Des de la superilla de Consell de Cent, símbol de la seva trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona, la líder de BComú al consistori, Janet Sanz, ha anunciat aquest dilluns que abandona la política. Després de 14 anys com a regidora, ha explicat que deixarà l'acta abans d'acabar l'any, un cop el grup dels comuns s'hagi pogut reestructurar. "Me'n vaig plena, satisfeta, orgullosa i feliç", ha subratllat Sanz, que ha revelat que medita aquest pas des de fa més de dos anys.

Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) és, des del novembre, la líder de Barcelona en Comú a l’Ajuntament. Conversa amb l’ARA després que s’hagin trencat les negociacions amb el govern de Jaume Collboni pels pressupostos del 2025.

Barcelona en Comú ha obert formalment aquest dijous el ball de la negociació dels pressupostos de Barcelona per al 2025. Ho han fet amb una roda de premsa des de l'eix verd de Consell de Cent en què han posat sobre la taula les dues primeres condicions concretes que posen a l'alcalde, Jaume Collboni, per donar llum verda als comptes: activar una via pròpia per prohibir el lloguer de temporada a la ciutat el 2025, sense esperar una regulació per part de l'Estat, i tancar dues de les terminals de creuers que hi ha al Port de Barcelona.

El degoteig de sentències que obliguen l'Ajuntament de Barcelona a admetre noves llicències de pisos turístics ja té un recompte tancat. I la xifra no és menor: fins a 774 pisos haurien d'obtenir el permís per funcionar com a apartaments turístics tot i que aquesta és una activitat blindada a la ciutat. El govern en funcions d'Ada Colau assegura que, durant l'últim mes i mig, ha estat recopilant la informació sobre aquestes sentències, perquè no eren unes dades que estiguessin centralitzades. I ara, a les portes del canvi d'etapa al consistori, ja té la radiografia completa dels pisos turístics que hauran entrat per l'escletxa que es va obrir el 2019, quan la justícia va tombar la regulació d'establiments turístics de la ciutat. D'aquestes 774 possibles noves llicències, n'hi ha 334 que es podrien deixar sense efecte (gairebé la meitat), segons l'encara tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que explica a l'ARA que ja han engegat els tràmits per fer-ho aplicant la llei de facilitació de l'activitat econòmica. Per poder revertir els permisos per aquesta via s'ha de demostrar que els pisos tenen contractes de lloguer vigents i que, per tant, no han començat l'activitat turística en els últims tres mesos. Però, en canvi, no hi ha res a fer en el cas dels altres 440 nous apartaments turístics i l'Ajuntament assegura que ja ha començat la tramitació administrativa per donar-los d'alta al cens.

Barcelona viu aquests dies un degoteig de nous pisos turístics. Tot i que el govern de Colau va prohibir que se'n fessin més, una escletxa legal va permetre a alguns propietaris, el 2019, demanar igualment la llicència. I tot i que l'Ajuntament va intentar corregir el buit legal ràpidament, ara la justícia els està donant la raó. Primer va ser un bloc de 120 pisos al carrer de Tarragona i després han vingut set sentències més: per a un bloc a Santa Madrona, al Poble-sec, un altre pis al carrer de Muntaner, un altre al carrer Ventalló i tres immobles més dels quals no s'han detallat les ubicacions. I encara podrien sortir més resolucions judicials a favor de les propietats que volen canviar els veïns pels turistes.

L'estocada judicial al pla de regulació d'establiments turístics de Barcelona (el Peuat), que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el 2019 per defectes de forma, no serà tan innòcua per a la ciutat com s'havia dit. Tot i que l'Ajuntament es va afanyar a recórrer la decisió i a redactar una nova versió del pla per blindar-lo judicialment, alguns promotors van aprofitar l'escletxa inicial per sol·licitar noves llicències per a activitats ja limitades, com la dels apartaments turístics. Unes sol·licituds que l'Ajuntament va anar denegant a l'interpretar que la sentència contra la regulació encara no era ferma. Ara, però, la justícia ha donat la raó com a mínim a un d'aquests promotors (la immobiliària Gallardo) i obliga l'Ajuntament (sense dret ni a recurs) a autoritzar les llicències que havia demanat. I no eren poques: 120 agrupades en un gran edifici al carrer Tarragona, a tocar del Parc de Joan Miró i de l'Estació de Sants.

