Ciutat Meridiana venç el desnonament de la Ruth

La família amb tres menors que va ser desallotjada dijous just abans del toc de queda recupera el pis

La Ruth, desnonada ahir amb els seus fills menors a Ciutat Meridiana, ha recuperat avui el pis / CÈLIA ATSET

El barri va guanyar. Ciutat Meridiana va guanyar. Almenys, un dels trenta desallotjaments previstos en pocs dies al districte va acabar bé per als veïns. Però sobretot van guanyar la Ruth i els seus tres fills, que dijous a la nit, una hora abans del toc de queda, van veure com havien d'abandonar el pis on havien viscut durant els últims dos anys, al carrer Rasos de Peguera de Ciutat Meridiana de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra els van desallotjar a dos quarts de nou del vespre per retornar l'habitatge a la propietat, el BBVA. La Ruth va passar la nit als serveis socials, al CUESB, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona, fins que divendres a la tarda l'Alfonso, l'encarregat de netejar els pisos, davant desenes de periodistes i més d'un centenar de veïns, li lliurava les claus. Com que es tracta d'una família vulnerable, l'entitat bancària havia de complir amb el decret llei 17/2019 i oferir un lloguer social que la família pugui assumir. Dilluns signarà, però divendres a la nit, amb els nervis que li impedien poder obrir la porta, va poder tornar al domicili. "Tot estava en ordre", assegurava. Només faltaven els dos periquitos que els agents es van endur, les mascotes dels seus fills.

Una família vulnerable

El malson per a la família va començar dijous al migdia, quan aquesta mare boliviana de 32 anys, que va arribar a Barcelona als 18, va tornar a casa després de guanyar-se la vida durant unes hores netejant cases. Quan va veure la que havia estat casa seva durant dos anys amb el pany canviat va buscar l'ajuda del barri per saber què havia de fer. Durant la seva absència, al matí, la comitiva judicial i una patrulla dels Mossos s'havien presentat al pis i, al no trobar-hi ningú, un manyà va canviar el pany i es va entregar l'habitatge a la propietat.

A les cinc de la tarda la Ruth, aconsellada per gent del barri, va decidir tornar a entrar al seu immoble. Al fer-ho va saltar l'alarma que s'hi havia instal·lat i la propietat va trucar al 112 per denunciar que havien tornat a ocupar l'habitatge. Fonts del BBVA asseguren que ningú els va notificar que es tractava d'una família vulnerable i que si aquesta informació que havien de facilitar els serveis socials hagués constat en el procediment no s'hauria activat el desnonament.

A punt del toc de queda

Així doncs, a dos quarts de sis de la tarda els Mossos i el personal de l'empresa de seguretat es van personar al pis per tornar a fer efectiu el desnonament. La dona va quedar-se a l'interior de l'habitatge fins que els cossos policials la van advertir que estava cometent un delicte "d'ocupació", un delicte "flagrant", i que si no obria la porta la tirarien a terra. Els menors -d'11 i 6 anys, i un de 6 mesos- estaven aterrats. Sobretot el gran, el Cristian. Mentre els Mossos colpejaven la porta, el nen els demanava plorant que no el fessin fora. "Els deia als policies «Deixeu-me viure en aquesta casa, vaig al col·legi aquí, tinc els meus amics aquí, trec bones notes»", explica la mare. El nen és "qui pitjor ho va passar", i fins a les sis del matí no va poder adormir-se al CUESB, encara amb l'ensurt de veure desenes de policies envoltant casa seva i tot un barri dempeus reclamant que no es fes el desnonament.

Finalment, després de consultar-ho amb els veïns que l'ajudaven, la dona va obrir la porta i els Mossos d'Esquadra la van acompanyar, juntament amb els serveis socials, al CUESB cap a les 20.30 h del vespre, just abans que comencés el toc de queda. Tot plegat enmig d'una situació molt tensa a l'exterior de l'immoble, amb un gran desplegament policial i centenars de veïns amb els ànims calents. Alguns veïns van acabar amb la roba trencada, mentre des del cos policial sostenen que hi va haver llançament d'ous i pedres, i un agent va acabar ferit a la cama i està de baixa.

