Diagonal Mar, l’únic lloc on el luxe i la precarietat es toquen

L’avinguda separa un barri ric d’un altre amb aluminosi a 38 blocs

Hi ha un lloc a Barcelona on els que resideixen per sobre de la Diagonal són els pobres i els que viuen per sota, els rics. Només cal travessar l’avinguda, mirant que no passi el tramvia, per passar del taronja predominant dels edificis més aviat antics i senzills del barri del Besòs als alts blocs de pisos de luxe recoberts de vidre de dalt a baix per garantir unes bones vistes del mar. Diagonal Mar és, amb 50 punts percentuals per sobre de la mitja barcelonina, el vuitè barri més ric de la ciutat i el Besòs i el Maresme, amb 40 per sota, ocupa el lloc 58 d’un rànquing de 73. És la diferència més acusada entre barris veïns a Barcelona.

Al carrer i entre parets, és fàcil veure com s’expressen aquestes diferències numèriques dins un districte, el de Sant Martí, que és el cinquè entre deu gràcies a altres contrastos entre barris com La Vila Olímpica (setè més ric), el Poblenou (25è) o La Verneda (59è). Des de la terrassa de 80 metres quadrats del pis de 120 on viu la Silvia es poden apreciar gairebé tots aquests barris i també les diferents fisonomies. Ella és enginyera, com el seu marit, al qual l’empresa com a expatriat li cobreix un lloguer per sobre dels 2.000 euros. Ben a prop, però, hi ha immobiliàries que anuncien àtics a 8.000 euros al mes de lloguer i de fins a 3 milions d’euros a la venda. “La majoria dels compradors són russos, xinesos i egipcis”, diu una agent immobiliària.

A l’ascensor del bloc de la Silvia, però, és un suís qui torna a casa amb el seu gosset. La Silvia confirma les nacionalitats -tot i que coneix molt poc els seus veïns- tot prenent un te de fruits vermells amb dues amigues, la Mari Carmen i la Marta, ambdues jubilades. La Marta explica que entre els seus veïns hi ha directors de sucursal de banc, un físic, un comercial d’alt nivell, entre d’altres, mentre que la Silvia no té gaire clar el que fan els seus. “No els conec gairebé tot i que ja fa sis anys que hi visc, aquí no es fa gaire vida de barri, és molt fred i tampoc hi ha massa comerços”, lamenta. El bar gourmet que han obert al costat de casa seva, a escassos metres de la piscina i el gimnàs amb què està equipat el bloc, està buit a primera hora de la tarda i els refrescos valen tres euros.

Els carrers i els bars passen a estar plens tan bon punt es travessa a la part alta de la Diagonal, que té rendes més baixes en aquest cas. També allà s’està aixecant una promoció de pisos de luxe amb piscina, que es ven com un bloc de Diagonal Mar però que es troba ja en ple barri del Besòs, només a dos-cents metres d’un menjador solidari creat per veïns del barri on fan cua unes 30 persones. “Cada dia tenim unes 250 persones i uns 50 són veïns del barri sense ingressos o amb ingressos molt baixos”, explica la Merche, una de les impulsores del menjador. Entre els usuaris, hi ha alguns sense llar i també drogoaddictes que venen d’altres barris i alguns aldarulls han fet que hi hagi veïns que demanin el seu tancament.

“L’altre dia aquí al davant de l’escola hi havia un home, amb la xeringa penjant”, explica una professora de primària d’una escola on la majoria d’alumnes són immigrants i becats pel menjador. Són diversos els veïns que han observat més consumidors de drogues al barri arran de les operacions policials al Raval i també més robatoris. Alguns, perquè està a prop de la Mina i d’altres, perquè també hi ha pisos ocupats on es venen drogues i es fan festes. “No n’hi ha gaires, no tants com al Raval o a Sant Roc”, reconeix el Francisco Abad, director de l’Associació de Veïns, que no creu que el centre comercial, el Fòrum o els pisos i hotels de luxe com el Marriott, que es veuen des del barri, hagin beneficiat el barri. “L’han trencat més”, diu.

Una reminiscència obrera

El Francisco, mecànic de professió, recorda l’arribada amb els seus pares, també obrers, a un barri sobretot industrial on de vegades veia des de la finestra les persecucions policials en cotxe a les bandes del Torete o el Vaquilla per la finestra. “De vegades xocaven contra un arbre centenari que després van tirar a terra, tot i que ens hi vam oposar”, rememora. Des de fa tres o quatre anys ha tornat a augmentar el tràfic de drogues i l’ocupació de pisos, “però no és escandalós”, rebaixa Abad. “Falten plans de xoc, inversions que fa anys que no es duen a terme”, diu mentre mostra en un paper la gaseta de l’Ajuntament on es detalla que un milió d’euros pressupostats contra l’aluminosi queden ajornats per a l’any vinent. Encara hi ha, segons tenen detectats, 38 pisos amb problemes estructurals en aquesta part alta de la Diagonal.