Les màfies tensen el conflicte per l'ocupació il·legal d'habitatges

El Col·legi d'Advocats demana poder desallotjar per la via penal en 48 hores  

Ja fa gairebé tres mesos que van ocupar un pis al carrer Comtal de Barcelona a Josep Maria Portavella, que hi estava fent una reforma perquè hi entrés el nou inquilí la setmana següent. Però encara, explica al diari ARA, té problemes per dormir, després que la resta de veïns del bloc, que és seu, abandonessin els habitatges per les molèsties ocasionades pels nous ocupants, "que fan que caigui aigua als pisos de baix i no paren de parlar de drogues". "L'error va ser trucar a la policia, que quan van veure que hi havia nens ja em van dir que no els podien fer fora", explica. L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) vol evitar que es donin aquests casos i ha demanat aquest dimecres en roda de premsa virtual una reforma legislativa que permeti per la via penal que si en les primeres 48 hores no es pot acreditar cap relació amb l'immoble es pugui desallotjar. 

Un propietari denuncia que una "màfia" ha ocupat un bloc i està expulsant la resta de llogaters

L'any passat els jutjats catalans van rebre més d'un miler de procediments per ocupacions il·legals d'habitatges, el doble que el 2018. Només el primer trimestre d'aquest any es van obrir 200 nous procediments. Les dades del ministeri de l'Interior amb què treballa l'ICAB també demostren l'increment de denúncies: entre gener i juny s'han presentat 3.611 denúncies, unes vint diàries. Les dades no discriminen entre les ocupacions de famílies vulnerables i les que tenen darrere una màfia que o bé ocupa directament el pis o bé s'aprofita de les necessitats d'aquestes persones oferint-los un preu per la clau de l'habitatge. El delegat dels jutjats d'instrucció de Barcelona, Francisco González Maíllo, confirma que els procediments van a l'alça, però explica que sobretot es tracta d'ocupacions "de tipus social" per col·lectius vulnerables. 

En la compareixença de l'ICAB hi ha participat la tinent d'alcalde de Mataró, Núria Moreno, del PSC, que ha observat una "evolució" entre un augment de l'ocupació a partir del 2010 "provinent de la vulnerabilitat i que buscava una solució a l'accés d'habitatge" i "noves xarxes que fan negoci de la venda d'habitatges a persones vulnerables". Aquestes ocupacions, ha dit, generen "greus problemes de convivència i seguretat en les comunitats de propietats". Aquestes lleis, ha dit, han de permetre implementar "polítiques socials rehabilitadores" que vagin més enllà de l'habitatge i que a través dels serveis socials "es pugui signar un contracte social que allunyi les persones vulnerables de la pobresa". 

La proposta de l'ICAB passa per incorporar un nou article 544 a la llei d'enjudiciament criminal i modificar-ne l'article 13. "Si en les primeres 48 hores després de la presentació de la denúncia no s'acredita la titularitat o algun títol que legitimi aquesta ocupació, l'expulsió ha de ser immediata", ha dit el degà dels advocats de Mataró, Julio Naveira. Ara bé, la reforma que demana l'ICAB –i que es presentarà als partits polítics– no afectaria les persones que han deixat de pagar el lloguer i que ja vivien prèviament a l'habitatge ocupat. De fet, l'ICAB demana "un contracte social" per garantir l'habitatge de les famílies en situació d'emergència. En el cas de les famílies amb menors, han recordat que basant-se en resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans "no es pot procedir al desallotjament mentre no es doni una solució d'habitabilitat", segons el vocal de la comissió, Jorge Navarro. 

El jutge González Maíllo explica que en els casos en què es pot acreditar un delicte flagrant –com ara en violacions de domicili de primeres i segones residències– la policia ja compta amb eines legals per poder fer fora els ocupants de manera immediata. Segons el magistrat, però, aquests casos són una minoria i a la pràctica la majoria de denúncies són per pisos que porten molt de temps buits i que s'acaben ocupant. "Si s'ensenya un rebut de l'aigua o de la llum que s'estigui pagant, si hi ha menors o persones vulnerables, cal comprovar-ho". En aquest sentit, és partidari que la denúncia arribi als jutjats perquè es pugui valorar "cas per cas". "S'ha de verificar tot i escoltar l'altra part", recorda.

Navarro reconeix que amb les actuals eines legals ja es podrien fer desallotjaments ràpids, però explica que depèn de "la interpretació de cada jutge" i que el fet que la majoria de denúncies siguin per la via civil alenteix els processos. Per això considera que sota el paraigua de la llei d'enjudiciament criminal "seria més fàcil restablir l'ordre jurídic", ja que ara, segons Navarro, "hi ha ocupes que han transformat en un modus vivendi obtenir calés per sortir d'una casa ocupada".

Xavier  Mera, director financer de la immobiliària Household Makers, va acabar pagant als inquilins que van ocupar 11 dels 17 habitatges d'un bloc de de la seva propietat de nova obra en venda davant la dificultat. "La policia ens va dir que no podien desallotjar-los perquè hi havia roba i menjar i això ja demostrava que hi estaven vivint. Mentre els agents estaven a la porta del bloc, que no ens van deixar tancar, encara entrava gent nova a ocupar pisos", explica resignat, i prefereix no dir la xifra que va pagar (desenes de milers d'euros) "per no donar publicitat a aquesta activitat de gent que ocupa per poder guanyar diners".