. Per molt que posis una màquina a una persona que pateix la soledat, no n’hi ha prou”. Per a aquesta professora, les xarxes socials han demostrat que són efectives com a bàlsam per a persones que pateixen “moments puntuals de soledat”, és a dir, que tenen una vida social bastant activa però en algun moment del dia acusen el fet d’estar soles. “En aquest cas les xarxes socials sí que tenen un efecte antisoledat, fan sentir millor aquestes persones”, diu.
Relacionat amb això, l’estudi ha descobert que les persones grans que es connecten a les xarxes socials són persones que ja tenen una vida social activa, i les relacions online acaben formant part d’un dia a dia en què hi ha múltiples activitats amb diferents persones. L’ús de les xarxes, a més, els fa tenir una imatge positiva d’ells mateixos. “Se senten actius i integrats”, segons conclou l’estudi. A les dones els agraden perquè els permeten comunicar-se, parlar i compartir històries, mentre que els homes se senten més atrets pel repte tecnològic. La xarxa que més triomfa entreels grans és, sense dubte, WhatsApp, perquè els permet estar en contacte amb familiars i amics, però Facebook també els agrada. “Al principi els costa entendre la dinàmica de cada xarxa, perquè té una lògica i una manera de funcionar molt especial i la gent gran s’hi perd, però amb el temps i a poc a poc ho van agafant”, resumeix la professora.
El que no els agrada és exposar la seva vida públicament. Per tant, ni selfies ni res que remeti a l’exhibicionisme que impera a les xarxes actualment. “Són molt prudents amb la informació que comparteixen, van molt amb compte en relació amb la privacitat”, explica Beneito.
