SERVEIS SOCIALS

Alerta per la pobresa hereditària

La Creu Roja destaca que el 81% de les famílies que pateixen pobresa crònica tenen fills a càrrec

“Quan tenia dos bessons d’un any -i prematurs- i estava sense feina, la meva mare va patir una malaltia greu i l’havia de cuidar. No tenia atur ni cap ajuda i no sabia ni com pagar el lloguer ni les despeses bàsiques de la llar”. És la història de la Bianca Uribarri, de 40 anys, una de les beneficiàries de la Creu Roja. Ella va aconseguir sortir del pou gràcies a l’ajuda dels serveis socials i d’aquesta entitat, que li van donar suport psicològic i econòmic, i fa tres mesos va trobar una feina compatible amb les seves obligacions familiars a l’Hotel Terrassa de Roses. La Bianca és una de les prop de 250.000 persones que atén la Creu Roja i, tot i que aquesta xifra ha anat a la baixa els últims tres anys, el coordinador de l’entitat a Catalunya, Enric Morist, en fa la següent radiografia: “Hi ha menys extensió de la pobresa però amb més profunditat”.

Una de cada tres persones que van rebre ajuda bàsica de la Creu Roja l’any passat ara no la necessiten. “No significa que hagin deixat de ser pobres. Ara no els cal aquesta ajuda humanitària per menjar i pagar els subministraments”, explica l’assessora de l’observatori de l’entitat, Anna Sabaté. Però encara que la Creu Roja detecta aquest lleuger descens després de la crisi econòmica del 2008, Morist remarca que la pobresa “costa molt de reduir”, sobretot “com més tarda la recuperació”, i apunta que el 69,3% de les persones que necessiten l’ajuda de l’entitat pateixen pobresa crònica (l’últim any i almenys en dos dels tres anteriors han estat en una situació de pobresa). El 81% de les persones en pobresa crònica són famílies amb fills a càrrec, i en un de cada quatre casos es tracta de famílies monoparentals.

El coordinador de la Creu Roja alerta que els menors que estan en aquesta situació crònica també estan en risc de patir una pobresa hereditària. “Això implica dificultats escolars i de futur”, afirma Morist, que considera que la pobresa hereditària pot suposar “una distorsió en el creixement” dels infants. La Bianca reconeix que, en el seu cas, quan estava deprimida i no tenia feina, li feia “por” transmetre-ho als nens. “Sempre he intentat tirar endavant perquè ells no hagin de patir el que he passat jo i els dic que han d’estudiar per després trobar una bona feina”, afegeix, ja que té clar que els infants agafen les seves famílies com a mostra. “Els fills acostumen a seguir els nostres passos i per això és important donar-los un bon exemple”, destaca.

Condemnats a ser pobres per sempre

Els joves, ja afectats

Morist argumenta que la pobresa hereditària es pot començar a percebre en les persones ateses per la Creu Roja. “Estem veient que alguns joves afectats actualment per una pobresa crònica ja venen d’una situació de pobresa arran de la crisi del 2008”, assegura Morist, que considera que “s’ha d’actuar perquè tothom tingui les mateixes oportunitats: és un mal punt de partida”. Ho exemplifica amb les dades per franges per pobresa crònica. Entre els 18 i els 29 anys, ja afecta el 40,3% de les persones ateses per l’entitat, malgrat que la pobresa crònica s’accentua entre els 40 i els 49 anys -arriba al 77,5%- i a partir de 60 anys o més -quan se situa al 84,9%.

L’observatori de la Creu Roja també ha permès analitzar els primers mesos d’implantació de la renda garantida de ciutadania (RGC). “Ens ha sorprès perquè el 57,5% de les persones enquestades no saben que existeix”, relata Morist, que especifica que les trucades es van fer entre el febrer i el març d’aquest any. Entre les persones que coneixen la RGC, el 47,6% n’han tramitat la sol·licitud però encara no la reben, el 15,8% no se’n poden beneficiar i el 23,8% la reben. Morist recorda que alguns col·lectius vulnerables han quedat fora de la RGC igual que altres persones que tenen un sou baix, i aposta per “fer un esforç” per donar a conèixer la prestació.

La clau de la feina

“No vaig demanar la renda garantida perquè requeria molta documentació i tràmits, i tenia pensat posar-me a buscar feina aviat”, explica la Bianca. Tot i això, afegeix: “Si cobres molt poc i has de pagar una cangur totes les hores que treballes, al final no acabes guanyant res”. La seva situació familiar la va obligar a deixar de treballar i demanar ajuda, fins que al març va aconseguir una feina compatible amb els seus horaris familiars. “Em van oferir treballar de deu del matí a cinc de la tarda, i ara és perfecte, perquè puc portar els nens a l’escola i estar amb ells a les tardes. Abans havia hagut de rebutjar altres feines perquè eren incompatibles amb cuidar els nens i la meva mare”, relata. En aquesta línia, Sabaté reconeix que la feina és “l’única manera de sortir de la situació de pobresa”, malgrat que tampoc és cap garantia per evitar la precarietat. L’observatori de la Creu Roja ho exemplifica amb el 26% de les persones que encara necessiten l’ajuda bàsica de l’entitat i que tenen feina.

Per això, el coordinador de la Creu Roja avisa que encara que una de cada tres persones que va rebre ajuda humanitària de l’entitat l’any passat ara no la necessita, això no implica que es deixi de donar suport a les persones, perquè la pobresa és “intermitent”. Morist subratlla que, si no es necessita l’ajuda bàsica, el suport pot ser a través de la formació o l’acompanyament emocional. Hi coincideix la Bianca: “Quan he necessitat ajuda, la Creu Roja m’ha donat un suport impagable. Jo estava deprimida i desanimada, i gràcies a la seva ajuda i la feina he pogut sortir del pou”. I és que per a la Bianca, els treballadors de l’entitat són com la seva família: “M’han ajudat a fer cursos per millorar el currículum, m’han ajudat econòmicament a pagar el lloguer, els llibres dels nens, els subministraments, però també emocionalment, perquè m’han donat molt de suport psicològic”. De fet, està tan agraïda que ara, que s’ha recuperat i té feina, vol fer-se voluntària de la Creu Roja.

Desbloqueig dels pagaments socials

Amb l’objectiu de revertir els efectes de l’aplicació de l’article 155, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha començat a desbloquejar els pagaments a les entitats socials que havien quedat aturats amb la intervenció del govern espanyol. El conseller Chakir El Homrani ja ha signat 251 expedients per desencallar 304 milions. Els expedients corresponen a contractes i pròrrogues de l’àmbit de la dependència, la infància, la joventut i les persones amb discapacitat. Però els 304 milions només suposen una part dels pagaments que havien quedat afectats pel 155. El departament ha quantificat en 819 milions els diners que havien quedat aturats amb la intervenció. Per tant, pel que fa als milions pendents, Afers Socials ha apuntat que també estan en procés de desbloqueig.

El Homrani va assegurar ahir que els expedients que ha desencallat el nou Govern “estaven paralitzats” perquè l’Estat “considerava que s’havien de fer contractes nous”. “Això hauria suposat tràmits que s’haurien allargat entre sis i nou mesos”, va afegir el conseller. També va admetre que en alguns casos els endarreriments dels pagaments han superat els 120 dies i va lamentar “les dificultats” per a les entitats a l’hora de pagar als treballadors. Després de l’anunci del departament, la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector van celebrar ahir la fi del bloqueig institucional causat pel 155.

Etiquetes

Més continguts de