La Mútua i el Consorci Sanitari de Terrassa absorbiran l'activitat derivada a l'Hospital General de Catalunya

El conseller de Salut negocia amb les diferents parts i confia que el procediment culminarà amb èxit

L'1 de gener, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa assumiran l'activitat que actualment té concertada l' Hospital General de Catalunya i, per això, el departament de Salut ja negocia, amb totes les parts, els termes del trasllat per evitar l'acomiadament de cap treballador i garantir la qualitat de l'assistència sanitària. Així ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l'ACN. Comín no ha avançat el nombre de treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat, però s'ha mostrat optimista a l'hora de culminar el procés, ja que el procediment jurídic és  el mateix que ha acabat amb "èxit" a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell.

Després de traslladar l'activitat derivada a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, el departament de Salut ja treballa per fer el mateix procés amb l'Hospital General de Catalunya. El contracte s'acaba el 31 de desembre i, a partir de l'1 de gener, seran el mateix Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa els centres que assumiran aquesta activitat assistencial.

De moment, s'han engegat les negociacions perquè el procediment jurídic, el mateix que ja s'ha fet a la Clínica del Vallès, acabi amb el mateix "èxit". Així ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l'ACN. Comín està convençut que el procediment es resoldrà positivament depenent de "l'actitud de l'empresa". El conseller ha recordat que, en el cas de la Clínica del Vallès, es va obrir un diàleg entre totes les parts, els comitès d'empresa i les direccions de les empreses emissores i les empreses receptores. Per a Comín, és una "sort" que una d'aquestes empreses, el Consorci Sanitari de Terrassa, ja hagi participat en aquest procés en una ocasió i hagi tingut una rebuda "extraordinària".

Comín no ha donat les xifres dels treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat de l'activitat de l'Hospital General de Catalunya, però reconeix que, si no es fa, la viabilitat del Consorci Sanitari de Terrassa, per exemple, "estarà en situació de risc" a causa d'un "deute històric" i un "infrafinançament".

El conseller ha recordat que Salut ja fa plans d'ajustament que el facin viable gràcies a aquesta activitat que li arribarà de l'Hospital General de Catalunya. Per a Comín, cal preocupar-se primer dels hospitals públics, responent així a les reticències que en alguna ocasió ha mostrat l' Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El conseller ha recordat al consistori que hi ha treballadors de tots els centres implicats que viuen a Sant Cugat i a Terrassa. Per això, l'insta a preocupar-se "de tots els treballadors".

Clínica del Vallès: 1 milió d'euros d'estalvi

El conseller de Salut ha xifrat en 1 milió d'euros, entre un 12% i un 14%, l'estalvi que ha suposat per a les arques públiques el trasllat d'activitat de la Clínica del Vallès al Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa. Comín ha defensat que no sempre un proveïdor privat és més eficient que un operador públic i que, en grans equipaments com l'Hospital Parc Taulí, treballen amb economia d'escala, cosa que afavoreix l'estalvi de costos.

Altres processos en cartera

El departament de Salut vol acabar aquest procediment abans de posicionar-se respecte d'altres derivacions actuals com la Clínica de Ponent o la Clínica de Girona. Comín, en aquests dos últims casos, reconeix que la infraestructura pública no pot assumir l'assistència que se'n deriva i, per aquest motiu, no la traslladarà ara per ara. Pel que fa al Sagrat Cor, Comín tampoc no ho vol abordar fins que no estigui acabat el trasllat de l'Hospital General de Catalunya.

En l'àmbit dels equipaments sociosanitaris i de salut mental, Comín aposta per seguir comptant amb els proveïdors privats perquè la sanitat pública no té prou oferta per respondre a la demanda. En aquest sentit, el conseller prioritza els proveïdors privats sense ànim de lucre que han nascut amb la finalitat de servei públic.