Dones amb la guàrdia alta: més demanda de classes de defensa personal

BarcelonaQuan l’Eloise va sortir del lavabo d’aquell xiringuito de platja es va trobar davant d’un home que li barrava el pas i li llançava un petó a l’aire. “Em vaig quedar completament en xoc”, explica. Mesos més tard, un dia que es va haver d’ajupir al carrer perquè li havia caigut una cosa, un altre home se li va tirar a sobre. I un altre cop va veure que es quedava en blanc, sense capacitat de reacció.

Preocupada, va decidir provar una classe de defensa personal. Com ella, una setantena de dones d’entre 15 i 40 anys també van acudir a la crida de Facebook en què s’anunciava una masterclass gratuïta, organitzada per The Warriors Martial Arts Club, un nou centre d’arts marcials de l’Hospitalet de Llobregat. Minuts abans de començar, temes com la violació en grup de la manada a Pamplona o el crim de Diana Quer suraven en l’ambient i se’n parlava obertament.

Els casos d’agressions sexuals són a l’agenda mediàtica més que mai. I, segons el balanç de seguretat i activitat policial del 2017, les denúncies per abusos i agressions sexuals van augmentar un 9,43% l’any passat: es trencava la tendència a la baixa registrada des del 2009. Gran part de les víctimes són dones d’entre 18 i 23 anys, i els autors solen ser homes d’entre 24 i 34 anys.

“Per desgràcia, totes les noies haurien d’aprendre algunes tècniques bàsiques de defensa personal per anar més segures pel carrer”, explica José Silva, un dels fundadors del club i instructor de la classe. I ja no només per defensar-se davant de desconeguts, sinó que la mateixa parella, de vegades, també pot acabar sent un perill. “Cada cop detectem més noies joves que pateixen maltractaments”, assegura Silva, que també es va sorprendre fa poc quan una dona li va demanar classes de defensa personal per a ella i les seves amigues perquè tenien uns marits “una mica punyeters”. Després de rebre aquestes peticions, l’instructor va decidir oferir classes gratuïtes per empoderar les dones i donar-los eines per guanyar autoconfiança i seguretat.

Classes d’interès social

De fet, no són pocs els ajuntaments, centres cívics i associacions que organitzen classes de defensa personal. Sense anar més lluny, l’associació Hèlia va organitzar divendres un taller d’autodefensa gratuït. Per la seva banda, José-Luís Bravo, director i instructor del centre Krav Maga 360, assegura que ja fa temps que li ha augmentat la demanda de classes, tant d’alumnes com d’instructors. Fa poques setmanes va impartir una classe magistral, també gratuïta, a més de tres-centes noies que havien conegut la iniciativa gràcies a unes youtubers. En aquella ocasió les alumnes van aprendre la tècnica del kravmagà, un sistema de defensa personal israelià en què no importa l’edat i la força, ja que la tècnica és suficient per sortir airós d’una situació de perill. Tot i així, Bravo sempre recomana que aquestes classes siguin mixtes, amb homes. “Ells són els potencials agressors, i a l’hora de practicar i imaginar-te l’escena és millor que hi hagi homes”, explica l’instructor.

Memòria muscular

Els experts coincideixen a destacar que és normal quedar-se en blanc davant de situacions de perill, però que per sort existeix la memòria muscular i que, a còpia de repetir certes tècniques de defensa, és possible reaccionar amb seguretat davant d’un agressor. La Marta, una de les assistents al taller de kravmagà, dubta de si sabria reaccionar si li passés alguna cosa, però conclou: “Almenys hauré intentat que no m’agafi desprevinguda”.

Tècniques de vigilància i per fer fugir l’agressor

Una de les primeres coses que s’expliquen a l’inici d’una classe de defensa personal és la importància de tenir sempre un control total de l’entorn. “No s’ha d’anar distret mirant el mòbil, sobretot a la nit”, explica José Silva, un dels fundadors de The Warriors Martial Arts Club. L’instructor també aconsella provar de canviar de vorera si no ens refiem de les persones que s’acosten, o cridar fort de seguida que veiem que estem en perill. Això mateix va fer la Conchi, una de les alumnes de la classe, que quan es va veure assetjada per un home al carrer va començar a cridar tan fort que l’home va marxar corrents. Però, en cas que cap de les coses anteriors funcioni, aleshores és quan intervenen petites tècniques que, si bé no cal tenir una força o alçada especial, si es fan amb precisió donen molt bons resultats. Accions com, per exemple, clavar les ungles als ulls o donar un cop estratègic als punts vulnerables de l’agressor, com el nas, la gola, els turmells, els genolls o els testicles, sovint poden ser suficients per tenir temps d’atordir l’atacant i marxar corrents: aquest, i no pas lesionar-lo, ha de ser sempre l’únic objectiu.