"Les joguines formen part de la nostra vida i ens mostren el que volíem ser de grans", escriu Ròmul Brotons al seu llibre Estimats Reis Mags: 32 jocs i joguines per recordar . Avui, quan a la majoria de llars els nens estrenen joguets, personalitats com Carles Sans, Vicenç Villatoro, Felip Puig, Joaquim Nadal i Maria Mercè Roca han fet un exercici de nostàlgia i han retrocedit fins a la seva infantesa per recordar les seves joguines preferides. Perquè els joguets, com assenyala Brotons, diuen molt de cadascú: les joguines que més il·lusió van fer a un Lluís Bassat nen -una pilota i un tricicle- s'han convertit en les seves aficions: el futbol i el ciclisme. I el periodista Espartac Peran va demanar un any als Reis una disfressa, la seva "eina de treball", ja que volia ser pallasso de circ. Si poguéssim llegir les cartes dels Reis que fèiem, descobriríem vocacions frustrades. Però els joguets no només diuen molt de la persona, sinó també de l'època. A Moisès Broggi els Reis d'Orient del 1915 li portaven llibres i jocs de construcció i Vicenç Villatoro explica que va pertànyer a la primera generació de nens que van demanar joguines que s'anunciaven per la televisió. Fent un cop d'ull a les fotografies cedides pel Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, s'observa que les joguines més populars fa més de 50 anys eren els cavalls de fusta, les nines i les disfresses. "Disfressar-se també era una manera de jugar i no es feia només per Carnestoltes", diu Josep Maria Joan, director del Museu. Ara de joguines n'hi ha tot l'any, però hi va haver un temps en què només se'n rebien el 6 de gener. "Els Reis d'abans no tenien res a veure amb els d'ara. Era l'únic dia de l'any, a part del sant, en què rebíem un regal", explica Roser Capdevila. El que tots aquests nens, ja adults, recorden més, és la litúrgia del dia de de Reis i la il·lusió de llevar-se per descobrir què els havien deixat.
Felip Puig
CONSELLER D'INTERIOR
"L'Osito va perdre un ull i la mare li va posar un botó"
"Aquest ós de pelfa tenia nom, era l'Osito, i me'l van regalar per Reis. Devia ser l'any 1960, i jo tenia gairebé un any i mig. L'Osito em va durar bastant, dos o tres anys, almenys. Un dia, pobret, va perdre un ull i a la meva mare, com que me l'estimava tant, se li va ocórrer treure-li també l'altre i posar-li dos botons grossos amb quatre forats. Deia que ara hi veuria millor perquè tenia quatre pupil·les. La foto me la va fer el meu avi, Emili Godes, que era fotògraf professional, i suposo que era a casa seva, al barri del Putxet, de Barcelona, on vam viure uns mesos. Els Reis ens portaven dos o tres regals, només: un Scalextric, una disfressa... Ho vivíem amb molta intensitat, era festa grossa i la preparació prèvia era tota una litúrgia".
Lluís Bassat
PUBLICISTA
"Les joguines de quan era petit -la bici i la pilota- són encara les meves aficions"
"A la foto devia tenir 2 o 3 anys, o sigui que era l'any 1942 o 1943. Recordo perfectament la foto perquè la tenia la meva mare. Aquí surto amb un tricicle que, de ben segur, em devien portar els Reis, i en tinc una altra amb una pilota. Em fa molta il·lusió veure aquestes fotos perquè són els dos joguets amb què més he gaudit. És curiós perquè s'han mantingut com les meves aficions esportives d'adult: el futbol i la bicicleta. Com a jugador de futbol no vaig destacar però fa vint anys que practico ciclisme. Faig 100 quilòmetres cada cap de setmana. De petit m'entusiasmava anar en bicicleta i als cinc anys ja en portava una de dues rodes. La carta als Reis la fèiem amb moderació. Els pares ens van educar per demanar amb prudència. I la nit de Reis posàvem les sabatilles a fora al balcó i deixàvem una mica de menjar i aigua per als camells. Però a partir de certa edat, les joguines van començar a arribar per avançat per poder-les aprofitar durant les vacances".
Roser Capdevila
IL·LUSTRADORA
"La vaig trencar el mateix dia que me la van portar"
"És l'única fotografia que tinc amb una joguina. Era el dia de Reis del 1945 i aquí tinc cinc anys. És a casa dels avis, al barri d'Horta de Barcelona. A la foto original surto amb dos germans més. La nina era meva però el cotxet era de la meva germana. Ens ho havien portat els Reis i jo devia fer rebequeries perquè volia sortir a la foto també amb el cotxet. De petita m'agradaven molt les nines, abans era l'única joguina, i durava tota la vida. Aquesta, però, la vaig trencar el mateix dia de Reis. A la nit li vaig posar a la boca un clip dels cabells per veure si se l'empassava i li vaig trencar el cap. També recordo que cada any demanava als Reis una bicicleta però no me la van portar mai. Eren nits molt emocionants, de no poder dormir".