Els veïns del barri que ajuden la Ruth asseguren que ni l'advocat d'ofici de la família ni tampoc els jutjats van notificar el desallotjament a la família. L'Ajuntament de Barcelona tampoc en tenia constància, i va mostrar-se molt crític amb l'actuació policial. "S'executa sense ordre judicial. Al matí no havia estat notificat ni a la família ni a l'Ajuntament. A la tarda tornen els Mossos sense ordre judicial. És injustificable, en plena pandèmia deixem al carrer persones vulnerables. És una decisió política", va dir la regidora Lucía Martín. L'alcaldessa Ada Colau va titllar el que va passar dijous a la nit de "vergonya" que no es pot repetir.

En la mateixa línia es va expressar el col·lectiu Irídia. L'advocat Andrés García Berrio creu que l'actuació dels Mossos de la tarda "no estava coberta per cap ordre judicial" i que els agents haurien d'haver portat el cas al jutjat per obtenir una nova ordre per entrar al domicili. "Per entrar-hi hauria d'haver-hi un delicte greu, i el d'usurpació és un delicte menor. Entenem que, des del punt de vista legal, l'actuació és discutible, és poc garantista", defensava García Berrio, que, a més, remarcava que tot això es va fer sense tenir en compte els "drets dels infants", un dret "superior" que no va respectar-se.

El TSJC, en canvi, mantenia que l'execució del llançament havia sigut degudament comunicada a les parts, també als ocupants de l'habitatge. En aquest cas, el 23 de juliol, el procurador de la família va rebre la notificació del jutjat després que es dictés sentència el maig del 2019 i que ja hi haguessin hagut anteriorment tres intents de llançament que no van prosperar. "El 22 d'octubre passat la part demandada va sol·licitar la suspensió al·legant motius relacionats amb el decret de pobresa energètica", deia el TSJC, però el jutjat ho va desestimar.

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, va justificar a SER Catalunya l'actuació del cos policial perquè hi va haver una reocupació del pis per part de la família i perquè, al tractar-se d'un "delicte flagrant", el cos policial va haver d'actuar per "restituir la propietat". "Als Mossos no ens agrada fer aquests desnonaments, treure de casa una família amb tres nens, però vivim en un estat de dret. Em dol que es posi el focus en el cos dels Mossos, hi ha un circuit social", va argumentar Sallent.

Al barri consideren que els Mossos van actuar amb desproporció. El president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, va lamentar l'actuació de dijous, ja que el dispositiu policial va actuar "amb violència" i es va "desplegar un exèrcit" pel barri. Els veïns, com el Manuel i la Julia, van denunciar actituds racistes dels agents i van reclamar habitatge social per a un barri que reclama "un sostre": "Volem pagar un lloguer social, que els nostres fills s'integrin".

El desnonament arribava només unes hores després que el Govern anunciés que ha decidit limitar els desnonaments durant l'estat d'alarma a través d'un decret llei. "Les paraules dels polítics no valen res, estan dient que estiguem confinats a casa i els llencen al carrer, sense poder agafar les seves pertinences, abans del toc de queda", criticava Bravo.

Barcelona torna a superar els 80 desnonaments setmanals

En la primera onada, al mes de març, es va anunciar l'aturada dels desnonaments a Barcelona i a tot Catalunya. L'emergència sanitària va comportar que els jutjats decidissin aturar "totes les actuacions judicials que no fossin urgents", i això incloïa també els desnonaments previstos mentre es mantingués la situació d'excepcionalitat. Al setembre, però, amb la tornada a la nova normalitat, Barcelona va tornar a superar els 80 desnonaments setmanals després del parèntesi del covid-19.