Dubtes sobre la baixada real de contagis a Madrid

La Comunitat aixeca les restriccions de mobilitat en 10 de les 41 àrees bàsiques de salut

Madrid va ser fa unes quantes setmanes l’epicentre del coronavirus a Europa, amb una incidència acumulada de fins a 700 casos per 100.000 habitants en 14 dies (IA) i una pressió hospitalària en augment, però les xifres han anat a la baixa des de finals de setembre. Ahir el ministeri de Sanitat hi registrava una IA de 328,9. És una reducció dràstica en comparació amb el que es registrava fa un mes i mig. A nivell assistencial, la reducció també ha existit (vegeu el gràfic), però no de manera tan pronunciada. Pel que fa a la mortalitat, que es notifica amb més retards i dona informació especialment de la gent gran, no s’observa una reducció suficient perquè pugui determinar una tendència. ¿Però l’aparent millora en la transmissió i la pressió hospitalària és real, tenint en compte que les mesures de restricció de la mobilitat que s’han aplicat a Madrid han sigut menys contundents que en altres llocs de l’Estat?

El Govern prorroga 10 dies més el tancament de bars i teatres

Mesures menys restrictives

A la capital espanyola el toc de queda és a partir de mitjanit, i a bars i restaurants només hi ha hagut limitacions d’aforament, però no s’han clausurat com sí que ha passat a Catalunya. A més, aquest divendres Madrid ha aixecat les restriccions de mobilitat en deu de les 41 àrees bàsiques de salut confinades perimetralment des de mitjans de setembre. Tampoc hi haurà un confinament de tota la comunitat el cap de setmana, com sí que hi va haver durant els últims dos ponts: el de Tots Sants i el de l'Almudena.

La Comunitat de Madrid sosté que la seva estratègia de confinar per àrees bàsiques de salut ha funcionat perquè ha permès “arraconar” el virus. Van començar tancant zones amb incidències superiors als 1.000 casos, després 750, després 500, i cada divendres van aixecant o aplicant confinaments perimetrals d’aquestes àrees en funció de l’evolució de la situació. L’altra pota clau del suposat èxit, segons fonts de la conselleria de Salut madrilenya, és l’ús de tests d’antígens a l’atenció primària i urgències que, a poc a poc, han anat substituint les proves PCR. L’avantatge principal d’aquest mètode de diagnòstic és que, a més de ser més barat, dona resultats en 15 minuts; per tant, permet tallar la transmissió ràpidament localitzant els contactes estrets del positiu.

“Madrid ho està fent bé. Ha llençat una estratègia de testeig massiu i li està donant resultat, sense haver de tancar l’economia”, deia ahir l’infectòleg Oriol Mitjà en declaracions al Planta Baixa. Aquesta és, però, una opinió que no comparteixen tots els experts consultats per l’ARA, alguns dels quals apunten en sentit contrari. “Els tests s’estan aplicant com a cribatge a gent que ni tan sols són contactes estrets”, afirma a l’ARA l’epidemiòloga i doctora en salut pública Pilar Serrano. La també secretària de l’associació madrilenya de salut pública recorda que la sensibilitat dels tests d’antígens és inferior a la de les PCR -d’un 75% en asimptomàtics-, de manera que aplicar-los a persones que en principi no són sospitoses d’estar contagiades no és efectiu perquè pot propiciar que hi hagi falsos negatius que no es produirien si se’ls fessin PCR. “Canviant de test pot ser que deixis de detectar casos. Als pacients amb menys càrrega viral pot ser que el test d’antígens no els detecti”, coincideix l’epidemiòleg Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiòlegs.

Les dades dels telèfons mòbils desaconsellen reobrir bars i restaurants

Madrid va comprar cinc milions d’unitats de tests d’antígens al setembre i una part les va dedicar a aquests testeigs massius als barris. La Comunitat convocava per SMS els ciutadans escollits, que voluntàriament podien fer-se la prova. Fonts del govern regional apunten que s’han detectat més d’un miler de positius sense símptomes que, si no s’hagués tirat endavant aquesta iniciativa, no s’haurien detectat. La dels tests d’antígens és, a més, una tècnica més simple, a diferència de les PCR, que necessiten més infraestructura i que resulten inviables per a cribatges massius, apunta l’expert en biologia de sistemes del CSIC Saúl Ares. “Qui no té tall rosega els ossos”, diu, i admet que tot i que amb aquesta pràctica poden sortir falsos negatius, són persones en aquell moment poc contagioses. Al cap d’unes setmanes pot augmentar la seva càrrega viral i passar a ser més contagioses, però el mateix pot passar amb les PCR, apunta.

De l’escenari a Madrid es desprèn la necessitat d’analitzar les xifres amb prudència, en la línia del que ahir fonts pròximes al ministre de Sanitat, Salvador Illa, expressaven al Congrés. “Madrid s’està estabilitzant però la situació és fràgil i inestable”, remarcaven. “Caldria verificar les dades, assegurar que l’evolució és positiva, que ho podria ser, i determinar el que ha sigut rellevant per millorar”, explica Caylà, que també recorda que Madrid ha sigut una de les comunitats que més retards ha tingut en les notificacions de casos.

Xifres encara elevades

Els últims dies el director tècnic de Sanitat, Fernando Simón, ha afirmat que les mesures implementades a la capital espanyola estaven donant fruits, però advertia que la situació continua sent preocupant. En aquest sentit, l’investigador del grup de recerca BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya Daniel López assegura que una IA tolerable seria al voltant de 100 casos per 100.000 habitants, de manera que l’important segueix sent reduir la velocitat de propagació. Per això subratlla que el més efectiu és reduir la mobilitat i que la població en sigui conscient. Madrid sobreviu amb poques restriccions, una millora als hospitals i una aparent reducció de contagis que genera suspicàcies.