El teixit veïnal de l'Eixample busca blindar el recinte de l'Escola Industrial de l'ampliació del Clínic

Demanen augmentar el nivell de protecció del recinte i preservar-ne els usos de barri

Que l'edifici de l'Hospital Clínic, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, ha quedat petit i obsolet per a un centre sanitari de referència és una veritat sabuda i acceptada per totes les parts. El que ja no genera tant consens és el lloc on s'hauria de construir aquesta necessària ampliació, ni si hauria de ser dins del mateix barri o podria plantejar-se al recinte de la Fira o fins i tot en algun municipi de l'àrea metropolitana. La ubicació que fa anys que s'estudia com a més factible, i que ja compta amb algun esbós que no s'ha presentat públicament, és el recinte de l'Escola Industrial: quatre illes de cases que amb el trasllat d'estudiants universitaris al  campus Diagonal-Besòs han perdut força ús, però que mantenen equipaments com la piscina Sant Jordi, que és l'única de mides olímpiques i coberta que té la ciutat, o els camps de futbol que fan servir equips com la Penya Anguera. Això, sumat a elements com el patrimoni arquitectònic del recinte i el fet que aporti espais lliures de construcció per on passejar en un teixit tan dens com el de l'Eixample fa que, ja abans de la presentació del projecte d'ampliació, el teixit veïnal s'hagi organitzat per demanar preservar l'espai de l'Escola Industrial i estudiar totes les ubicacions possibles per a fer créixer el Clínic.

Barcelona projecta ampliar el Clínic a l'Escola Industrial

La plataforma Un nou Clínic és possible salvant l'Escola Industrial ha avisat avui que ha plantejat al departament de Cultura incrementar el nivell de protecció patrimonial del recinte per passar-lo de bé  cultural d'interès local a bé d'interès nacional i blindar-lo així de possibles agressions, com les que podrien suposar les remuntes o recobriments per al nou ús sanitari. Entenen que redefinir el futur d'aquest espai, que havia sigut l'antiga fàbrica de brodats dels germans Batlló, és un trencaclosques en el qual caldrà encaixar tots els interessos – com ja ha passat en el debat sobre l'antiga presó Model– però que no es poden desatendre les necessitats del barri. I aquí hi entren tant els usos esportius com la possibilitat de tenir un espai no edificat per passejar i per mantenir la memòria de la ciutat.

"Necessitem esponjar el barri", defensa la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, Sylviane Dahan, que ha remarcat en roda de premsa que a la pràctica aquest espai funciona com una mena de superilla sorgida de manera natural i ha demanat deixar de banda els "globus sonda" i que s'exposi de manera clara quin són els plans per a l'ampliació del Clínic. Diàleg i transparència.

El projecte també genera dubtes a nivell arquitectònic, segons el grup de l'Eixample del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que apunta que la solució no és la idònia, sinó que suposa un trossejament, i que aquesta zona de la ciutat no es pot permetre el luxe de renunciar a un dels seus pocs pulmons. 

Barcelona urgeix a desencallar l'ampliació del Clínic i la situa a l'illa de l'Escola Industrial

Des del punt de vista patrimonial, entitats com SOS Monuments i el mateix COAC defensen que a banda del pes com a conjunt de l'antic recinte fabril, cal valorar que conté obres del prestigiós arquitecte Rafael Guastavino, considerat el pare de la volta catalana, i que va fer les seves proves a l'espectacular sala hipòstila de l'Escola Industrial, i que el recinte també té l'empremta d'arquitectes com Joan Rubió i Bellver. 

El retorn de la caserna de bombers

La presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB), Ana Menéndez, ha demanat "claredat" sobre els plans de futur del Clínic i ha deixat clar que volen que pugui mantenir la part hospitalària actual al barri, però que el debat és si l'ampliació també s'haurà de quedar a l'Eixample. Ho ha dit, sobretot, en referència als plans expressats per l'Ajuntament, que és una de les tres administracions implicades en el projecte, d'apostar de manera més decidida pel creixement a l'illa de l'Escola Industrial.

Menéndez ha recordat també que la caserna de bombers que actualment hi ha al Parc de Joan Miró haurà de sortir d'allà perquè es va aixecar sobre sòl qualificat de zona verda  i és il·legal, i que, per tant, també està en debat si torna al seu emplaçament original, al carrer Provença –on es va projectar la primera ampliació del Clínic– o no. Fonts municipals apunten, en aquest punt, que la caserna ha de tornar a l'entorn d'on era.

El govern municipal ja va deixar clar en l'últim ple que vol accelerar l'ampliació de l'hospital i que tots els estudis indiquen que l'illa de cases on hi ha l'Escola Industrial és la més adequada. El regidor del districte de l'Eixample, Jordi Martí, assegura, en aquest sentit, que l'equipament s'hauria de quedar al districte "sense impedir-ne el correcte funcionament i vigilant els elements patrimonials", tal com va exposar a l'última audiència pública. Des del Clínic també assenyalen el recinte de l'Escola com a "projecte de futur". I fonts de la Diputació de Barcelona, els tercers en discòrdia perquè són propietaris del sòl, insisteixen en la necessitat de fer possible una ampliació que veuen urgent i que asseguren que estan disposats a facilitar, però apunten que també cal valorar aspectes patrimonials del recinte industrial com el mateix llegat de Guastavino.

Indignació  per les multes a la "solidaritat veïnal"

L'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample també ha denunciat aquest dilluns les multes que s'han imposat a alguns veïns del barri per "haver-se oposat pacíficament" a desnonaments com el de l'Estela el 5 d'octubre. Asseguren que hi ha una vintena de veïns que han estat sancionats amb multes de 601 euros acusats de desobediència per la coneguda com a llei mordassa i demanen deixar  de sancionar "la solidaritat veïnal" i suspensió cautelar dels desnonaments de persones vulnerables en l'actual context de pandèmia.