Vicenç Villatoro
ESCRIPTOR
"No era nen de cotxes ni trens, era més de jocs de taula, com el Juegos Reunidos "
"Sóc a sobre d'un balancí en forma de cigne que em van portar els Reis. La foto, de l'any 1959, està feta en un descampat que hi havia a prop de casa dels meus avis paterns, andalusos, que vivien a Terrassa. Era molt petit, tenia dos anys, però recordo aquell cigne tan aparatós que els feia més gràcia als meus pares que a mi. Jo era el primer fill i el primer nét i els Reis es van portar bé. Mai em van faltar coses, que tampoc eren gaires, però el que més recordo és l'escenografia al voltant dels Reis: les llaminadures per als camells, el menjar per als patges... Era un dia molt viscut i a casa sempre ha estat una festa important. Jo no era un nen de cotxes ni de trens, m'agradaven més els jocs de taula. Els Reis em van portar un Juegos Reunidos Geyper i alguna pilota. Dec ser de la primera generació de joguets televisius. Recordo un cotxe teledirigit, el Tiburón Citroën Paya , amb el qual potser no vaig jugar mai. I també em portaven moltes coses pràctiques, com mitjons i samarretes".
Espartac Peran
PERIODISTA
"És un dels regals de Reis que més il·lusió em va fer"
"Devia ser l'any 1984, tenia uns 12 anys i era l'època en què volia ser pallasso. El món del circ m'agradava molt i a l'Escola Anxaneta de Mataró tenia de professor el Tortell Poltrona. Jo participava en les actuacions de petit format que es feien a l'escola i la meva il·lusió era treballar amb el Tortell. Li vaig demanar feina però ell em va dir que era molt petit i que havia d'estudiar. Ara quan el veig li retrec que es va perdre un gran pallasso. Quan penso en els Reis sempre recordo dos regals que em van fer molta il·lusió: una bateria i la disfressa de pierrot. Encara em recordo desembolicant-la! No era per Carnestoltes, sinó que jo la veia com una eina de treball per fer les meves actuacions, ja que feia xous a casa i hi convidava els veïns del barri, que pagaven una pesseta.
Moisès Broggi
METGE
"Els Reis ens portaven jocs de construcció i llibres"
"En aquesta fotografia ja sóc grandet. Era l'any 1919 i tenia 12 anys. La foto està feta a la casa on vivíem, a Sant Gervasi. Quan era més petit els Reis em portaven coses per jugar, com mecanos i jocs de construcció, que m'agradaven molt. N'hi havia un que servia per construir cases, una església i un poble sencer. També m'havien portat teatrets i decorats. I llibres, perquè disfrutava molt amb la lectura. Eren, sobretot, llibres de Julio Verne i contes dels germans Grimm. En aquesta foto surto llegint El Patufet , la primera revista infantil en català, de Folch i Torres, a la qual estava subscrit. La infantesa de llavors era diferent. Ara tota aquesta literatura ha desaparegut".
Joaquim Nadal
POLÍTIC
"Era un veler de fusta una mica precari"
"Tenia tres anys i mig i em mirava el món amb timidesa i una ganyota a la cara. La platja de la Fosca apareix solitària amb el castell de Sant Esteve al fons. Baixàvem amb barnús i el vaixell era un veler de fusta una mica precari de definició molt elemental. Joguines per a un estiu. Eren estius llargs de tres mesos, de mares a càrrec de la mainada i pares de cap de setmana i de gelats de tall a compartir. En Joan del carro repartia cada matí el gel per a la nevera. Baixàvem a la platja a les dotze i pujàvem a les dues. Érem quatre gats".
Carles Sans
ACTOR, INTEGRANT DEL TRICICLE
"Ho vivíem amb molta excitació i una barreja de por i d'il·lusió"
"Era l'any 1957 i jo era molt petit, devia tenir dos o tres anys. La foto es va fer a casa, a Badalona, que és on vaig néixer. Sóc a sobre d'un cavall balancí i ho relaciono amb la meva àvia perquè és amb qui passava més temps, ja que els pares treballaven i ella s'encarregava de distreure'm. Fins als 5 anys vam viure a Badalona i recordo amb molta excitació les nits de Reis. Després de rebre'ls a l'ajuntament, els nens tornàvem a casa amb els nostres fanalets i amb la casa a les fosques havíem de buscar les llaminadures que hi havia amagades, i anàvem a dormir amb molts nervis. Ho recordo com una barreja de por i emoció".
Maria Mercè Roca
ESCRIPTORA
"Vaig jugar molt poc a nines perquè no m'agradaven"
"En realitat aquesta pistola no era meva. Era del meu cosí, però m'agradava molt i sempre que podia l'hi prenia. Ara ja m'he regenerat i l'època bel·licosa ja ha passat! Però m'agradaven més que les nines, amb què vaig jugar poc. La meva joguina preferida eren els gats. El meu pare em va regalar un gat siamès quan jo tenia cinc anys i hi jugava a fet i amagar o a pilota. M'agraden molt els animals i sempre he tingut gats".
"A Portbou rebíem els Reis d'Orient amb fanalets i acostumaven a baixar de dalt de la muntanya. Ho recordo com una cosa corprenedora. Ens portaven contes i llapis i algun joc. No era gaire, però a casa sempre van ser molt generosos".
