Compte enrere per al nou mercat de Sant Antoni

L'edifici entrarà en funcionament al maig i quedaran oberts al públic espais com l'antic fossat medieval

Han passat més de 10 anys des que el taller d'Arquitectes Ravetllat-Ribas va rebre l'encàrrec de modernitzar el mercat de Sant Antoni. Les obres, que inicialment havien de durar uns quatre anys, han anat dinamitant terminis després de superar reptes com el d'integrar les restes arqueològiques que s'hi van anar localitzant. Ara, la data ja és inamovible. El mercat estarà acabat a finals d'abril i els paradistes tindran l'última paraula per decidir conjuntament amb el consistori quan comença a funcionar. Previsiblement, al maig. L'edifici ja està acabat -els arquitectes l'han ensenyat avui a la premsa- i els comerciants comencen, aquesta setmana, les obres de les parades i l'adaptació dels magatzems. 

La macroreforma haurà costat, en total, uns 60 milions d'euros, i permetrà, a més de mantenir l'essència de l'edifici de Rovira i Trias, recuperar la muralla i contramuralla medievals -i passejar per l'antic fossat, que donarà accés als establiments comercials de la planta -1 i connecta els carrers Urgell i Manso-, a més d'obrir al públic els quatre antics patis del mercat i ajuntar-los al projecte de superilla que aquests dies té el barri en obres i que preveu convertir la cruïlla de Borrell-Tamarit en una gran plaça. El mercat tindrà, això sí, un aparcament amb capacitat per a gairebé 400 vehicles. 

El repte -i un dels principals temors dels veïns-: que la reforma no trenqui el caràcter de mercat de barri que caracteritza Sant Antoni i que n no contribueixi més a l'escalada de preus en una zona ja castigada. Els paradistes tenen clar que no es volen convertir en una Boqueria 2 i que la seva principal clientela són els veïns de Sant Antoni. I, de fet, el mercat tindrà només tres locals de restauració i mitja desena d'establiments està previst que incorporin servei de degustació. 

52 establiments de fresc

Dels 180 establiments de producte fresc que hi havia a l'edifici antic, només 52 faran al pas al nou recinte -a la carpa provisional ja s'hi van traslladar només 98-, ja que un dels trets diferencials de la nova oferta és que quedaran enrere les microparades. Les noves seran més grans. 

La superfície total del nou mercat és de 53.388 m2, que es distribueixen en cinc plantes, quatre de les quals excavades sota terra. En total, hi haurà 235 establiments: 52 del mercat de producte fresc, 105 de no aliments i 78 per als paradistes del mercat dominical del llibre. Hi haurà, també, dos grans establiments comercials: un d'alimentari (un supermercat Lidl) i un de no alimentari que encara no s'ha escollit (es poden presentar ofertes fins al 7 de febrer).

A la planta carrer és on hi haurà el que és pròpiament el mercat. S'ha mantingut l'estructura panòptica de l'edifici històric. Des del centre es poden veure les quatre portes que donen accés al mercat. Als passadissos interiors s'hi posaran les parades de fresc, i als exteriors els encants. Això permet, com han destacat els arquitectes, tenir dos mercats dins d'un mateix edifici, però que cadascun funcioni seguint els seus horaris. Un dels dos mercats podrà estar obert i l'altre tancat, per exemple. El mercat dominical de llibres estarà al perímetre de l'edifici i a les voreres contràries dels carrers Urgell i Tamarit. La marquesina d'aquest mercat serà una estructura lleugera d'uns tres metres d'alçada. La del carrer Urgell serà tota retràctil i la resta de l'estructura també tindrà trams retràctils. 

A la planta -1 és on obriran el Lidl i el nou establiment no alimentari -tindran més puntuació per guanyar el concurs els establiments que no s'enfoquin a l'equipament personal i, per tant, no facin competència als Encants-. També hi haurà un espai veïnal, les oficines del mercat i l'espai museístic romà. La reforma ha mantingut un tram de la via sepulcral romana. L'espai es museïtzarà i serà visitable, tot i que aquests treballs aniran més lents que l'obertura del mercat. A les plantes -2 i -4 hi ha l'aparcament i a la -3, la zona de càrrega i descàrrega i els magatzems dels paradistes. 

Més continguts de