Els malucs de Collboni noquejen 'el run-run' de Colau

BarcelonaCert és que la crueltat dels sondejos dibuixa per als socialistes una pista de ball on difícilment podria sonar altra cosa que un rèquiem, però també hi ha una segona opció, que és ignorar-los i fer-te un DJ a mida. L'alcaldable Jaume Collboni va deixar clar ahir que cap número li aixafarà la guitarra i que el seu objectiu són els indecisos, aquells que estan sovint a la barra i arrufen el front tot pensant: m'arrenco o no m'arrenco.

I si es tracta d'arrencar-se, ell és el primer. Per sorpresa de tothom i tot just abans d'entrar en directe per TV3, el candidat socialista va demostrar que si de ballar va la cosa, ell arrasa a l'escenari. Sota la pèrgola de Via Júlia, amb el caliu d'una nit d'estiu, la llum tènue vermell socialista i un públic desfermat amb el 'Loca' de Shakira, Collboni va començar a moure els malucs seguint la cadència de 'Bailando' d'Enrique Iglesias.

Ulls semitancats d'aquell qui sent que el ritme li surt com quan respira, braços dibuixant a l'aire una lletra que s'enganxa i que tothom coreja: "Bailandoooo, bailandooooo...". Se sentia el rei d'una pista que fa quatre anys que ja musica CiU i que ara Barcelona en Comú vol fer-se seva.

El 'run-run' d'Ada Colau va quedar completament noquejat pels cops de maluc de Collboni i la seva desinhibició ballant. Sense complexos, lluint la marca i la veterania del PSC que altres alcaldables han intentat minimitzar. El públic, després d'haver menjat 'fideuà' amb allioli i croissants de xocolata –innovació en el menú– estava eufòric i no va dubtar a canviar el "bailandooo" per "alcaldeee".

"Aquesta ciutat no la governa cap 'run-run', la governen els socialistes", va etzibar l'eurodiputat Javi López tot deixant-se la veu com a teloner. Perquè si una cosa va voler demostrar el PSC ahir és que ell va estar durant tres dècades ballant al podi de l'Ajuntament. I, van defensar, ballant bé encara que el repertori es basi en grans 'hits' comercials, que són, al cap i a la fi, els que arriben a totes les masses.

"Aquest no és un moviment de vedets", va cridar un Jordi Hereu recuperat del bagul dels records. L'exalcalde va regalar una llamborda amb la flor de Barcelona a Collboni per simbolitzar que la ciutat seria seva i va cridar un "Jaume, aixeca't", que va sonar d'allò més bíblic. Les urnes diran, però almenys ahir a la nit Nou Barris sí que era seu... i dels seus malucs. I encara més tenint d'amfitriona una pura sang del districte: la seva número dos, Carmen Andrés, que no va dubtar a titllar Colau amb la seva rumba "de nova casta". Ara, doncs, que comenci el mambo.