Una França decebuda dóna aire al Front Nacional

ParísFrança arribarà d’aquí tres setmanes a les eleccions europees amb el record encara fresc de les municipals, que a finals de març van sacsejar el país amb uns resultats mai vistos del Front Nacional (FN) i una abstenció pels núvols. El vot de càstig a la impopular presidència de François Hollande va provocar una debacle socialista que va afavorir el principal partit de l’oposició, el centredreta de la UMP, la formació més votada. Els ingredients seran els mateixos el 25 de maig, però el resultat podria ser més dramàtic.

La majoria dels sondejos situen l’extrema dreta de Marine Le Pen al capdavant de l’escrutini, i la resta mostren com el pols serà molt ajustat entre el FN i la UMP, de manera que els socialistes quedaran en tercera posició. L’abstenció es preveu sonada, de prop d’un 60%, vint punts més que en els comicis locals. Davant aquestes xifres, les línies retòriques per a la campanya electoral estan traçades: els socialistes criden a aturar l’avenç dels euroescèptics, el centredreta demana un nou vot de càstig a Hollande i l’extrema dreta anima a fer una nova demostració de força contra Europa, contra l’austeritat i contra la immigració.

“Estem en el camí de perdre la nostra llibertat, la nostra seguretat i la nostra prosperitat”, clamava Le Pen en el seu primer gran míting de campanya, l’1 de maig a París. “No em decebeu i aneu a votar, compliu amb el vostre deure patriota”, va dir a la plaça de l’Òpera, flanquejada pels deu alcaldes frontistes sortits de les municipals i acompanyada pel seu pare, el fundador del partit, Jean-Marie Le Pen. El seu discurs despertava especialment la cridòria dels assistents (5.300 segons la policia, 20.000 segons l’organització) en tocar la política nacional: “Si el poble ens situa al capdavant, el president de la República no podrà ignorar el missatge, haurà de dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions per iniciar un canvi radical de la política nacional”.

El mite de Joana d’Arc

Un gran cartell adornava l’escenari amb una imatge de Joana d’Arc, símbol recurrent de les campanyes frontistes. En aquesta ocasió, una heroïna sortida d’una agència de models amb casc i armadura bufava contra la bandera de la Unió Europea, i n’escampava les estrelles. Tot, sota l’eslògan “No a Brussel·les, sí a França”. I entre el públic, banderes de França, del Front Nacional i també de Vlaams Belang (l’extrema dreta belga) i de l’holandès Partit per la Llibertat de Geert Wilders, amb qui Le Pen ha fet una aliança per “alliberar Europa del monstre de Brussel·les”. Segons estimacions de PollWatch2014, els partits d’extrema dreta d’almenys set països que engloba aquest matrimoni xenòfob i populista podrien emportar-se 35 escons, suficients per formar l’Aliança Europea per la Llibertat a l’Eurocambra.

No obstant, Olivier Costa, analista del Centre Nacional de Recerca Científica, dubta “que els euroescèptics tinguin una influència tòxica al Parlament”, escrivia aquesta setmana. “L’impacte serà més en termes d’imatge” perquè, “encara que tinguin un bon resultat”, no creu “que afecti el funcionament de l’Eurocambra, que s’ha adaptat a la presència d’aquests diputats per limitar-ne la capacitat d’acció”, deia.

Un Partit Socialista qüestionat només té un argument fort per estructurar la seva campanya europea: parar els peus a Le Pen. El primer ministre, Manuel Valls, va fer la seva entrada en campanya dissabte en un míting davant les joventuts socialistes. “Som nosaltres els que hem de portar el somni europeu, no doneu terreny a l’extrema dreta”, va dir traient la seva faceta més europeista. “Estimo Europa i estimo França, són indissociables”, va afegir abans de donar suport a les polítiques europees més estimades pels socialistes, que l’ataquen per ser massa liberal: una taxa sobre les transaccions financeres, un salari mínim europeu o la lluita contra els paradisos fiscals. Un discurs idèntic al del candidat dels socialdemòcrates europeus a presidir la Comissió, Martin Schulz, que va escollir París per llançar la seva campanya a l’abril i que va prometre reorientar les polítiques d’austeritat. “No podem sanejar un pressupost sense creixement”, va dir Schulz en un discurs poc després que Valls anunciés el seu polèmic pla de retallades.

Hollande ven optimisme

Tot i la tisorada, les enquestes mostren que Valls manté la confiança de més de la meitat dels francesos, però la seva arribada al govern no millora les perspectives socialistes en unes eleccions europees en què el vot acostuma a ser de càstig. Potser amb això al cap, ahir Hollande anunciava en una entrevista a Le Journal de Dimanche que la recuperació econòmica és a tocar, que el creixement arribarà “aviat”.

Queden tres setmanes per veure si el missatge té algun efecte en un país desencisat amb Europa, una França que ha vist com la il·lusió posada fa dos anys en l’entesa entre Merkel i Hollande ha deixat pas a un nou govern que ha claudicat ràpid a les exigències de Brussel·les i Berlín per complir amb el dèficit. Una França que ha de decidir fins a quin punt els seus fantasmes es poden colar entre els eurodiputats que enviarà al cor d’Europa.

Marine Le Pen El revulsiu que ha fet renéixer el partit

La seva arribada al capdavant del Front Nacional va ser un revulsiu per a l’extrema dreta francesa. Marine Le Pen va substituir el seu pare i fundador de la formació al capdavant del partit el 2011. Aquesta advocada va agafar un partit que agonitzava, que havia deixat enrere els temps gloriosos en què Jean-Marie Le Pen havia arribat a la segona volta de les presidencials el 2002 contra Jacques Chirac, una formació arrossegada per la mala imatge del seu creador, que va abandonar la política el 2008 com a xenòfob convicte amb una popularitat soterrada. Marine Le Pen va fer un rentat de cara i va rebutjar el terme extrema dreta, però va continuar amb la retòrica antiimmigració i antieuropa. Amb un enfocament més local que el seu pare, Marine Le Pen ha localitzat bosses de suport molt profitoses en les parts més deprimides de França, i alimentada per la crisi ha pujat en una onada de popularitat que al març va donar deu alcaldes al partit i que espera fer ara una nova demostració de força.