Com maquillar el fracàs del retorn dels toros a Sant Sebastià
BarcelonaEl PNB ha permès que tornin les corrides de toros a Sant Sebastià i la premsa més tauromàquica aplaudia amb les orelles -les seves, no les del brau- per aquesta restitució del dret inalienable de veure un animal ser torturat fins a morir (amb la complicitat de la televisió pública, en obert i horari infantil). Les cròniques s’hi rabejaven. “Sant Sebastià, lliure i dempeus, diu sí”, titulava La Razón. “Castigats dos anys sense toros per caprici dels bildutarres”, escrivia El Mundo. L’ Abc parlava d’“enorme interès” i d’“atracció turística i econòmica”. La Vanguardia obria pàgina, sense signar, i titulava “Adéu, Bildu; hola, toros”. En un destacat hi posava: “El rei Joan Carles va ser un dels 8.000 aficionats que van omplir la plaça d’Illumbe”. I, més endavant, assegurava que s’havia omplert el cós taurí “quasi fins a la bandera”. Però la foto ho desmentia: les grades es veien tot just mig plenes. O sigui: mig buides. Els organitzadors parlen de 8.000 entrades venudes, mentre que altres fonts ho rebaixen a 6.000. Segons la web de turisme del País Basc, Illumbe té una capacitat de 10.000 a 16.000 espectadors. O sigui, que amb tota la claca mediàtica, el suport del rei emèrit i la propaganda de RTVE, amb prou feines es va omplir poc més de la meitat de la plaça. Ui, sí, enorme interès. Però aquest fracàs quedava minimitzat a la lletra petita de la fitxa tècnica o, directament, s’obviava, mentre que a les portades de l’ Abc i La Razón (aquesta última amb la néta de Joan Carles, de 14 anys, sostenint un logo de cervesa Cruzcampo) es feien sonar els mata-sogres.
Per acabar de pintar aquest quadre de l’Espanya més mitrofàntica, aquest titular de La Gaceta: “Un empresari taurí creu que la Festa de l’Orgull Gai és més perjudicial per als nens que una corrida”.
