ABANS D’ARA

El monòleg interior (a propòsit de ‘Fanny’)

De la crítica de Lluís Montanyà (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) a La Publicitat (19-I-1930). Avui fa 122 anys va néixer Carles Soldevila, autor d’aquesta novel·la controvertida.

Lluís Montanyà 1930
26/03/2014
2 min

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsS’ha dit alguna vegada que Carles Soldevila, per una mena de tossuderia, altrament ben explicable, s’aplicava a produir una literatura inferior a les seves possibilitats. No direm que aquesta afirmació sigui del tot equivocada. Però més aviat ens fa l’efecte que Soldevila coneix perfectament les seves possibilitats i les seves limitacions i que si alguna vegada vol restar entre les unes i les altres es perquè coneix també, d’una manera no menys perfecta, les aptituds comprensibles del públic que l’ha escollit com un del seus autors predilectes. Carles Soldevila ha dit en algun lloc, aproximadament, que si en el descabdellament d’una idea o d’un sentiment no va fins on podria arribar és perquè creu que el lector no el podrà seguir, o que no podrà mantenir desperta la seva curiositat. Hi ha moltes maneres de jutjar una obra literària i probablement cap d’exclusivament bona. No ens sembla, però, una de les més errades la de prendre com a base les intencions de l’autor, que d’una manera més o menys tendenciosa, més o menys explícita, ens declara que l’animen en posar-se a escriure. Tenint això en compte, sembla que Soldevila s’hagi complagut a acumular les dificultats en la seva darrera novel·la. I les ha resoltes totes amb la seva gràcia acostumada, amb l’habilitat que tothom li reconeix, aconseguint de donar una seductora sensació de facilitat. [...] En efecte: fer una novel·la que es llegeixi d’una tirada, a base d’un monòleg interior -i encara femení- malgrat tots els trucs, de tota la trampa, de tot l’artifici literari que es vulgui (no veiem cap possibilitat de fer-ho d’altra manera), és un tour-de-force simplement admirable. Com més frívol, com més fàcil i llegidor trobeu el llibre, més hauríeu de reconèixer la traça del narrador. [...] En el cas de Fanny la qualitat artística -l’estil, la composició, les clarícies poètiques- està fora de discussió. [...] El creiem mereixedor de lloança per haver reeixit en una tasca els perills i dificultats de la qual sembla haver volgut complicar deliberadament.

stats