BENESTAR

Atendre l’envelliment amb les superilles socials

Barcelona preveu 77 accions pel canvi demogràfic

Per primera vegada Barcelona coneix la realitat social de cada illa de pisos de la ciutat. L’Ajuntament ha elaborat un mapa de Barcelona amb l’edat de les persones que viuen illa per illa i els equipaments que hi ha. Això ha permès saber quantes persones de més de 75 anys viuen a cada illa de la ciutat, la seva autonomia i quantes són usuàries del servei d’ajuda a domicili (SAD). Com que la mitjana d’un districte o un barri no sempre representa la realitat d’una illa, la tinent d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, destaca que el mapa implica conèixer “on són les persones i les necessitats que tenen”, cosa que “canvia el paradigma” a l’hora de planificar els serveis. Els resultats d’aquesta diagnosi han servit per definir l’estratègia de l’Ajuntament sobre l’envelliment.

Es tracta d’un pla que preveu 77 accions fins al 2030 a Barcelona sota quatre eixos: el dret a viure a la ciutat al llarg de la vida, la convivència intergeneracional, l’envelliment actiu i la planificació del canvi demogràfic. Ortiz explica que el pla vol anticipar els efectes del canvi demogràfic amb accions que són “innovadores” i altres que “necessiten enfortir-se o ampliar-se”. En aquest nou model, basat en la proximitat, una de les apostes són les superilles. Aquest concepte que s’ha posat en pràctica en la mobilitat, també s’aplica des de fa uns mesos en els serveis socials. Les superilles socials es van posar en marxa a finals de l’any passat amb el SAD -que majoritàriament atén gent gran- de quatre barris de Barcelona. Una de les proves pilot s’ha fet a la superilla de Vilapicina i la Torre Llobeta, on els usuaris i els professionals n’estan satisfets.

El coordinador del SAD d’aquesta superilla, David Gómez, explica que el nou model els permet “compartir els casos amb la resta de l’equip”. Però el canvi més notori ha sigut ben simple: facilitar la comunicació entre ells. Amb el protocol anterior, els usuaris i els professionals no podien compartir els seus números de telèfon. Els professionals tampoc tenien accés a la planificació ni als casos dels seus companys. Això provocava, per exemple, que si un treballador faltava un dia, suposava moltes dificultats haver-lo de substituir. “Ara som un equip autogestionat”, destaca Gómez. Per començar, tots els usuaris tenen a la porta de la nevera un full amb els noms i les fotos dels 14 professionals que formen el SAD de la superilla de Vilapicina i la Torre Llobeta.“Així ens posen cara, tot i que ja és habitual que ens coneguem del barri”, relata Gómez.

Ho confirma un dels usuaris, Jordi Miralpeix. “Abans, si la persona que m’atenia no podia venir o jo tenia un imprevist, tot havia de passar per la centraleta. Ara és immediat perquè tinc el seu telèfon”, explica Miralpeix. Assegura que el model de la superilla ha guanyat en fluïdesa: “No et sents tan sol”. El pla d’envelliment de Barcelona ha comptabilitzat que unes 55.000 persones, sobretot dones, de més de 75 anys viuen soles i que aquesta tendència creixerà. Aquesta sensació de solitud també ha desaparegut entre els professionals, com admet Gómez. El nou sistema permet que tots ells coneguin els més de seixanta usuaris del SAD, ja que amb l’aplicació de la superilla s’ha reduït el radi d’atenció de l’equip.

Més continguts de