La justícia no tindrà problemes per acceptar com a prova els SMS

Juristes i experts afirmen que els missatges es poden validar i tenir en compte

Els missatges telefònics entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l'extresorer del PP Luis Bárcenas demostren, si són reals, que el líder popular no només tenia contacte amb l'extresorer i la seva dona, sinó que li donava suport. "Luis, res és fàcil, però fem el que podem" o "Sigues fort" són alguns dels SMS publicats pel diari El Mundo que deixen en evidència el president espanyol i qüestionen els mecanismes de confidencialitat utilitzats per l'ara cap de l'executiu i abans líder de l'oposició.

El mateix PP va confirmar-ne indirectament l'autenticitat en intentar treure'ls importància, però, es podrien utilitzar com a prova en un procés judicial? Els experts són contundents: no només es pot -hi ha mitjans tècnics per determinar si són reals o no-, sinó que a més són una font habitual de prova en diversos judicis.

Els SMS són una prova?

Tenen el mateix valor que una carta o qualsevol altre suport

Tots els experts consultats coincideixen a l'hora d'afirmar que els missatges de telèfon -i també els de WhatsApp- es poden fer servir com a prova judicial. "Una altra cosa és la valoració posterior que en faci el tribunal, que donarà el sentit i el context en funció d'altres proves", explica l'advocada penalista Olga Tubau. Els SMS s'han convertit, doncs, en un suport nou per aportar proves en un procés. "En el procés penal no hi ha res que es valori més o menys, dependrà de la credibilitat que hi doni el jutge", assegura catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva. També el catedràtic en dret penal de la UB i expert en corrupció Joan Queralt assegura que no hi ha "cap obstacle legal" per als SMS. "Molts encara estem educats en paper, però un document no només és una carta", diu.

Hi ha mitjans tècnics per esbrinar si són falsos?

Hi ha diversos mecanismes per validar un missatge de text

La justificació de la Moncloa als missatges intercanviats entre Rajoy i Bárcenas poc després de fer-se públics -assegurant que eren una estratègia de l'extresorer per desviar l'atenció dels seus problemes judicials, i subratllant que demostrarien que Bárcenas no va aconseguir res del que demanava- certificava la seva autenticitat. "En aquest cas no es tracta de qüestions tècniques perquè el destinatari no ho ha negat", destaca Nieva. Hi ha molts mitjans per demostrar que un missatge és real i, per tant, si eren autèntics, no tenia cap sentit negar-ho.

En cas que l'emissor o el receptor no reconeguin el missatge, es podria sol·licitar informació a la companyia telefònica, que podria ratificar hora i destinatari, així com a qui pertany un determinat número de telèfon. Des de fa un temps ja no hi ha targetes de prepagament anònimes, així que darrere de cada número "hi ha un DNI", recorda Tubau. Queralt assegura que molta informació queda també a la memòria del telèfon. A més, es poden aportar testimonis que hagin vist el missatge en qüestió. En definitiva, hi ha diverses eines judicials a l'abast per validar un missatge telefònic.

És habitual utilitzar SMS als judicis?

Són una prova usual en molts tipus de processos

Els missatges s'han convertit en una prova habitual en diferents tipus de processos judicials. Per exemple, en temes de violència domèstica en què hi ha ordres d'allunyament -explica Tubau-, l'home imputat els utilitza per demostrar que l'exparella s'ha posat en contacte amb ell i li ha demanat veure'l. "Es pot anar amb un mòbil davant un secretari judicial i deixar-ne constància", explica l'advocada penalista. Nieva assegura que hi ha jurisprudència sobre l'ús de missatges com a prova i destaca que és habitual, en temes de narcotràfic, usar la informació obtinguda de missatges de mòbils confiscats a detinguts per seguir el rastre del material i trobar altres possibles culpables. "Els mòbils també són molt útils per confirmar ubicacions de possibles delinqüents", recorda Queralt.

Com ho podria haver evitat Rajoy?

Hi ha diverses aplicacions a nivell d'usuari molt més segures

"No pot ser que un polític d'aquest nivell faci servir missatges oberts", assegura l'analista en noves tecnologies Albert Cuesta, que explica que hi ha diverses aplicacions i canals més segurs que podrien haver evitat el que li ha passat a Rajoy. En aquest cas, Bárcenas ha guardat els missatges durant molt temps i ha fet captures de pantalla per poder-los filtrar al rotatiu.

Un d'aquests serveis és Snapchat, pensat per enviar fotografies, però que també permet transmetre text. Abans d'enviar el missatge, el remitent pot indicar durant quants segons -amb un màxim de 10- podrà veure el text el destinatari; després, l'SMS s'autodestrueix. El servei Wickr fa les mateixes funcions, però el missatge es pot guardar fins a sis dies. En tots dos casos, explica Cuesta, els interlocutors han de tenir l'aplicació instal·lada. "Tots dos sistemes tenen un forat: es pot fer una captura de pantalla", alerta Cuesta, tot i que l'Snapchat avisa l'emissor perquè, almenys, pugui saber que s'ha realitzat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat