DÍGITS I ANDRÒMINES
Mèdia 06/12/2014

L’internet de les nostres coses

Davant les previsions més optimistes d’un món sensoritzat fins a les dents, les empreses d’aquí que ja s’hi dediquen prefereixen predicar la moderació

i
Albert Cuesta
4 min

Instal·lar sensors de presència de persones en els bancs dels parcs públics de Màlaga és probablement una despesa supèrflua, però no és gens superflu fer-ho en els d’Hèlsinki: si els operaris municipals detecten que un dels bancs porta mitja hora ocupat en un vespre de ple hivern, ja saben que han d’enviar-hi immediatament els serveis d’emergència per intentar salvar un rodamón de morir congelat. Aquest exemple, citat per un dels ponents del fòrum d’internet de les coses organitzat dijous passat al Mobile World Center per Barcelona Digital, representa prou bé l’estat de les coses en el sector dels objectes connectats i les ciutats intel·ligents, un dels àmbits on el sector de la tecnologia té dipositades les esperances de creixement. Més que desplegar sensors indiscriminadament, es tracta de fer-ho de forma racional i adaptant-ho a cada cas. Un altre dels ponents, Josuè Sallent, recordava que “un ciutadà sensoritzat no és necessàriament un ciutadà més intel·ligent”. El repte és aproximar les dues condicions.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Davant les previsions més optimistes d’un món sensoritzat fins a les dents -la més recent, els 26.000 milions de sensors que hi haurà en funcionament el 2020 segons la consultora Gartner-, les empreses d’aquí que ja s’hi dediquen prefereixen predicar la moderació, sigui per prudència o perquè són conscients de la dificultat d’aconseguir finançament per als projectes d’intel·ligència urbana, especialment els que impliquen el sector públic. En aquests casos s’està imposant un model d’adopció de tecnologia que encaixa bé amb un sector incipient: en lloc d’exigir inversió als municipis, l’empresa implanta la tecnologia i rep a canvi una part de l’estalvi obtingut, que pot arribar a ser considerable: en una ciutat com Roma, on el 37% del volum d’aigua es perd en la xarxa de distribució entre la captació i l’aixeta, incorporar sensors que permetin detectar-ho i corregir-ho pot reduir molt el malbaratament. Aquest sistema de compartir estalvi entre l’administració i el proveïdor també l’ofereixen ja als municipis la majoria de les empreses d’il·luminació urbana basada en leds. En molts casos, assegura Antonio Sánchez, de la consultoria Carriots, el que cal sobretot són “funcionaris valents, disposats a canviar el model tradicional de contractació pública” per evitar, posem per cas, que una empresa de serveis cobri per buidar tots els contenidors de vidre cada setmana encara que estiguin mig buits, en lloc de fer-ho només quan estan plens, una informació que pot proporcionar una xarxa de sensors.

L’adopció de sensors en els processos industrials va a bon ritme, perquè les empreses ja han comprovat que els resulta molt rendible per reduir costos o per guanyar eficiència en la producció. En canvi, la majoria dels consumidors encara estan en una fase en què l’únic que tenen connectat és l’ smartphone, però no es plantejaran entrar en la internet de les coses mentre no observin beneficis tangibles en la seva vida diària, que molt sovint no depenen només de poder captar dades. Per exemple, deia Josuè Sallent, “no em serveix de gaire que els sensors d’aparcament em diguin que totes les places estan ocupades; el que m’interessa és aparcar”, i per això cal gestionar amb intel·ligència les diverses modalitats de transport, un aspecte en el qual treballen des del RACC fins a Urbiotica, que ja té 10.000 sensors urbans instal·lats per Europa i l’Amèrica Llatina que proporcionen cada hora un milió de missatges útils. Encara som molt lluny del prototip de casa hiperconnectada (mireu el vídeo a Openarch.cc : la majoria de les funcions son reals i hi ha alguns aspectes que recorden Black mirror o Minority report ) on viu Ion Cuervas-Mons, director de Think Big Factory, la consultoria del grup Barrabés especialitzada en tecnologia per a establiments comercials. A més, cal superar les reticències relacionades amb la privacitat: quan el consultor Alessandro Bassi proposa llogar els productes -un trepant per fer bricolatge, un cotxe compartit- en comptes de comprar-los, recorda que les dades acumulades per l’ús d’aquests productes no són de l’usuari sinó del propietari. Ara bé, aquestes reticències no sempre estan justificades: Jordi Cirera, de l’Ajuntament de Barcelona, reconeix que no entén que “un ciutadà que es despulla cada dia a Facebook posi pegues a la captació de les dades d’humitat a 30 centímetres del terra en un parc públic de Barcelona”. La ciutat, per cert, ofereix a les empreses del ram la possibilitat de provar els seus productes en condicions reals, mitjançant el programa Mobile World Lab, iniciat fa pocs mesos.

Al Fòrum també s’hi van veure algunes aplicacions pràctiques curioses. L’empresa canària Lightbee fa servir la llum visible com a vehicle per transportar dades: el flaix de la càmera d’un telèfon mòbil serveix per obrir la porta d’una habitació d’hotel, els fars del cotxe obren la porta del garatge i els fanals amb leds del carrer transmeten informació municipal que la càmera dels smartphones dels vianants pot descodificar. I l’esport, els mitjans de comunicació i l’electrònica portable es troben a FirstV1sion, una samarreta que porta incrustada al pit una càmera d’alta resolució que transmet en directe la imatge que veu l’esportista (Messi quan xuta un penal o Gasol quan tira a cistella) per inserir-la en la retransmissió de TV.

Aneu preparant-vos: fins i tot la Generalitat, en la nova campanya SmartCAT per coordinar les polítiques tecnològiques de les administracions públiques del país, assegura que “Catalunya serà smart o no serà”.

stats