Créixer en espais verds millora l'atenció i la memòria dels nens

BarcelonaNo és el mateix créixer envoltat d'espais verds que fer-ho entre edificis. Tampoc és el mateix per al desenvolupament del cervell. Els nens i les nenes que han cresuct en llars envoltades de més espais verds tendeixen a presentar més volums de matèria blanca i grisa en certes àrees del cervell. Aquestes diferències estan associades a efectes beneficiosos sobre la funció cognitiva. És a dir, tenen una millor memòria de treball i menys falta d'atenció.

Així ho conclou un estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa, en col·laboració amb l'Hospital del Mar i la Universitat de Califòrnia (UCLA). En la investigació, que ha sigut publicada per la revista 'Environment Health Perspectives', es van estudiar 253 escolars del projecte Breathe de Barcelona. Es va mesurar la seva exposició al llarg de la vida a espais verds a la zona residencial utilitzant imatges per satèl·lit de totes les adreces dels participants des del seu naixement fins al moment de l'estudi. L'anatomia del cervell es va examinar per mitjà d'imatges per ressonància magnètica tridimensional d'alta resolució. La memòria de treball i la manca d'atenció es van avaluar amb testos per ordinador.

"Les nostres troballes suggereixen que l'exposició a espais verds de forma primerenca a la vida podria donar com a resultat canvis estructurals beneficiosos en el cervell", assegura Payam Dadvand, investigador d'ISGlobal i autor principal de l'estudi, que és el primer que avalua l'associació entre l'exposició a llarg termini als espais verds i l'estructura del cervell.

Segons Mònica López, investigadora d'ISGlobal i coautora de l'estudi, és beneficiós "tot el que sigui verd: des d'un arbre fins a un jardí". Els arbres que hi ha a la vorera, per exemple, ja són suficients si estan a prop del lloc de residència. S'ha tingut en compte els espais verds que hi ha 100 metres al voltant de la llar de residència. "En un estudi anterior ja es va veure que els espais verds beneficien el desenvolupament cognitiu. Ara s'ha vist que, a més a més, que els nens que fan millor les tasques tenen àrees del cervell més desenvolupades a nivell anatòmic". Aquestes diferències s'associen a un millor nivell de rendiment cognitiu. "Són funcions que són molt importants per l'aprenentatge, com és la memòria del treball ja que permet retenir informació durant un període curt de temps per desenvolupar una tasca", diu López. I pel que fa a l'atenció, els permet mantenir "la concentració durant més temps", afegeix.

Amb els resultats a la mà, els investigadors volen influir en les polítiques que es duen a terme a la ciutat i instar a les administracions a plantar més arbres, per exemple.

Es considera que el contacte amb la natura és essencial per al desenvolupament del cervell en els nens. Un estudi previ del projecte Breathe amb 2.593 escolars d'entre 7 i 10 anys va mostrar que al llarg dels 12 mesos de durada de l'estudi, els alumnes de centres amb més espai verd a l'aire lliure van tenir més increment en la memòria de treball i més reducció en la manca d'atenció que aquells que assistien a col·legis amb menys espais verds.

La hipòtesi de la biofília suggereix que hi ha un vincle evolutiu de les persones amb la natura. S'argumenta que els espais verds proporcionen als nens oportunitats de restauració psicològica i estimulen la creativitat, el descobriment i l'assumpció de riscos. A més, les àrees verdes també presenten nivells més baixos de contaminació de l'aire i de soroll. "Com més verd hi hagi, millor per a tot", conclou López.