Una seixantena de presos d'ETA, pendents de sortir
L'Audiència Nacional decideix divendres si estén el nou criteri europeu a altres reclusos
La doctrina Parot, aplicada durant set anys a Espanya, ha rebut una rebregada a mans del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La seva sentència pot capgirar la situació penitenciària de desenes de presos.
En què consisteix la doctrina Parot?
Amb el Codi Penal del 1973 -en vigor fins al 1995- tots els reclusos podien reduir un dia de condemna per cada dos de treball. En casos de condemnes molt llargues -sobretot per terrorisme- la reducció s'aplicava sobre el límit màxim de 30 anys de compliment efectiu de presó, de manera que un reclús podia quedar en llibertat al cap de 18 anys. Tot va canviar el 2006, just abans que el pres d'ETA Henri Parot quedés lliure, quan el Tribunal Suprem va modificar el criteri de reducció de penes per aplicar-la sobre el total de la condemna -en alguns casos, milers d'anys- per evitar així excarceracions abans de complir els 30 anys.
Què en pensa el Tribunal d'Estrasburg?
La sentència d'ahir del Tribunal d'Estrasburg es refereix concretament al cas de l'etarra Inés del Río Prada, condemnada a més de 3.000 anys de presó per 23 assassinats comesos en bona part com a integrant del comando Madrid. En lloc de sortir en llibertat el 2008, Del Río hauria estat excarcerada, a causa de la doctrina Parot, l'any 2017. Però la sentència d'ahir -que no es pot recórrer- en demana l'excarceració "urgent" perquè considera que s'han vulnerat dos articles del Conveni Europeu de Drets Humans.
Per què el govern de Rajoy queda tocat?
El govern espanyol ha rebut la sentència com una galleda d'aigua freda. El Tribunal d'Estrasburg ja va emetre una primera sentència -ahir ratificada- contra la doctrina Parot el juliol del 2012 i l'advocat de l'Estat va presentar-hi un recurs, que és el que ara ha estat rebutjat. El discurs sobre política penitenciària del govern del PP ha quedat tocat.
A qui li pertoca aplicar el nou criteri penitenciari?
El govern de Mariano Rajoy ja ha dit que no pensa modificar la seva política penitenciària i deixa en mans dels tribunals espanyols la potestat d'aplicar cas per cas la nova directriu. L'Audiència Nacional, en el cas de delictes de terrorisme, i les audiències provincials, per a la resta de condemnats, hauran de resoldre els recursos presentats pels presos afectats per la doctrina Parot. Avui es reuneix la sala penal de l'Audiència Nacional per tractar el cas d'Inés Del Río i divendres analitzarà dos recursos més contra la doctrina Parot: els casos dels etarres Josefa Mercedes Ernaga -condemnada per l'atemptat d'Hipercor de Barcelona el 1987- i Manuel Piriz López. Llavors es veurà si la sentència d'ahir té efectes immediats més enllà de l'excarceració de Del Río.
Quants presos poden quedar lliures?
Segons els advocats de Del Río, hi ha 55 presos d'ETA més -a part d'ella- que demanaran la seva immediata posada en llibertat. Segons els càlculs del ministeri d'Interior, la xifra puja a 61 membres d'ETA, sis dels GRAPO i 15 delinqüents comuns. En canvi, el criteri imposat pel Tribunal d'Estrasburg no es pot aplicar als condemnats amb el Codi Penal a partir del 1995, en què es preveu el compliment íntegre de les penes.
