Daniel Ordás: "És un error plantejar el referèndum ara que les lleis no el preveuen"

Idealista Nascut el 1974 a Basilea, fill d'emigrants asturians, Ordás és advocat i representant del Partit Socialdemòcrata suís a la seva ciutat natal. És l'autor del llibre 'España se merece... Democracia directa' (Zumaque)


Daniel Ordás s'apassiona exposant les bondats del sistema legislatiu suís, dels referèndums municipals, cantonals i estatals, de les llistes obertes i de la proximitat dels polítics. Des que va parlar de democràcia directa al programa de televisió Salvados, no ha parat d'aparèixer en molts mitjans catalans i espanyols.

¿No seria temerari introduir a Espanya la democràcia directa amb el país intervingut de facto ? Si es fes un referèndum sobre l'IVA, per exemple, l'impost no s'apujaria i l'euro trontollaria.

Hi ha països de la UE amb democràcia directa, no tan avançada com a Suïssa, però n'hi ha. A Àustria es poden fer consultes populars, i a Irlanda, i aquí teòricament també hi ha l'opció. En tota la UE hi ha un problema de desconfiança respecte a la política. Un dels països de la UE ha de començar el canvi, ara. I hauria de ser Espanya perquè és qui té la crisi política i institucional més gran.

Grècia no està pitjor?

Allà el problema és polític i econòmic, però no tant institucional. A Espanya el problema institucional és molt gran, de desconfiança entre tothom. La democràcia directa dóna una immensa estabilitat a un país. Suïssa és un país políticament avorrit en resultats, però les negociacions són igual de discutides que aquí, per bé que tothom n'assumeix el resultat. I el millor resultat és quan no hi ha referèndum perquè vol dir que abans s'ha pactat de tal manera que tothom accepta la decisió.

¿No cal més educació pública per introduir la responsabilitat de la democràcia directa?

Aquesta educació ens la dóna la crisi, que demostra a la gent que la política ens afecta a tothom. Fa quatre anys ningú parlava d'IRPF, d'atur, de primes de risc, de deute... Només apareixien als informatius, però ara són a totes les cases.

Per què consideres que si el polític viu de la seva professió i no de la política hi ha menys corrupció?

Perquè queda més clar què els interessa defensar. A Espanya hi ha un ús del terme corrupció que engloba des del xoriço de debò, que n'hi ha pocs però en totes les professions, fins a la gent que ha caigut en la temptació d'abusar del càrrec, agafar el cotxe oficial per visitar el fill o pagar un dinar amb amics amb la targeta de l'Ajuntament. Això ho fan perquè els hem donat molt poder amb poc control. Si hi hagués llistes obertes, podries votar un polític concret segons la seva actuació.

Al llibre proposes per a Espanya el model de govern de consens de Suïssa, amb un ministre del PNB i un de CiU. ¿Abans no s'hauria de solucionar la qüestió del model d'estat?

Espanya tècnicament ja és un estat federal, però amb diferents nivells de federalisme. La Constitució va establir allò de l'Espanya de les tres vies, però és que avui hem arribat a l'Espanya de les 17 vies. A Suïssa seria incomprensible que tots els cantons no tinguin els mateixos poders. Jo no estaria en contra de l'Estatut de Catalunya, sinó a favor que totes les comunitats tinguin aquest estatut. I que després cadascuna decidís si pot assumir segons quines competències o si les vol concordar amb altres autonomies. A Suïssa totes les competències són dels cantons i es traspassen a l'estat federal si així es decideix. Sempre de baix a dalt, mai a l'inrevés.

El PSC proposa més federalisme i més competències per a Catalunya. Topa amb el que planteges?

Cal tenir un sistema de compensació econòmica estatal. A Suïssa, vuit cantons paguem per la resta, i paguem amb ganes perquè sabem que és un avantatge ser a Suïssa. I ho elegim per votació popular. La clau és que hi ha una igualtat de principi i no de fi.

Assegures que a Suïssa no hi ha manifestacions gràcies a la democràcia directa. ¿L'onada de vagues i protestes que vivim demostra que la democràcia està fallant?

Si preguntes al poble no et caldrà intuir la voluntat popular amb manifestacions. Els amics suïssos es riuen de mi perquè he escrit un llibre per explicar els avantatges de la democràcia directa. "Però si és molt evident!", em diuen.

Per tant, entenc que el referèndum d'autodeterminació que vol la Generalitat és exemple de democràcia.

A ningú, a Suïssa, se li acudiria aquest referèndum. Als cantons més rics no els passaria pel cap sortir de Suïssa malgrat que són els que paguen més, perquè els beneficia l'entorn del país. I és un error plantejar el referèndum ara que les lleis no el preveuen. Seria millor que CiU defensés una reforma de la Constitució per poder fer en el futur qualsevol mena de referèndum. Mas no és coherent perquè mai ha demanat cap referèndum per l'ensenyament, la sanitat ni la legislació fiscal.

Hi ha gent que posa Suïssa com a exemple de país petit i ric que existeix fora de la UE. ¿Creus que Catalunya podria ser així?

Es pot copiar part del sistema suís, però no es pot copiar l'èxit directament. No pot ser que tothom sigui un país diminut com Suïssa i que no vulgui formar part de la UE. Hi ha molta gent a Suïssa que vol ser a la UE. Suïssa també té unes particularitats històriques, bones i dolentes. No hem de voler ser com Suïssa, Finlàndia i Noruega. S'ha de mirar el millor de cadascú.

Més continguts de