"Una hecatombe al Mediterrani"

L'ONU alça el to després del naufragi de dues pasteres en una setmana que han provocat la mort de mil persones. La UE mira cap a una altra banda i Brussel·les reconeix que falta "finançament i suport polític" per fer front a la situació

"Una hecatombe al Mediterrani", aquesta ha estat la descripció que ha fet la portaveu a Itàlia de l'agència de l'ONU per als refugiats (ACNUR), Carlotta Sami, després del naufragi d'una nova pastera al Canal de Sicília amb 700 morts.

En una setmana han mort més d'un miler d'immigrants en el naufragi de dues embarcacions precàries al mediterrani. Avui han estat 700 els que es tem que hagin perdut la vida i dimarts van ser 400 més, segons el relat de diferents supervivents que van citar les ONG's.

La xifra és especialment alarmant si es té en compte que en tot el 2014 van morir 3.500 persones quan intentaven la travessa del Mediterrani. I fent un recompte de les tragèdies que s'han anat sabent aquest 2015, la xifra estaria ara mateix al voltant de 1.600 morts.

En el primer trimestre d'aquest anys s'han registrat 480 morts, segons un càlcul de les autoritats italianes. A això se li ha de sumar els 400 de dimarts i els 700 d'avui de manera que la xifra podria arribar als 1.600 morts des de principis de 2015.

El flux de pasteres s'ha multiplicat els últims dies amb l'arribada del bon temps i només el cap de setmana passat, entre el 10 i el 12 d'abril, es van localitzar –i rescatar– 5.600 persones a alta mar mentre navegaven en embarcacions precàries rumb a Europa.

La UE no respon

Totes les mirades s'han girat cap a Europa a la recerca d'una resposta que aturi aquestes travesses arriscades que, en alguns casos, acaben en tragèdia.

Però els estats membres de la UE són especialment reticents a cedir cap competència a Brussel·les en matèria migratòria ja que es tracta d'una qüestió especialment sensible en el debat polític que les formacions 'ultres' utilitzen per alimentar el seu discurs

La mateixa Comissió Europea va reconèixer dijous que no té "ni el finançament, ni el suport polític" per reforçar l'agència europea de control de fronteres (Frontex) per llançar una operació que eviti nous naufragis.

El govern italià ja va assumir una operació d'aquestes característiques l'octubre de 2013 (anomenada Mare Nostrum) que es calcula que va rescatar 155.000 persones. Des de l'1 de novembre de l'any passat, aquesta operació (amb el nom de Triton) és de titularitat europea però les ONG's denuncien que no té ni el mandat ni els mitjans per salvar vides.

Frontex, una missió complexe

El director adjunt de Frontex, Gil Arias Fernández,  assegura en una entrevista a l'ARA que "el Mediterrani és immens i caldrien moltíssims mitjans, inimaginables, per cobrir totes les zones. És, lamentablement, una utopia pretendre que no mori ningú al mar".

Arias Fernández lamenta la poca disposició d'alguns governs europeus, reclama "disponibilitat dels executius per posar recursos humans i materials a la nostra disposició" i assegura que, tot i que no forma part del seu mandat, l'agència Frontex ja actua si hi ha persones en risc: "queda clar que salvar aquestes persones i abandonar les tasques de control és una prioritat absoluta".

La CE prepara una nova estratègia sobre la immigració que presentarà a finals de maig, però les diferents visions entre els estats membres podrien acabar amb una proposta de consens que no respongui a les necessitats que hi ha realment sobre el terreny i no evitin més morts entre els que intenten la travessa cap a Europa.