El relleu generacional al PSOE s’encalla

MadridEl candidat del PSC a les eleccions europees, Javi López, va agrair ahir a Pere Navarro que hagi apostat per “La Masia” en aquests comicis. El primer secretari dels socialistes catalans va subratllar la necessitat d’aportar “noves energies a Europa”. Un debat de renovació generacional que a la seu del PSOE -on es va reunir el comitè federal per aprovar les llistes- crema en somort des de fa mesos. Els moviments per ser la nova cara visible del partit són constants però, previsiblement, no esclataran fins després del 25 de maig, un cop els ciutadans hagin passat per les urnes.

Al partit es dóna per fet que les primàries per elegir el candidat a la presidència del govern espanyol seran un duel entre Eduardo Madina i Carme Chacón. L’un i l’altra treballen en silenci per teixir complicitats, mesurar forces internes i començar a preparar equips i programes. Ahir l’exministra catalana va ser aclamada en un acte de la UGT al crit de “presidenta”. El diputat basc, secretari general del grup socialista al Congrés, ha rebut fa poc el suport públic de Bernardino León, exsecretari general de la Presidència i molt proper a José Luis Rodríguez Zapatero. La polarització entre els dirigents nascuts majoritàriament als anys setanta és evident i això dóna aire a l’equip d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que no vol plegar de secretari general, per preparar el procés -previst per al novembre- per triar el rival de Mariano Rajoy.

La bandera del canvi real

Alguns sectors socialistes tenen el convenciment que el congrés de Sevilla, en què es va elegir el successor de Rodríguez Zapatero al capdavant de la formació, es va tancar en fals. “Aquest partit no ha abordat la renovació. Tenim un revulsiu pendent”, diuen fonts consultades per l’ARA. Per alguns, aquell conclave, que Chacón va perdre per només 22 vots de diferència, va servir per tornar les regnes dels fills als pares. “Vivim més del desgast del PP que dels èxits del PSOE”, es lamenten els que creuen que la formació necessita aviat un nou lideratge. El dubte és qui el protagonitzarà.

Els que aposten pel diputat basc entenen que Chacón, que viu temporalment a Miami, no simbolitza un canvi real, ja que va formar part dels últims governs socialistes, castigats a les urnes. Estan convençuts que Madina, en canvi, té capacitat per aglutinar al seu voltant nous dirigents que no han tingut responsabilitats de gestió en executius anteriors i aportar un discurs fresc, per exemple, en qüestions com el debat territorial i l’encaix de Catalunya. De moment, ell guarda silenci i va “per lliure”, afirmen altres fonts. Una actitud que desconcerta. Per alguns, s’està “deixant estimar” per Rubalcaba, que veuria plausible la cohabitació, l’un a la secretaria general, l’altre com a cap de cartell. Amb Chacón això seria complicat perquè les ferides de Sevilla continuen obertes. Però n’hi ha que asseguren que la direcció ja té el seu candidat: el diputat per Madrid Pedro Sánchez. Ha crescut políticament a l’entorn de l’exnúmero 2 del PSOE i futur eurodiputat, José Blanco. Una trajectòria molt lligada a dos companys més de generació, Óscar López i Antonio Hernando, ara integrats a la sala de màquines del madrileny carrer de Ferraz.

Tensió amb l’entorn de Blanco

Les relacions d’aquest trident amb Madina no són especialment fluides. Sánchez el va titllar de “nen mimat”, unes declaracions que van generar un fort malestar entre alguns dels diputats i diputades més joves, que confien en el parlamentari basc com a nou líder. Tot i aquestes tensions, algunes fonts encara no descarten que Sánchez pugui acabar sent el seu segon si opta a les primàries. Blanco, el seu mentor, es manté en un ambigu segon pla.

Mentrestant, l’exministra de Defensa veu com alguns dels seus aliats al territori es consoliden: Ximo Puig al País Valencià i Tomás Gómez a Madrid. Hi ha dues grans incògnites: a qui avalarà l’andalusa Susana Díaz i si Rubalcaba, al final, intentarà repetir a les urnes.

Rubalcaba confia a agafar força a Europa

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va apel·lar ahir a la unitat i l’esforç del partit de cara a les europees: “El futur d’Europa es decideix el 25 de maig”. El d’Europa, el del PSOE i el seu. Conscient del desgast del seu lideratge, Rubalcaba es va adreçar al comitè federal per deixar clar que els comicis europeus són determinants per guanyar força per a les autonòmiques i municipals del 2015 i les generals posteriors. Les eleccions han de ser un “punt d’inflexió”, va afegir la vicesecretària general i cap de llista del partit al 25-M, Elena Valenciano, que va insistir en la necessitat de posar fi a “l’hegemonia de la dreta” del PP i erigir-se com l’esquerra que “ofereix solucions de veritat” -un clar dard a IU-. El comitè federal va aprovar la candidatura europea amb el 98% dels vots, i els barons van fer pinya davant dels mitjans per minimitzar polèmiques recents com la presència a la llista de l’exministre José Blanco, que finalment serà desè.

Buscant un candidat del planter

Carme Chacón

Les en questes la situen favorita. Compta amb amplis suports a Andalusia, decisiva, i les primàries obertes juguen a favor seu, sobretot si és vista com el canvi autèntic. Malgrat que s’ha distanciat de Pere Navarro, encara té tropa al PSC.

Eduardo Madina

El diputat basc ha aconseguit ser vist amb bons ulls per una part de l’entorn de Rodríguez Zapatero i per gent pròxima a la direcció actual. Ell manté aquest equilibri però no aconsegueix una unitat total en termes generacionals.

Pedro Sánchez

Lleial a l’equip de Pérez Rubalcaba, no amaga les pretensions de competir a les primàries. Per alguns dirigents, és la tercera via de Ferraz per pressionar Madina, si bé no descarten que pugui acabar fent pinya amb ell per frenar Chacón.

Patxi López

Durant molt de temps se l’ha considerat l’hereu elegit pel secretari general del PSOE. L’exlehendakari admet que li ha “passat pel cap” la possibilitat de presentar-se. Té el suport dels socialistes bascos.