“Als companys de la Laia els hem dit que no tothom és dolent”

L’escola on estudiava la menor desplega un protocol d’atenció a les famílies

“Als companys de l’escola de la Laia els hem dit que el fet que ha passat és excepcional, que no totes les persones són dolentes”, explicaven ahir l’educadora social Marta Rovira i la psicòloga Núria Ribé, totes dues treballadores dels serveis socials de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Elles va ser l’equip de suport que es va desplaçar a l’Escola Pia del municipi on estudiava la menor de 13 anys que va ser trobada morta dilluns a la nit a casa d’un veí del bloc on viuen els seus avis.

Quan Rovira i Ribé van arribar a l’escola, a les 8 del matí, es van trobar amb una directora del centre, Pilar Contreras, i un claustre de professors “molt unit, que estaven fent els passos que marca el protocol d’Ensenyament en aquestes situacions”, van assegurar. Els primers treballs conjunts amb l’equip docent van consistir a preparar tot el que s’hauria d’abordar a partir de les 9 quan arribessin els alumnes i companys de la Laia.

Per començar, van explicar les expertes, els alumnes van deixar la cadira buida de la Laia: “Ningú no s’hi va asseure”, explica la Núria Ribé. Es va decidir ajuntar les dues classes de sisè per abordar els fets. “El primer pas va ser explicar la veritat i adequar-la a l’edat de les criatures”, va dir Ribé, que va afegir que també es va evitar entrar “en detalls morbosos”. Un cop explicat el que havia passat, es va donar un espai perquè les criatures els formulessin preguntes: “Aquí és quan van aparèixer les emocions, que van ser molt intenses”, va recordar la psicòloga.

Les preguntes que més formulaven eren les que buscaven un per què. Núria Ribé els responia: “No podem endevinar la mentalitat d’una persona que no funciona igual que la de les persones bones”. També insistia que l’home havia quedat en mans de la policia i posava èmfasi en la idea que l’assassinat havia sigut un fet excepcional. “Era molt important contribuir a fer-los passar la por perquè no és una cosa que hagi passat mai abans a Vilanova”, va afegir Ribé.

Esvair la por dels pares

L’acompanyament als alumnes també pretenia deixar temps perquè els companys ploressin. I molts ploraven mentre recordaven que la Laia era una nena “molt bona, feliç, riallera, que tenia moltes ganes d’anar-se’n de colònies”, tal com comentaven els seus companys.

Mentrestant, l’educadora Marta Rovira es reunia amb els pares dels companys de classe de la Laia. “Remarco que molts pares van confiar en l’escola”, va insistir, tot i que la incertesa i el neguit apareixien sovint entre els familiars. “Una mare ens comentava que tindrien por que els fills anessin sols”, va reconèixer Rovira. “Els vam dir que no transmetessin la por als fills”, va afegir l’experta. El consell que van rebre les famílies va ser que era normal que aquests primers dies volguessin acompanyar els seus fills a l’escola o allà on fos però que a poc a poc “havien de tornar a la normalitat”, insistia ahir l’educadora dels serveis socials municipals.

Per la seva banda, la directora del màster d’ecologia emocional de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional, Mercè Conangla, recomana una aproximació als infants defugint el missatge negatiu envers la societat. “Ensenyar-los que el món és hostil no és una bona educació”, aconsellava. En canvi, proposa que sí que es pot plantejar als fills que “hi ha gent dolenta i que, a més, són una part petita de la població”.

“També cal explicar-los que una persona desconeguda no ha de ser malvada, però sí que ells no han de donar-li confiança si no hi ha coneixement previ amb la tutela adulta”, afegeix Conangla. L’experta explica que és comprensible el neguit que els pares senten pels fills, especialment en edats (12 o 13 anys) “en què comencen a guanyar autonomia i fer trajectes sols”. Al cap i la fi, assenyala, tots som responsables d’aquesta societat, “on hi ha persones que són capaces de fer mal a la seva part més vulnerable i sensible, les criatures”.

Més continguts de