Ibarretxe ja va tastar el pa que s'hi dóna

VitòriaEra l'1 de febrer del 2005 quan el lehendakari Juan José Ibarretxe va pujar a la tribuna d'oradors del Congrés de Diputats. Hi arribava amb la seva Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi sota el braç. "He vingut a defensar el dret del poble basc a decidir el seu futur perquè Euskadi no és una part subordinada de l'estat espanyol". Mai un lehendakari havia reivindicat el dret a decidir de la ciutadania basca a les Corts espanyoles. La discussió va ser històrica, però els vots de PSOE i PP van fer que no passés d'aquí. En tornar de Madrid, Ibarretxe no va convocar una consulta, ni tan sols una gran manifestació. Només va convocar eleccions.

El cas català i el basc són molt diferents en la seva gènesi, els seus suports i el seu desenvolupament. El pla Ibarretxe s'assembla més a l'Estatut català, aquell que Alfonso Guerra es va vantar de ribotar i que el TC va malferir. De fet, el que reclamava el lehendakari era una cosa semblant a la relació d'estat lliure associat que té Puerto Rico respecte dels Estats Units. Parlava de dret a decidir, no d'independència. Només una frase en el discurs d'Ibarretxe l'1 febrer del 2005 va sonar a fugida endavant. Va ser quan Zapatero li va dir: "Si vivim junts, junts hem de decidir". I el lehendakari va objectar que abans, i com a pas previ, havien de "decidir viure junts". Pura dialèctica.

En la seva gestació, la via catalana i la basca tenen poca cosa a veure. Ibarretxe, a diferència de les majories qualificades catalanes, va tirar endavant el seu pla al Parlament basc el desembre del 2004 pels pèls: amb només un vot de diferència davant PSE i PP i gràcies al fet que Batasuna, il·legalitzada però encara amb escons, va decidir repartir els suports i li va prestar tres dels seus set vots.

Fins aquí la primera part del pla Ibarretxe, la que transcorre des de l'any 2000, quan el presenta al Parlament basc per primera vegada, fins al 2005, quan arriba el cop de porta del Congrés. Un cop de porta sorollós i una votació tan contundent com s'esperava: 313 vots en contra (PSOE, PP, IU, Coalició Canària i Chunta Aragonesista), 29 a favor (PNB, EA, NaBai, CiU, ERC i BNG) i dues abstencions (ICV).

Ibarretxe convoca eleccions l'abril del 2005 fent campanya amb el compromís de convocar una consulta a la següent legislatura. Les guanya, però el front del no de PSE i PP no minva. Aquesta segona part del pla gira al voltant de la consulta i durarà fins al 2008. Sumant l'anterior fase, són vuit anys. Una altra diferència: la velocitat dels dos processos no s'assembla. El basc és un 600 i el català un Ferrari.

També amb data i preguntes

Després d'una interminable socialització i internacionalització del pla, Ibarretxe reprèn la iniciativa i el setembre del 2007 convoca una consulta popular sobre el futur del País Basc per al 25 d'octubre del 2008, coincidint amb l'aniversari de l'Estatut de Gernika. El govern basc aprova la llei de consulta al maig i el Parlament la ratifica. Ho fa també amb suport parcial de l'esquerra abertzale, llavors sota el nom de Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), que li presta un dels seus nou vots.

Tampoc la doble pregunta catalana -única concordança formal- té res a veure amb el llarg i farragós text plantejat pel doble enunciat d'Ibarretxe en la seva nonada consulta popular no vinculant. En la primera qüestió es plantejava als ciutadans la seva opinió sobre el final dialogat d'ETA i en la segona es qüestionava sobre l'obertura d'un procés de negociació entre els partits per arribar a un acord democràtic a votar en referèndum el 2010.

Nedar per ofegar-se en arribar a la sorra. Si el 2005 les Corts espanyoles tomben la Proposta d'Estatut Polític, l'any 2008 és el Tribunal Constitucional (TC) l'encarregat de liquidar la llei de consulta basca en considerar que violava l'article 149 de la carta magna, que reserva a l'Estat la competència exclusiva d'autoritzar un referèndum, i que violentava la sobirania nacional espanyola. El pla Ibarretxe va morir allà i un any després, sense l'esquerra abertzale a les urnes, ell va caure davant el bloc PSOE-PP. El seu procés i el català, en què els partits han pactat actuar al marge del que digui el TC, s'assemblen poc, però comparteixen la resposta de Madrid. El PP i el PSOE novament fan pinya i amenacen amb l'infern a qui qüestioni la unitat d'Espanya.

"Diàleg sobre què? Sobre un frau de llei? Hem reservat tota la tarda a això. Potser li sembla breu, però és que això no dóna més de si. No és competent per convocar un referèndum, com no ho és per operar d'apendicitis". Són algunes de les frases que l'actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va deixar anar l'1 de febrer del 2005 a les Corts espanyoles a un lehendakari que va anar-hi a defensar el dret del poble basc a decidir el seu futur.

A punt per a la ponència d'un nou estatus basc

Un cop constatada la disposició a participar-hi de tots els grups de la cambra basca (PNB, EH Bildu, PSE i PP) està previst que aviat -fins i tot abans que acabi l'any- l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, posi en marxa una ponència parlamentària que abordi l'actualització de l'entramat juridicopolític basc. El PNB aborda la ponència com "un full en blanc" i amb l'objectiu d'arribar a un acord en el qual entrin totes les formacions polítiques, també les constitucionalistes. Per la seva banda, PSE i PP ja han advertit que s'oposaran a tot el que suposi "trencar Espanya" i EH Bildu posarà sobre de la taula, com a primer pas, el pla Ibarretxe i els Acords de Loiola, que ja abordaven el procés de "normalització política" basca.