Barcelona viu un tram final de mandat de moltes obres i el govern d'Ada Colau treballa per deixar assegurat, abans de les eleccions, que molts dels projectes que té en marxa tirin endavant en els pròxims anys. Una d'aquestes grans transformacions és la que busca pacificar l'avinguda Meridiana. Fins ara, ja s'han fet les obres per eliminar carrils de circulació i donar espai a les bicicletes entre la plaça de les Glòries i l'àmbit de Navas de Tolosa. I ara es treballa en el tram que allarga la reforma fins a Felip II, que hauria d'estar enllestit a finals de l'estiu o, a molt estirar, a la tardor. L'Ajuntament ha anunciat avui que preveu portar a aprovació definitiva el projecte de la fase següent, que és la que arriba fins a Fabra i Puig, el mes que ve, i que ja ha acabat els estudis necessaris perquè la nova Meridiana es prolongui fins al pont de Sarajevo. Aquest tram, que quedarà ja en mans del govern que resulti de les urnes, és el més complex d'intervenir-hi perquè és on l'avinguda actua més com una autopista urbana. I la proposta que fa aquí l'equip de Colau és eliminar un carril de circulació per sentit i, també, tota la calçada que actualment queda a un nivell més baix al costat Sant Andreu i on hi ha un carril de circulació i dos cordons de serveis des de Fabra i Puig fins al passeig de Santa Coloma.

Tancat el serial del pla d'usos de l'Eixample, que és l'últim debat de ciutat que ha enfrontat els socis de govern a Barcelona, l'Ajuntament encara ara una altra patata calenta: la reforma de la ronda de Sant Antoni. Es tracta d'un projecte en què els socialistes ja fa uns mesos que han deixat clar que no comparteixen la visió dels comuns. I que ara, tot i que l'equip de Colau va presentar ahir la seva última proposta de reforma com a “definitiva” i "consensuada" amb el veïnat, continua enfrontant tant entitats veïnals com els socis de govern. La tinent d'alcaldia Laia Bonet (PSC) defensa en declaracions a l'ARA que hi votaran en contra a la comissió de govern (on podria aprovar-se, però, amb els vots dels comuns, que hi tenen la majoria) i que serien partidaris de deixar el debat ja en mans del govern que resulti de les eleccions del maig perquè, diu, cal abordar-lo amb més “consens”.

A la plaça de les Glòries de Barcelona hi convergeixen dues de les obres més grans de les moltes que la ciutat té en marxa: les de la remodelació de tota la plaça, que van començar el 2014 amb l'enderroc de l'antic anell viari, i les de la connexió dels tramvies per la Diagonal. La transformació d'aquesta zona entra ara en la seva recta final, segons l'Ajuntament, que aquest dijous ha presentat la nova fase d'obres, la que ha de construir la part central del gran parc per sobre dels túnels que, des del 2021, soterren el trànsit de la Gran Via en aquest punt de la ciutat. El consistori preveu que aquesta última fase s'allargui uns 20 mesos i suposi una inversió de 26,4 milions d'euros per urbanitzar la part central del parc. Se sumarà a les que ja estan en marxa, com la gran clariana (la zona de gespa amb gandules que és trepitjable des de l'estiu del 2021) o l'àrea de jocs amb els nous tobogans, estrenada el 2019, just abans de les últimes eleccions municipals.

Que carrers com Consell de Cent, Borrell o qualsevol altre que es vagi sumant al projecte d'eixos verds de l'Eixample no acabin convertits en nous Enric Granados, el carrer de Barcelona on ja hi ha tantes terrasses de bars com blocs de veïns. I frenar, també, l'obertura de nous locals de restauració en aquest carrer ja completament saturat: en té 70 en poc més d'un quilòmetre. Aquests eren els objectius de les moratòries que va dictar l'Ajuntament, el 2021, per evitar que als carrers que formarien part de la nova superilla hi proliferessin massa bars, discoteques o petits supermercats dels que obren de nit. En paral·lel, s'havia de redactar un nou pla d'usos que regulés aquestes activitats a tot l'Eixample, però ara que el final de les moratòries ja s'albira (cauen l'11 de març), la negociació del pla d'usos ha obert l'última guerra entre socis dins l'Ajuntament. Després de presentar de bracet la proposta pactada, que rebaixava les aspiracions reguladores dels comuns (deixava fora de la limitació les activitats turístiques i fixava dos nivells de restricció i no el mateix per a tot el districte), els socis van tornar al divorci. Just abans que el pla passés pel tràmit de la comissió d'urbanisme, el PSC se'n va desmarcar i va acabar votant-hi en contra.

