Més reciclatge però també més residus

La recollida selectiva arriba al 41,8% mentre creix la generació de brossa: 1,43 quilos per habitant i dia

La recollida selectiva de residus millora a Catalunya per segon any consecutiu el 2018 i la taxa se situa en el 41,8%. El creixement –d'un 8,4%– és generalitzat a totes les fraccions de la brossa: l'orgànica, el paper i cartró, els envasos i el vidre. Ara bé, mentre les tones separades creixen, també ho fa el total d'escombraries que es generen arreu del país, que l'any passat va fregar els quatre milions de tones, la xifra més alta dels últims set anys.

La generació de residus i els cicles econòmics van sovint de bracet: més creixement del producte interior brut (PIB) equival a més consum i més tones de deixalles. Aquest binomi és el que la crisi climàtica obliga a trencar i, malgrat que a Catalunya l'augment de l'economia anava força per davant de l'increment de residus els darrers anys, la distància s'està esvaint. El 2018 el PIB català va créixer un 3,3% i la generació de residus per càpita va créixer un 2,9%, fins als 1,43 quilos per habitant i dia. Només un any abans el ritme de creixement del PIB (+4,4%) era el doble del que avançava la generació de nous residus (+2,2%).

La futura llei de residus de Catalunya, que el Govern confia tenir enllestida l'any que ve, ha d'atacar aspectes com la prevenció, per reduir les tones de residus que es generen i que en el millor dels casos acaben a les plantes de reciclatge. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que amb aquest objectiu d'incidir en la generació es treballa en una nova estratègia sobre plàstics que donarà a conèixer properament.

El Govern ajorna un any la llei que ha d’impulsar el reciclatge

La Generalitat té sobre la taula l'adaptació de la directiva europea que prohibeix alguns objectes de plàstic d'un sol ús –com ara canyetes, coberts de plàstic i els bastonets de les orelles– i que ha de contribuir ha reduir justament els residus que es generen. Calvet ha agafat el compromís de no  esperar fins que Espanya adapti la directiva, sinó que ha dit que prendrà la iniciativa de fer-ho abans, com ja han fet les Balears i Navarra

50% de reciclatge: l'objectiu de la UE

"Catalunya sempre ha anat a l'avançada i volem seguir així", ha dit el conseller de Sostenibilitat, referint-se també a l'objectiu que marca la Unió Europea (UE) als estats membres d'arribar a un 50% de reciclatge de residus el 2020. Catalunya es troba a vuit punts d'aquest objectiu segons les dades de recollida selectiva de l'any passat, però Calvet creu que és possible complir: "La sensació és bona i fa pensar que hi arribarem el 2020 si la separació continua creixent al mateix ritme".

A tot Catalunya hi ha 295 municipis que ja compleixen amb el 50% de taxa de reciclatge que demana Europa. El secret, en la majoria de casos, és haver optat per nous sistemes de gestió dels residus municipals, principalment pel porta per porta, en què la brossa es recull per dies i fraccions a les portes dels habitatges i no amb contenidors. El sistema permet fer un millor seguiment de qui recicla i qui no ho fa i és una eina essencial per a la personalització de la taxa de residus en el futur: que pagui més qui no recicla.

L'any 2018 hi havia 196 municipis a tot Catalunya que feien porta per porta i ara ja n'hi ha 240, segons el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. Això sí, de moment és una alternativa que apliquen només municipis petits, amb l'excepció de Berga, que és l'únic amb més de 15.000 habitants que ha optat per implantar el sistema. A Barcelona s'assaja al nucli antic de Sarrià des de l'any passat i s'estudien opcions per expandir-lo a altres zones. Malgrat tot, augmentar el nivell de reciclatge és el gran repte urgent a les ciutats mitjanes i grans, com Barcelona i les de l'àrea metropolitana, on la taxa de recollida selectiva és del 36%. 

Anar a l'abocador s'encarirà

Un dels factors que expliquen l'increment de la separació de residus a Catalunya el darrer any és l'encariment de la taxa dels abocadors, segons la Generalitat. Enviar una tona de residus a aquesta instal·lació costa uns 41 euros de cànon municipal a l'Ajuntament, l'any que ve la xifra s'encarirà a 47 euros i el 2025 ja valdrà 77 euros la tona. Desincentivar aquesta opció és un dels objectius que marca la UE: el 2035 només un 10% dels residus podran anar a parar a l'abocador i ara n'estan entrant un 35% del total.

Pel que fa a la incineració, les 4 plantes del país van cremar el 2018 unes 771.000 tones de residus, l'equivalent al 18% de tots els que es generen. Les entitats ecologistes crítiques amb la contaminació atmosfèrica que suposen aquestes instal·lacions subratllen que abans que cremar cal facilitar el reciclatge i abordar la reducció en la generació.

El cartró que 'desapareix' del contenidor

En el balanç de l'any passat, el Govern torna a assenyalar les tones de paper i cartró "sostretes" del contenidor blau. "A ningú se li escapa que, en plena era de l'e-commerce, que és molt intensiu en paquets de cartró, la recollida de tones no ho està reflectint", assegura Tost, que subratlla que les deixalleries constaten que aquest material "desapareix", com també passa amb altres, com el coure. Sense aquestes sostraccions, segons la Generalitat, la taxa de recollida selectiva seria del 45% i no del 41,8% com mostren les estadístiques.

Per fraccions, el contenidor groc d'envasos és el que més ha crescut en material recollit el darrer any, un 9,6%, però també és el que presenta una taxa més alta de materials impropis (mal classificats): un 28%. Pel que fa a l'orgànica, el punt feble de la recollida selectiva fins ara, també ha crescut un 7,5% el 2018 i es detecta un 12% de material que no hauria d'anar a aquest contenidor. El vidre i el paper i cartró presenten les millors qualitats del material separat i han crescut un 6% en el darrer any.