TORNADA A L'ESCOLA

El Govern es compromet davant les famílies a no tancar els centres educatius

El sector veu "insuficients" els 337 milions d'euros que el govern espanyol transfereix a Catalunya

El 14 de setembre, dia en què els alumnes tornaran a les aules, farà exactament sis mesos que el Govern va decretar el tancament general de tots els centres educatius per aturar el virus. Va ser el primer sector que va tancar i serà l'últim que obrirà, un fet que ha generat molt malestar a les famílies. Per això, i amb molta més informació de la transmissió del virus a la mà, el Govern s'ha compromès davant les famílies a no tancar els centres educatius el curs que ve. Només el daltabaix d'un nou confinament total de la població podria fer tancar els centres un altre cop. 

Almenys aquest és el compromís que la plataforma de famílies Tornem a les Escoles assegura que ha adquirit de la reunió amb el conseller d'Educació, Josep Bargalló, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Segons han dit als mitjans, el Govern els ha assegurat que els centres "no tancaran fins que acabi el curs". "No hi pot haver un tancament indiscriminat com va passar al març i ens han assegurat que això no tornarà a passar", ha confirmat Montse Capdevila, una de les portaveus de la plataforma. 

Els docents comencen el curs postconfinament: "La crisi ara és educativa i hem d'estar a primera línia"

Així, la intenció del Govern és només tancar els grups estables que tinguin un positiu confirmat. Als protocols de Salut i Educació que ja s'han enviat als centres s'especifica que si dos membres de dos grups estables diferents donen positiu s'aïllaran els dos grups durant catorze dies i només es prendran altres mesures si així ho determinen les autoritats sanitàries. El que no queda clar, de moment, és a partir de quants grups afectats es decretarà el tancament del centre, però la idea és que estigui obert encara que sigui només per acollir pocs grups de manera presencial.

De fet, així també ho ha recomanat la directora del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties, Andrea Ammon, que ha demanat que el tancament dels col·legis sigui "l'últim recurs" en cas que hi hagi rebrots. "El tancament d'escoles té efectes sobre el benestar dels nens. Les escoles són una part essencial de la societat i del benestar dels infants, i és molt important que puguin estar en contacte amb els seus companys", ha dit. 

VÍDEO | L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al director d'escola que no pot dormir a les nits'

Ammon ha recordat que els menors de 18 anys representen menys d'un 5% del total de casos positius des de l'inici de la pandèmia a Europa. I una altra dada dona "optimisme" al sector educatiu: de les 6.353 activitats de lleure educatiu que s'han dut a terme durant l'estiu, només 27 han registrat casos positius, amb un total de 38 contagiats (21 infants i 17 monitors). "El risc zero no existeix, i d'incidències se'n troben, però amb un bon protocol preventiu i reactiu som capaços de fer front a la pandèmia i assegurar els drets dels infants i joves", ha afirmat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. Tot i que el Govern ha admès que la dimensió dels dos sectors és diferent –235.000 participants als casals enfront de l'1,3 milions d'estudiants als centres–, hi ha espai per a la "confiança".

Una plataforma crida a no portar els infants a classe

No pensa el mateix l'Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES), una plataforma de famílies que ha fet una crida a no portar els nens i nenes a les escoles a partir del 14 de setembre. Diuen que no ho fan "per por al contagi", sinó per iniciar una "revolta pedagògica" i un "canvi en la manera d'entendre la m/paternitat i l'educació en valors". 

Els que també són reticents a iniciar el curs en aquestes condicions són els docents del Sindicat Professors de Secundària (Aspepc-sps), que en un comunicat han reclamat que s'ajorni el començament de les activitats lectives fins que no es garanteixin les mesures sanitàries de prevenció adients, que passen per una reducció de ràtios, entre d'altres. "Obrir les aules és d'una irresponsabilitat flagrant i no estem disposats a ser-ne còmplices passius", asseguren, i anuncien que recorreran a totes les instàncies per exigir "responsabilitats administratives i penals" als responsables del departament, als quals fan "culpables de tot el que pugui passar".

També des de la CGT, que reclama un pla general de reducció de ràtios amb dotació de recursos concrets per evitar la "massificació" als centres, i des de CCOO miren cap a la conselleria de Bargalló, a qui alerten que les mesures de seguretat per reprendre el curs encara "no estan garantides". Una de les més urgents, diuen, és reduir el nombre d'estudiants per aula. Així, han calculat que si tots els centres educatius de Catalunya baixessin les ràtios a 20 alumnes per classe, tal com el Govern ha recomanat a les escoles, es necessitarien 700 milions d'euros extres d'inversió. Aquesta xifra és més del doble dels diners que el govern espanyol ha enviat precisament aquest dimecres a la Generalitat del fons covid perquè els destini a educació. Una quantia "insuficient", avisa Manel Pulido, secretari general de la Federació d'Educació del sindicat, perquè no es podran cobrir "totes les necessitats que tenim en aquests moments".

Mestres i famílies, decebuts amb el pla per a la tornada escolar

A Catalunya s'han adjudicat 337,4 milions d'euros i és la segona comunitat que rep més diners per a educació dels 2.000 milions que es repartiran en total en els pròxims dies, només per darrere d'Andalusia, a qui en tocaran gairebé 384. Catalunya ja va rebre 1.246 milions del fons covid al mes de juliol, associats sobretot al cost sanitari de la pandèmia. En total es repartiran fins a 16.000 milions entre totes les comunitats: després del paquet educatiu hi haurà un nou tram sanitari de 3.000 milions al novembre i un quart paquet amb 5.000 milions al desembre per compensar la reducció de l'activitat econòmica. 

Ara falta per veure a què es destinaran aquests milions. D'entrada, CCOO lamenta que el ministeri d'Educació "no hagi liderat la resposta educativa" i hagi posat en mans de les comunitats una pluja de milions "sense garantir que vagin destinats a l'atenció de l'alumnat més vulnerable o la contractació de personal de suport". Per al sindicat, és imprescindible que el departament d'Educació escolti la comunitat educativa i hi dialogui per saber les urgències que cal solucionar ja.