EL PROCÉS SOBIRANISTA

Barcelona es posa al capdavant del dret a decidir

L’Ajuntament segella el seu compromís d’exercir de capital per sumar suports a la consulta del 9-N

Quan falten quatre mesos per al 9-N, Barcelona vol exercir de capital del dret a decidir. L’objectiu: donar una embranzida al suport i a la participació a la consulta. És per això que ahir va anunciar que es posaria al capdavant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir per encapçalar i enfortir un moviment que va néixer al Parlament de la mà de Joan Rigol i que, per la seva vocació territorial, s’ha anat estenent arreu de Catalunya. Exerceix, en definitiva, de ciment que uneix la iniciativa política amb la voluntat i les aspiracions d’associacions i ciutadans. L’adhesió de Barcelona al Pacte implica una nova empenta per sumar musculatura de cara a l’acte “massiu” previst per després de l’estiu per reivindicar el dret dels catalans a decidir la seva relació amb Espanya.

“Barcelona ha d’exercir la seva capitalitat i ha d’estar al costat dels municipis catalans que avui reclamen de manera clara poder decidir el nostre futur”, va anunciar el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, de CiU, que va proclamar, a més, que l’Ajuntament de la capital catalana es compromet activament en el full de ruta marcat pel procés sobiranista que viu Catalunya. En l’acte d’ahir, encapçalat pel president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, no hi era l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, per motius d’agenda. Sí que serà, però, a la tercera reunió del Pacte Nacional el 18 de juliol al Parlament.

Civisme i diàleg com a bandera

Conscient que vénen mesos de turbulència política, especialment per un govern espanyol que treballa per frenar la consulta, Rigol va advertir que la consigna ha de ser construir un país amb “civisme i actitud de construcció i de diàleg”. Al marge de la resposta que cadascú defensi per a la doble pregunta, Forn va insistir que ara toca esperonar la participació. I és que no serà fins que es convoqui la consulta -previsiblement al setembre- que moltes de les entitats faran campanya per un sentit o altre del vot.

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir va néixer al Parlament tot just fa un any amb l’objectiu de fer partícip del procés la societat civil i a hores d’ara compta amb 2.850 entitats adherides. A la taula s’hi van asseure tots els partits polítics, a excepció del PSC, el PP i Ciutadans. Va ser polèmica la cadira buida dels socialistes, que van renunciar a ser-hi, mentre que agents socials com els sindicats UGT i CCOO, sempre aliats, sí que són al pacte. Amb tot, a nivell territorial el PSC no ha pogut evitar que càrrecs locals i fins i tot ajuntaments que governen hagin desobeït la consigna oficial i s’hi hagin sumat.

A més de Barcelona, formen part del pacte una quarantena de municipis amb el suport dels seus consistoris, entre els quals hi ha Girona, Sant Cugat del Vallès, Reus, Mataró i Sant Quirze del Vallès, tots governats per CiU. Però també altres on el PSC té l’alcaldia o hi ha tingut històricament una forta presència del partit, com és el cas de Lleida, el Baix Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Sabadell, Terrassa i Badalona. En aquests casos, els socialistes han avalat l’entrada al Pacte. Amb tot, hi ha municipis que a iniciativa social i associativa en formen part encara que els seus respectius ajuntaments no ho hagin aprovat.

Els socialistes del Pacte

I és que mentre que el PSC ha decidit despenjar-se del 9-N -un posicionament que Miquel Iceta, nou líder in pectore, ja ha deixat clar que no canviarà entre altres coses perquè no interessa “gens” saber què pensen els catalans sobre l’actual doble pregunta- una part del partit considera que, tot i les diferències amb CiU i ERC, mai s’haurien d’haver aixecat de la taula de diàleg amb la societat civil. Alguns dirigents s’hi han implicat de ple. Un d’ells és l’exconseller Joaquim Nadal, que presideix el Pacte de Girona i que, en el moment d’acceptar el repte, va ser durament criticat pel seu partit i se li va demanar, fins i tot, que deixés de presidir la federació gironina del PSC.

També l’exalcaldessa de Badalona Maite Arqué lidera aquest moviment a la ciutat que va governar i no deixa de ser simptomàtic que l’exalcalde de Terrassa Manel Royes, que va promoure Pere Navarro a l’alcaldia, també hagi signat el Pacte de la mateixa manera que ho ha fet Jordi Ballart, l’actual alcalde. Recentment, els crítics socialistes d’Avancem van sumar-se a l’acord després d’emancipar-se del PSC.

L’ANC, Òmnium i l’AMI, entre altres entitats d’àmbit territorial, estan exercint un paper clau a l’hora de garantir que la iniciativa dels partits que estan a favor del 9-N vagi acompanyada de l’abric social. Sobretot preveient que el govern espanyol activarà tot el seu engranatge per intentar-lo frenar.

Més continguts de