El PP oferirà un “no dialogant”

Els populars volen endolcir el to del debat de la consulta al Congrés el dia 8

I l’endemà del 8 d’abril, què? Les pistes per saber-ne la resposta són, precisament, en la sessió plenària d’aquell dia, en què els representants del Parlament reclamaran el traspàs de la competència per poder convocar la consulta. Les claus per entendre què passarà en el procés català a partir del dia 9 les trobarem en els discursos de Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, però també en la rèplica del PP i del govern espanyol. En el to i sobretot en les portes que Madrid deixi obertes.

Fonts populars explicaven ahir que l’executiu espanyol està en la tessitura del diàleg. Això vol dir predisposició a abordar-ho tot menys la consulta per exercir el dret a decidir. “Si volen parlar de finançament, parlem-ne!”, concretava un altre membre de l’executiva del partit que presideix Mariano Rajoy. El que ni pel PP ni pel PSOE es pot posar plantejar és la idea de sobirania i, per tant, la possibilitat que els catalans puguin votar en una urna si volen constituir-se en un estat propi. En aquest terreny de joc -una negociació dins de la legalitat vigent-és en el que es mouran les intervencions de la dreta espanyola al Congrés, dimarts que ve. El portaveu parlamentari dels conservadors, Alfonso Alonso, ho va definir com la defensa d’un “no dialogant”.

Una sessió de to “raonable”

Hi ha, a l’entorn del govern espanyol, una vocació clara d’allunyar-se dels que voldrien més contundència contra el sobiranisme i, en canvi, un intent de buscar vies per reconduir la situació. O per buscar el col·lapse intern de l’independentisme creant esquerdes dins del bloc favorable al referèndum. No és casual que ahir mateix el fiscal general de l’Estat negués les informacions segons les quals estan investigant l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La seva prioritat ara és rebaixar el to de les discrepàncies. Els populars esperen que la sessió parlamentària de la setmana que ve tingui un to “raonable”, que es basi en la confrontació d’arguments i amb la mínima agror possible.

El fet que el president de la Generalitat, Artur Mas, no viatgi a Madrid aquell dia és l’únic element que descol·loca els dos grans partits estatals. El PP diu que, si s’ho repensa, té les portes obertes. Passant per alt que es tracta d’una demanda del Parlament, creuen que Mas hauria de fer com el lehendakari Ibarretxe i ser-hi. Pel PSOE, no té gaire sentit que el màxim dirigent d’aquest procés no prengui les regnes d’un debat que, tot i tenir un final sentenciat, suposarà un altre salt de pantalla. L’absència, dimarts, del president català fa que la Moncloa encara no hagi fet públic si el govern espanyol prendrà la paraula i, en cas afirmatiu, si ho farà Rajoy. Alonso ja va avançar que “seria bo” que ho fes. Quan es discuteix una iniciativa d’aquestes característiques, l’executiu pot intervenir quan vulgui. Fonts del partit, d’entrada, no descarten que acabi sent el cap del govern qui pugi a la tribuna d’oradors. De fet, ja ha comunicat al Senat que no assistirà a la sessió de control d’aquella tarda.

Ser la “garantia dels drets”

Segons els populars, però, per arribar a acords a partir del dia 8 fa falta que la Generalitat “recuperi” el timó del procés, que ara mateix veuen en mans d’organitzacions com l’ANC. De nou, el retrat que fan de Mas -com algú a la deriva i que defensa posicions maximalistes- intenta buscar escletxes entre CDC i UDC.

Per això, a la campanya per a les eleccions europees es presentaran com la “garantia” que els catalans no perdran la seva condició d’europeus. La intenció és capgirar el discurs i allunyar-se de la imatge de ser ells els que neguen drets als ciutadans. Al contrari, segons va explicar ahir el vicesecretari general d’organització, Carlos Floriano, es tracta d’erigir-se com la protecció davant dels que els la volen “prendre”. La seva tesi és que la independència privaria els ciutadans del Principat de la condició d’espanyols i, per tant, els deixaria fora de la UE.

Tot i que la dreta continua sense elegir el seu candidat, el programa electoral va prenent forma. “La unitat d’Espanya també es defensa en aquestes eleccions”, les del 25 de maig, va subratllar Floriano. I ells s’alçaran amb aquesta bandera arreu de l’Estat per frenar el vot a UPyD, i a Ciutadans en el cas de Catalunya. El seu objectiu és demostrar que només ells tindran la força necessària per frenar el sobiranisme a Brussel·les.

Per contrarestar el PSOE, l’argumentari posa l’accent en la gestió de l’economia: els mateixos que van negar la crisi, diuen al carrer Génova, ara volen negar la recuperació econòmica. En el debat català, Rajoy vol preservar el consens de mínims que manté amb Alfredo Pérez Rubalcaba.

Així serà un debat que ja té el final escrit

El debat del dia 8 començarà a les quatre de la tarda amb la lectura de la comunicació del govern espanyol en què argumenta el no a la consulta. Seguidament, Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) tindran un total de 30 minuts per defensar la proposta del Parlament. Després, tots els partits fixaran la seva posició, amb 20 minuts cadascun. Començarà el PSOE i tancarà el debat el PP. Hi haurà un torn de rèplica pels tres comissariats catalans i un altre torn per als grups polítics. L’executiu espanyol pot prendre la paraula quan vulgui. Ningú espera sorpreses a l’hora de la votació.

Més continguts de

El + vist

El + comentat