Abans de començar ja guanyem tots
EL MÉS INTERESSANT del moment polític que estem vivint és que, vagi com vagi tot plegat, abans de començar a votar ja hem començat a vèncer. Tots. Perquè no parlo del resultat. Parlo d'una cosa més important. En ple daltabaix econòmic, immersos en una profunda crisi de legitimitat democràtica i enmig d'una enquistada desorientació ideològica, per no dir ètica, a Catalunya hem aconseguit una mobilització i una il·lusió sensacionals, que és profundament democràtica, festiva i pacífica, i que ha donat lloc a un debat polític que està arribant a tots els racons. Això no passa enlloc!
D'entrada, doncs, ja hem guanyat la plaga moderna de l'apatia, del meu mal no vol soroll, del no t'emboliquis que en sortiràs cremat, de la por a exercir qualsevol quota de responsabilitat, de la desconfiança endèmica cap a un poder que tendim a veure com a intrínsecament pervers, del patològic fatalisme conservador tan arrelat en certes societats rurals, del no menys paralitzador refugi en la privacitat urbanita, de la cara fosca de l'individualisme, del victimisme de tota la vida, de la covardia de deixar que els altres decideixin per tu... D'excuses per no actuar, per no fer res, per quedar-se a casa a veure-les venir i, això sí, per criticar a tort i a dret, mai no n'han faltat. Doncs bé: aquesta batalla dels pretextos espuris ja l'hem superat. Hi ha milers de persones compromeses i implicades a fer realitat el dret de Catalunya ha decidir el seu futur. Persones il·lusionades, informades i actives. I les que no ho veuen clar també s'han mobilitzat. Fantàstic!
Això no té preu. Aquest sorprenent èxit de participació és el millor actiu del procés. És també la millor garantia que acabarà bé. Perquè qui podrà frenar tota aquesta energia col·lectiva? Com podrien els polítics d'aquí fer-se enrere? Com podran els polítics espanyols aturar una voluntat popular tan excepcional?
