Entitats socials reclamen més recursos públics i solucions estructurals per frenar el sensellarisme

Les persones sense llar en centres de primera acollida han crescut un 80% en 10 anys

La federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) reclamen més recursos públics i mesures estructurals per combatre el sensellarisme a Barcelona. En unes jornades en què han participat més de 150 professionals les entitats han assenyalat que la manca d'habitatge assequible i la implicació insuficient de les administracions públiques per fer-hi front són les causes principals de l'increment de persones sense llar i del col·lapse del sistema que les hauria d'atendre. Apunten que durant els últims 10 anys les persones allotjades en centres de primera acollida i recursos de la XAPSLL ha passat de 1.190 a 2.130, un 82% més.

La jornada Habitatge i sensellarisme a Barcelona: Anàlisi i reptes, celebrada al Palau Macaya, ha posat de manifest que els recursos actuals estan desbordats i que per revertir la tendència a l'augment de persones sense sostre –que el 2019 eren més d'un miler, un 56% més que fa 10 anys– "calen mesures d'emergència específiques per a aquest col·lectiu, però també estructurals per acabar amb la sagnia de desnonaments i garantir el dret a l'habitatge".

Els joves sense llar atesos a Barcelona es dupliquen en tres anys

Les entitats critiquen que els pressupostos 2020 del Govern "preveuen tan sols un milió d'euros per desplegar l'Estratègia Integral per a l'Abordatge del Sensellarisme a Catalunya, una dotació que queda molt lluny del que caldria". Apunten que l'augment de recursos econòmics és la principal reclamació, però la solució passa també per mesures com garantir i facilitar l'empadronament a tota la població, una obligació que afirmen que actualment incompleixen nombrosos ajuntaments. Afegeixen que al dèficit d'habitatge públic s'hi sumen fenòmens com l'especulació i la gentrificació, que encareixen la vida als barris i accentuen el desequilibri entre els salaris i el cost dels lloguers.

Alhora, indiquen que creixen col·lectius com el dels joves migrats sols que queden exclosos del sistema de protecció amb la majoria d'edat o el dels demandants d'asil que veuen rebutjada la seva petició i queden en situació irregular, segons exposen les entitats en un comunicat.

La Fedaia inicia les mobilitzacions per demanar més recursos

Qui també demana més recursos per a un col·lectiu vulnerable és la Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància (Fedaia). L'entitat va iniciar dilluns  una campanya d'accions i mobilitzacions per denunciar la "situació límit" de les entitats i els professionals de l'atenció a la infància i reclamar una modificació dels pressupostos de la Generalitat. Aquest dijous, desenes de persones s'han concentrat davant les subdelegacions de Treball, Afers Socials i Famílies per reivindicar que hi hagi una partida important als pressupostos destinada a la infància, especialment la que està en centres d’acollida. Sota el títol Omplim les motxilles d'oportunitats, han llegit un manifest en què demanen més recursos per a les entitats que treballen amb la infància, l'adolescència i les famílies en risc d'exclusió social.