PANDÈMIA

Tornar a néixer després d’un mes a l’UCI

Carles Gonzàlez ha rebut aquest dimecres l’alta de la unitat de crítics i ha ingressat a planta

Estirat en una llitera i cobert gairebé del tot per un llençol, ha avançat per un passadís on, a banda i banda, tenia personal sanitari que l’ovacionava. La reacció del Carles Gonzàlez ha sigut aixecar els braços i els dits en senyal de victòria. Perquè era precisament això, un guanyador que havia lluitat contra el covid-19 a l’UCI durant més d’un mes. Aquest dimecres deixava per fi la unitat de crítics de l’Hospital Clínic i ingressava a planta. D’aquí uns dies podrà tornar cap a casa. "M’han tractat com si estigués al cel. He fet amics de debò a l’UCI. Els dec un sopar. Hauré de cuinar jo... però m’és igual!"

La història del Carles seria la de molts altres catalans que han ingressat a l’UCI per superar el coronavirus, si no fos perquè ell s’hi ha estat 32 dies. És tenor, membre de l’Orfeó Català i estava de gira per Itàlia, a la Vall d’Aosta, durant la segona quinzena de març. La crisi del covid-19 el va atrapar de ple i, resignat perquè s’havia anul·lat una "oportunitat única" d’actuar sota la direcció del veneçolà Gustavo Dudamel, va haver de tornar cap a casa. Però poc sabia que s’havia contagiat. Ni ell ni cinc persones més de les 80 que hi havia a l’avió que van agafar des de Milà.

El seu pas per l’UCI ha tingut moments molt delicats. Ningú ho ha verbalitzat, però tots els metges, infermeres i auxiliars saben que ha superat la malaltia pels pèls. Ell n’és ben conscient: "Ho vaig passar malament". I, esclar, va tenir temps de pensar en el pitjor. O, com diu metafòricament, va dedicar-se a "ordenar calaixos", confessa en una breu conversa amb l’ARA, quan tot just fa 36 hores que s’estava despertant. Ara ja és a planta, tot i que segueix sent positiu i no pot marxar a casa.

De la clínica Plató al Clínic

El Carles va trobar-se malament poc després de tornar d’Itàlia. Una lumbàlgia molt forta. El van portar a la clínica Plató. Era el 25 de març i, després de tres dies, el van derivar al Clínic perquè "la cosa semblava seriosa". Directament a la unitat de crítics, on, amb una traqueotomia i l’ajuda d’un respirador, ha estat sedat durant bona part de la seva estada. "Un mes i un dia a l’UCI. Això és moltíssim", coincideixen a dir des de l’hospital. La mitjana a la unitat de crítics és d’entre 15 i 20 dies per a un pacient de covid-19. Si ell no és qui hi ha estat més temps, "poc li falta", comenten des del Clínic, on ha estat ingressat a l’UCI hepàtica. Un espai que normalment atén els pacients crítics que tenen problemes relacionats amb el fetge però que arran de la pandèmia s’ha convertit en una zona exclusiva per al coronavirus. Aquest hospital barceloní, que té quasi una setantena de llits de crítics, ha triplicat la seva capacitat i ha estat al límit. Ara, però, sembla que comença a veure’s la llum al final del túnel. Al ritme que les UCI catalanes van buidant-se, també ho fa la del Clínic. "Comença a veure’s algun llit buit", expliquen. Un d’ells, el del Carles.

Entre màquines i professionals protegits de cap a peus, el temps a l’hospital ha passat lentament. La medicació, molt forta, va provocar que alguns dies es dirigís als sanitaris parlant en diferents idiomes barrejats. Però també ha tingut temps per connectar-se amb la seva família a través d’una tablet a disposició dels pacients. La pandèmia l’ha enxampat a ell però, per sort, cap dels seus s’ha contagiat. Avui ha sigut un gran dia i aviat es podrà retrobar amb la família, que ha vist amb emoció el vídeo gravat pels sanitaris del moment en què el Carles marxava de la zona de perill. Un mes i un dia després, ha tornat a néixer.