El mateix dia que Xavier Trias presentava la seva candidatura a alcalde de Barcelona i la bastia sobre projectes que volen revertir part de l'obra de Colau (vol aturar les obres del tramvia i recuperar els xamfrans de l'Eixample), els comuns es van quedar sols defensat continuar amb les superilles. Va ser a la comissió d'Urbanisme d'aquest dimarts a la tarda, quan Junts va presentar una proposició que demanava no engegar nous projectes d'aquest tipus fins que s'hagi fet una avaluació acurada de l'impacte que tenen sobre l'economia i sobre la mobilitat. Un text que era una mena d'invitació al PSC a plasmar en una resolució el missatge que el seu cap de files, Jaume Collboni, ja va llançar fa uns dies: que els socialistes, socis de govern de Colau, no comparteixen el model de superilles i que, en canvi, serien més partidaris d'accelerar la recuperació d'interiors d'illa de l'Eixample per guanyar espai verd. Collboni, de fet, en va prometre 30 fins al 2030 (des del 1987, que és quan es recupera el primer interior d'illa, Barcelona n'ha sumat 45). És el primer hit electoral del PSC, que abans s'havia desmarcat dels seus socis en projectes com l'ampliació de l'aeroport o l'Hermitage.

Els veïns del barri de Vallcarca de Barcelona són alguns dels que tenen més clara la importància de les escales mecàniques al carrer per connectar llocs amb diferències d'alçada pronunciada, com les que uneixen l'avinguda de Vallcarca i el Coll del Portell, camí del Parc Güell, a través de la Baixada de la Glòria. El problema és que aquestes escales, que són les més antigues de la ciutat, s'espatllen sovint i com que no és fàcil trobar les peces de recanvi hi ha alguns dels set trams que acaben passant llargues temporades fora de servei. Com el de més amunt de tots set, que no funciona des de fa cinc anys. O el primer de tots, fora de servei des d'abans de la pandèmia, com lamenta Elba Lobo, que té una perruqueria al carrer de la Mare de Déu del Coll i es troba que molts clients no poden arribar-hi. "Aquí hi viu molta gent gran, i sense escales no poden baixar a comprar o venir a la perruqueria, els deixa desconnectats", lamenta.

Ja fa mesos i fins i tot anys que l'Ajuntament de Barcelona i els propietaris de les antigues oficines de Fecsa Endesa a les Tres Xemeneies del Paral·lel, sense cap ús des de fa una dècada, viuen encallats en una densa negociació sobre com s'ha de transformar aquest espai i, sobretot, sobre quines contrapartides han de pagar els seus propietaris, Conren Tramway, a la ciutat per poder convertir els edificis en un gran pol d'oficines com plantegen des que els van adquirir el 2017. El principal escull és que tot l'àmbit està qualificat amb una clau 4, que només permet serveis tècnics –d’electricitat, de proveïment d’aigües, de gas, etc.– i per poder aixecar-hi oficines s'hauria de requalificar com a 18. Però ¿a quin preu? Un estudi encarregat per l'Ajuntament al Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC va xifrar en 48,7 milions d'euros la plusvàlua que representaria aquest canvi urbanístic i el consistori defensa que, com a mínim, el 40% de tota l'operació hauria de revertir en la ciutat. Sigui en forma d'equipaments, habitatge a preu assequible o millores a l'espai públic.

La reforma de la ronda Sant Antoni continua sent la pedra a la sabata del govern d'Ada Colau. La proposta que la setmana passada va presentar l'equip d'Urbanisme, liderat per Janet Sanz (BComú), no satisfà cap de les dues plataformes veïnals que defensen interessos contraposats en aquesta zona de Barcelona que fa de frontera entre els barris del Raval i de Sant Antoni. I tampoc no agrada a cap dels grups polítics de l'Ajuntament més enllà dels mateixos comuns. Els seus socis de govern, els socialistes, se'n van tornar a desmarcar ahir i es van sumar als grups de l'oposició per aprovar una proposició que demana aturar l'avantprojecte de la reforma i repensar-lo de nou. Aquest escenari dificulta els plans de l'equip d'Urbanisme, que preveia tenir el projecte executiu aprovat el pròxim mes de febrer en comissió de govern, tot i que no necessàriament els aturen, perquè els comuns hi tenen majoria (ja la van fer valer per denegar el projecte de l'Hermitage). Les obres, això sí, ja començarien al juny i, per tant, sota la tutela del govern que resulti de les eleccions municipals del maig. De moment el que sí que avança són els treballs per aixecar la llosa de formigó, que han començat aquesta setmana, a l'espera de definir com es reurbanitzarà la ronda.

