CAP A LA FI D'ETA

Clam unitari a Euskadi per sacsejar Rajoy i salvar la pau

Una marea ciutadana va omplir Bilbao a favor dels drets dels presos

Gota a gota fins a convertir-se en una marea, en una onada ciutadana que ahir al vespre va inundar el centre de Bilbao. La percepció als carrers de la capital biscaïna era que l'actitud de la justícia espanyola, prohibint la manifestació en favor dels drets dels presos d'ETA que s'hi celebra cada any, havia acabat de fer vessar el got. L'aigua desbordava i el PNB i l'esquerra abertzale es van conjurar per reconduir-la i transformar-la en un clam multitudinari a favor de la pau i de pressió a Mariano Rajoy perquè mogui fitxa i no faci encallar el procés obert.

"Hem sabut estar a l'altura", va certificar el president de Sortu, Hasier Arraiz. La fotografia dels dirigents independentistes al costat dels nacionalistes moderats que ara governen al País Basc era insòlita. Veure al darrere de la mateixa pancarta polítics de Sortu com Rufi Etxeberria i el president del PNB, Andoni Ortuzar, certificava l'excepcionalitat del moment. Alguns dels presents recordaven que la imatge no es donava des del 1999, en els temps del Pacte de Lizarra, quan Xabier Arzalluz i Arnaldo Otegi lideraven les dues grans famílies del sobiranisme basc. Al final de la marxa, fonts abertzales expressaven en privat el desig que no sigui una unitat efímera sinó el principi d'una col·laboració estable entre formacions nacionalistes per evitar que la inacció del govern espanyol faci malbé l'horitzó creat amb el cessament de l'activitat armada d'ETA l'octubre del 2011. "Aquest ha de ser l'any de la distensió", afegien. Però els recels i les divergències entre uns i altres són encara profundes, en qüestions com el full de ruta nacional. La situació de fons està, de moment, allunyada de la que viu Catalunya. Per això, amb un cert pragmatisme, limiten a curt termini la voluntat d'entesa a "consolidar definitivament un escenari de pau i convivència", en paraules del portaveu parlamentari penebista, Joseba Egibar. La manifestació d'ahir, secundada per desenes de milers de persones que aplaudien la capçalera de la marxa al seu pas, era la prova de foc. Va transcórrer sense incidents. Potser per això es podien llegir alguns cartells entre els assistents que deien " Eskerrik asko, Velasco ", en referència al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, que va negar el permís a la primera concentració prevista, al·legant que els convocants, l'organització Tantaz Tanta[Gota a gota], era successora de la il·legalitzada Herrira.

Consignes a favor de l'amnistia

Tot i que ho havien demanat tres associacions de víctimes, el jutge Ismael Moreno es va negar a prohibir a l'últim minut la convocatòria unitària, que havia registrat a títol individual l'exconseller de Justícia basc Joseba Azkarraga, militant d'Eusko Alkartasuna, i en la qual van participar unes 110.000 persones segons la Guàrdia Urbana. La justícia espanyola va afirmar que no hi havia continuïtat entre la que s'havia vetat i la que es va autoritzar, sota el lema "Drets humans, acord, pau". Respecte a l'anterior va desaparèixer de l'encapçalament la referència als drets dels presos.

La presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Ángeles Pedraza, va expressar la seva disconformitat amb la decisió: "Tots sabíem que eren els mateixos els que hi havia darrere. Cada vegada veiem coses més al·lucinants". Pedraza va demanar que es prenguin mesures perquè la marxa, en contra del que estava anunciat, no va ser finalment silenciosa. Els ciutadans que esperaven el pas del gruix dels participants a banda i banda del carrer van llançar consignes i càntics, durant les dues hores que va durar, a favor de l'acostament penitenciari i de l'amnistia. Al tram inicial, un grup de familiars, amb pancartes i mocadors, van haver de ser enretirats -sense problemes- pels serveis de seguretat del mig de la via. "Volem aquí els que són fora d'Euskal Herria!", cridaven. Ara bé, gairebé no es van veure fotografies de presos. Tot i que el PNB ja donava per descomptat que això passaria de manera espontània, els seus dirigents no amagaven, abans de començar, que tot plegat no era fàcil de pair per una part de la seva militància.

Diàleg amb la Moncloa

Conscient d'això, el govern basc no hi va ser present. Però serà a ell a qui li tocarà, a partir d'ara, gestionar aquesta nova situació de portes endins -al Parlament de Vitòria- i cap enfora, en el diàleg amb la Moncloa. El lehendakari ja ha deixat clar que del ministre de l'Interior no n'espera res però que amb Rajoy manté els canals de comunicació oberts. En l'equilibri polític basc, el líder del PSE, Patxi López, va titllar de "fotografia innecessària" la unitat sobiranista. Per al PP era una "unió d'interessos".

A la marea, tenyida amb algunes estelades, hi van assistir ERC i la CUP. El País Basc ja marca, en lletres grosses, l'agenda del 2014.

Més continguts de