Bargalló demana uns nous pressupostos que donin més recursos a Educació en el 10è aniversari de la LEC

El conseller reclama "més ambició" per desplegar el vessant social de la llei

D'aquí uns dies farà deu anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la LEC, la llei d'educació de Catalunya. Si no s'ha avançat més ni s'ha anat més de pressa a l'hora de desplegar-la ha sigut "per la llosa de la crisi financera", les posteriors retallades i les turbulències d'un context polític "poc propici", segons ha dit l'actual conseller d'Educació, Josep Bargalló. En l'acte de celebració del desè aniversari de la norma, Bargalló ha reclamat "més ambició" i més recursos per a l'educació. Això passa, ha dit, per uns nous pressupostos que permetin desplegar el "vessant més social" de la llei, com l'escola inclusiva o la lluita contra la segregació. 

El lloc i el missatge no han sigut innocents, tenint en compte que a l'acte hi havia representants de tots els partits –excepte Cs, que ha denunciat que la llei va ser un "instrument d'adoctrinament escolar"– i també de sindicats i entitats de la comunitat educativa. "No podem fer tot el que l'escola necessita, no podem avançar cap a l'escola inclusiva ni combatre amb més força la segregació amb els recursos que donen uns pressupostos prorrogats", ha avisat Bargalló. 

En el seu discurs, Bargalló ha intentat recuperar l'esperit de consens de la LEC i del Pacte Nacional per l'Educació. "Ens vam conjurar perquè tot sortís bé. Crec que tots estem d'acord que l'educació necessita un pressupost suficient després d'anys d'insuficiències obligades", ha dit. Però en una dècada han passat moltes coses a Catalunya i, per al conseller, les debilitats del sistema educatiu català estan en el fre que van suposar les retallades l'any 2010 i en la política de "retrocés i recentralització" que va suposar la Lomce –la llei Wert– en el sistema educatiu espanyol i català. 

Segons ell, malgrat que la llei catalana "exclou qualsevol tipus de proselitisme o adoctrinament" a les aules, l'efecte del 155 es va notar a les aules perquè es van "perdre competències". En concret, s'ha referit al col·lectiu de mestres i professors, que "no van tenir qui els defensés davant dels atacs infundats d'adoctrinament que només busquen trencar la principal eina de cohesió social de Catalunya". Aquest missatge és especialment important perquè arriba just l'endemà que es fes públic que una mestra ha estat denunciada per haver agredit suposadament una alumna que havia pintat una bandera espanyola.

Així, Bargalló ha defensat amb contundència que la LEC suposa un "escut" davant les "amenaces" a la llengua i ha defensat que la normativa atorga al català el caràcter de "llengua normal d'aprenentatge" i blinda la immersió lingüística. Bargalló també ha recordat que deu anys després de la seva aprovació i del recurs del PP, el Tribunal Constitucional va dictar fa unes setmanes per unanimitat una sentència que avala el model lingüístic de l'escola catalana.

A l'acte hi han acudit l'expresident de la Generalitat José Montilla, l'expresident del Parlament Ernest Benach i els exconsellers d'Educació Irene Rigau, Joan Manuel del Pozo i Ernest Maragall. 

Una imatge de consens?

La llei d'educació de Catalunya es va aprovar el 2009, amb el tripartit al Govern, i regulava per primera vegada tot l'ensenyament no universitari. Després d'un llarg debat social i polític, la llei, que protegia l'autonomia del centre i el català com a llengua vehicular, va ser aprovada per 103 vots a favor (PSC, CiU i ERC) i 26 en contra (el PP, el grup mixt –on hi havia Ciutadans– i ICV, que sí que va votar a favor d'alguns articles). Deu anys després, en el desè aniversari de la llei, només han pres la paraula el conseller d'Educació i el president del Parlament, Roger Torrent. Torrent ha dit que de la mateixa manera que es va generar consens per fer la LEC, s'han de crear grans consensos per solucionar el "problema català", i ha afegit que "un 80% de la població no vol imposicions i vol resoldre el conflicte votant".

La resta de forces polítiques han sigut representades a través d'un vídeo, on també hi han dit la seva l'aleshores conseller d'Educació, Ernest Maragall, i la seva successora, Irene Rigau. Així, Dolors Camats, que aleshores era diputada d'ICV, ha dit que la LEC va ser una "oportunitat perduda" per anar molt més enllà i crear una única xarxa de centres públics a favor de la inclusió, blindar definitivament l'escola catalana en llengua i continguts, i dotar el món local d'un paper rellevant.

Qui més contundent s'ha mostrat en contra la llei ha sigut Antonio Robles, diputat de Ciutadans entre el 2006 i el 2009. "La LEC és un instrument d'adoctrinament escolar", ha dit, per fomentar "l'esperit nacional catalanista i preparar els alumnes per al procés independentista". Segons Robles, la LEC era un "instrument pur i dur del programa de Pujol per catalanitzar la ment de tots els nens catalans". 

En una roda de premsa al Parlament, Ciutadans ha dit que no ha assistit a l'acte d'aniversari perquè no és motiu de celebració una llei que només ha servit per "blindar el monolingüisme, l'adoctrinament i la segregació". 

La USTEC també diu que no hi ha res a celebrar

Tampoc la USTEC-STES, el sindicat de mestres, té "res a celebrar" amb el desè aniversari de la LEC. En un comunicat, han dit que es tracta d'una llei que "privatitza" i posa en igualtat l'escola pública i concertada, a més de criticar els decrets de direcció i provisió de perfils que se'n van derivar. 

Segons han recordat, van presentar 675 esmenes a l'articulat, van mobilitzar el professorat amb vagues que van evitar que la llei "fos molt pitjor" i van impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) que, com a únic punt amb la LEC, demanava destinar un 6% del PIB a educació. La Generalitat mai ho ha complert. 

Més continguts de