Expedició de metges i infermers catalans als camps de refugiats de Grècia
La iniciativa surt dels professionals, però està coordinada amb els centres, la Generalitat, l'executiu grec i una ONG de la zona
BarcelonaMales condicions d'higiene, insalubritat i situacions traumàtiques. 44 metges i infermers catalans aniran a camps de refugiats de Grècia per pal·liar-ne les conseqüències. El projecte que ha presentat el conseller de Salut, Toni Comín té el seu origen als hospitals, i està coordinat pel Departament de Salut, el d'Afers Exteriors i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament. 32 professionals de l'Hospital Clínic i 12 de l'Hospital Sant Joan de Déu faran torns consecutius de quatre setmanes –a partir de l'agost– en els quals esperen atendre a més de 12.000 persones, un 40% de les quals són infants.
La iniciativa surt del "compromís dels professionals del centre", segons recorda el director general el Sant Joan de Déu, Manuel del Castillo, i està impulsada "des de la base", tal com referma Josep Maria Campistol del Clínic. Però no ho faran sols. A banda de coordinar-se amb les administracions catalanes, els professionals col·laboraran amb l'ONG Woman and Health Alliance (WAHA) amb el vistiplau del consolat de Grècia. "Els hospitals hem donat suport a la iniciativa, com no podia ser d'altra manera, perquè sempre hem estat al costat del més necessitats", ha explicat Campistol.
Una solució temporal
"La intenció no és cronificar els camps de refugiats, però mentre hi siguin haurem d'actuar", explica la doctora i cooperant Victoria Fumadó. En aquest sentit, ha subratllat la importància de la seva presència als camps per evitar la transmissió de malalties infeccioses –que amb l'arribada de la calor podrien arribar al seu punt àlgid– i també les mentals. Fumadó ha lamentat que "els infants són els més vulnerables" en aquests casos, i que aquesta situació es veu accentuada en els nens que no van acompanyats.
Però els "traumes emocionals" són principals problemes dels hospitals. La també infermera cooperant Meritxell Cascán ha recordat que el trauma de la guerra és molt fort: "Els refugiats tenien un projecte de vida abans, amb una feina, una família, una carrera, i van haver de deixar-ho tot enrere pel conflicte", explicat. La cooperant ha afegit que les famílies –que en molts casos han estat separades– només volen recuperar "una vida digna i en llibertat". "Aquests nens són el futur i si no fem res perdrem una generació", han conclòs.
El paper de la UE
El cònsol de Grècia a Barcelona, Fernando Turró també ha estat present a la presentació de la iniciativa, i ha cridat a "protestar contra el paper que està jugant la UE", i ha acusat Europa d'Estar fent "omissió de socors" i no complir el dret d'asil. Comín ha coincidit amb el cònsol, però ha matisat que "Europa no està a l'alçada per impotència", no per mala voluntat o de forma deliberada. D'altra banda, el conseller ha elogiat la "vocació" dels metges, que assegura que han mostrat "una estima per la seva feina per sobre de la recompensa que rebin, fins i tot fora de les fronteres catalanes.
En aquest sentit, els dos centres impulsaran a partir del dilluns vinent una campanya per recaptar fons, per evitar que la Generalitat hagi d'abonar el total del cost de la campanya. El projecte costarà 238.000 euros, 150.000 pel Clínic i 88.000 pel Sant Joan de Déu. Les 12.000 persones que espera ajudar el projecte no són les úniques que viuen en camps de refugiats de Grècia. Entre els 44 camps hi ha més de 57.000 persones, 20.000 dels quals són nens.