"El que vull és, sobretot, deixar de passar vergonya cada cop que ve algú de visita i veu tot el que passa a la Rambla de nit. Vull continuar vivint aquí i fer-ho amb orgull". És el resum de la Carme Casal, una de les poquíssimes veïnes de la Rambla de Barcelona –la xifra concreta oscil·la entre el centenar i el miler en funció de qui fa el càlcul–. Fa 22 anys que hi viu i més de vuit que es reuneix periòdicament amb altres veïns per exigir solucions a temes com la difícil convivència amb els pisos turístics, que és la seva principal queixa, o amb el soroll i la brutícia dels molts comiats de solters i celebracions de tota mena.

Entrada la recta final del mandat, el govern d'Ada Colau accelera aquests dies les tramitacions urbanístiques per poder deixar encarrilats els grans projectes de transformació que s'han discutit aquests últims anys. Des dels nous usos de la presó Model fins al futur nou barri de la Mercedes (Bon Pastor), passant pels canvis d'usos a la Fira de Montjuïc. Tots tres passaran per comissió la setmana que ve. En el cas de la reforma de l'espai que actualment ocupa la Fira, s'ha marcat l'horitzó del 2029, coincidint amb la celebració del centenari del recinte, per tenir-ho tot acabat, tant les obres que afecten els pavellons com els canvis previstos a la plaça Espanya, com la nova estació soterrada de busos. "Està previst que el 2029 sigui la data de finalització de tota la transformació de l'àmbit", apunta la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

Projecte milionari per solucionar un doble repte a Barcelona. El primer: la necessitat d'ampliar les instal·lacions ferroviàries de l'estació de Sants, que ara ja queden petites i que la previsió és que ho siguin encara més en el futur. El 2030 s'estima que hi haurà 12 milions més d'usuaris de tren que els 46 milions que van arribar o marxar des de Sants el 2019. I, per això, l'avantprojecte de transformació de l'estació que s'ha presentat avui preveu pràcticament doblar aquestes instal·lacions, que arribaran als 36.000 metres quadrats. Hi haurà quatre noves sales per a viatgers (dues per a l'Alta Velocitat i dues per a Rodalies), i també un vestíbul nou per als usuaris del metro, que quedarà connectat amb el tren. I el vestíbul de l'estació creixerà cap a les places que té davant i darrere, però sobretot cap a la plaça dels Països Catalans, que és una altra de les peces clau en la transformació.

La transformació de l'antiga presó Model de Barcelona en un pol d'equipaments, habitatges i un parc no està sent un projecte ràpid. L'Ajuntament ha presentat avui el nou calendari previst per a les obres, que, si tot va com s'ha previst ara, estarien enllestides entre el 2027 i el 2028, una dècada després de la sortida dels últims presos, el juny del 2017. Sí que s'hi han fet fins ara actuacions provisionals, com l'obertura al barri del pati del carrer Entença o la instal·lació de dues escoles en mòduls, i encara se'n preveuen més, com la recuperació d'un interior d'illa al carrer Provença, però la previsió és que els primers equipaments definitius no estiguin acabats, com a molt aviat, fins al 2026. El que es farà primer serà la transformació de la part del recinte que queda més a prop del carrer Nicaragua, on hi ha l'antic edifici Tallers, que és on s'ha de construir el nou institut-escola, que acollirà els alumnes de l'Escola Xirinacs; el poliesportiu semisoterrat; el sistema de subministrament d'energia, i l'espai de memorial, que ocuparà tota la quarta galeria. També es preveu que dins d'aquest paquet de treballs hi entri una part del nou parc, que quan estigui tot fet ocuparà uns 14.000 metres quadrats. La redacció dels projectes per fer aquests primers equipaments comptarà amb un pressupost de dos milions d'euros.

Les primeres simulacions de com quedaria el minibarri que es projecta als terrenys de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz, una parcel·la de 90.641 metres quadrats al barri de Bon Pastor, a Barcelona, van posar en guàrdia bona part del veïnat, que hi veia blocs massa alts i, en general, massa superfície edificada. Això va fer aparèixer pancartes al veí passeig de l'Havana reclamant "menys pisos i més zones verdes". La previsió, segons el conveni que van segellar l'abril de l'any passat l'Ajuntament i Conren Tramway, que són els propietaris dels terrenys, era que aquest àmbit, que no té cap ús des que la fàbrica va tancar el 2007, acollís fins a 1.450 habitatges (3.500 veïns), universitats (uns 2.000 estudiants i 500 professors) i activitat econòmica per atraure més de 4.000 treballadors. Però el planejament que el govern municipal ha presentat aquest dimarts als veïns, i que és la culminació de vuit sessions de procés participatiu, hi redueix els habitatges previstos. Ara se'n preveuen un màxim de 1.300, uns 150 menys, i es manté el requisit que el 40% seran de preu assequible (com a mínim, la meitat d'aquests de lloguer) i la resta, de preu lliure.