ENERGIA

França i Espanya lloen el túnel de la MAT que no volien

Rajoy diu que la interconnexió “portarà l’energia més barata a casa”

Abans del 2008 ni el govern francès, ni l’espanyol, ni les dues empreses d’infraestructures energètiques (REE i RTE) dels dos països volien sentir a parlar del soterrament de la interconnexió de la MAT. El cost era deu vegades superior -com així ha sigut- i s’hi negaven en rodó, malgrat que així ho volien bona part del territori català i francès, amb els alcaldes al capdavant. Ahir, però, en el parlaments oficials de la inauguració, tot van ser lloances per a una obra que ha costat 700 milions d’euros: “Obra tecnològica puntera”, deia el president de Red Eléctrica de España (REE), José Folgado, o “Construcció de la intel·ligència elèctrica europea”, deia Dominique Maillard, president de Réseau de Transport d’Életricité (RTE). De l’obligació n’han fet virtut.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI, davant l’estancament d’una obra que la Unió Europea considerava essencial i estratègica per al desenvolupament del territori, aquest organisme va decidir intervenir i enviar-hi el comissari Mario Monti -posterioment president d’Itàlia- perquè mediés en el conflicte. La solució salomònica va ser que en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema la MAT seria aèria, i que des de Santa Llogaia fins a França (Baixàs) seria soterrada. Els que van viure les negociacions de prop, com els alcaldes catalans i la plataforma No a la MAT, recorden que els francesos es van mantenir més units fins al final -en gran part perquè la seva legislació dóna més força a un territori quan s’oposa a una decisió del govern- que no pas l’estat espanyol. Fos com fos, el 27 de juny del 2008, en una cimera hispano-francesa, el president José Luis Rodríguez Zapatero i el primer ministre François Fillon -el president era Nicolás Sarkozy- van signar l’acord forçat per Monti. Set anys més tard, el túnel és una “proesa tecnològica”. Mario Monti també va ser present ahir a Montesquiu per a la inauguració.

El paisatge francès

En relació a aquest polèmic acord, el primer ministre francès, abans dels discursos oficials, va fer unes breus declaracions davant la premsa desplaçada de les quals cal destacar una frase: “Cal donar les gràcies als alcaldes que han lluitat sobre el terreny per aconseguir un soterrament que preserva el paisatge: això era essencial”. Valls és socialista, i qui va signar l’acord de soterrament era de la UMP. La sensibilitat de Valls, sobretot, amb bona part d’aquests alcaldes al capdavant, va destacar en contrast amb la fredor del president espanyol, Mariano Rajoy. Respecte a aquest procés llarg i dolorós per a la demarcació de Girona, es va limitar a dir: “Ha sigut lent, però ho hem aconseguit”. En canvi, el seu homòleg destacava que “hi ha obres d’interès general que s’han de fer, però s’ha de tenir en compte la vida diària de la gent”.

El pompós acte d’inauguració, amb unes imatges que passaran a la història amb dos tècnics -un espanyol i una francesa- connectant dos cables d’alta tensió davant la satisfeta mirada de Rajoy i Valls, no va ser més que una simulació protocol·lària. Una fotografia. La interconnexió està actualment en fase de proves i no començarà a funcionar fins al mes de juny.

Catalunya ja compleix amb la UE

L’acte sí que va servir perquè el president espanyol destaqués les virtuts de la interconnexió amb França, fins al punt de dir que “l’energia arribarà a les cases a més baix preu i incrementarà el benestar de tothom”. Això, si arriba a passar, serà quan Espanya arribi al 10% de capacitat d’interconnexió, el 2020 -una exigència de la UE-, si no més, i no amb el 6% de quan la MAT estigui en funcionament. Cal recordar que ara mateix, sense aquesta interconnexió, si Catalunya fos un estat independent, ja compliria el 10% de capacitat d’interconnexió. De fet, a més que a curt termini la MAT no suposarà encara una rebaixa del preu de l’energia elèctrica, sí que implica un augment de la factura, ja que aquesta obra faraònica repercuteix en els peatges que paguem els consumidors d’electricitat cada mes, com passa amb totes les infraestructures energètiques.

Mentre Valls i Rajoy inauguraven la interconnexió de la MAT, totes les plataformes opositores feien un acte de protesta per reclamar que, si la infraestructura és inevitable, com a mínim que el tram català sigui soterrat com el francès. “És un despropòsit, algú hi ha de ser donant canya i que es vegi que encara hi som tot i que ens han desgastat molt”, va dir la presidenta d’AlarMAT, Lucia Aguilar, a Fellines. Els activistes van assegurar que continuaran lluitant, que tenen previst realitzar noves mobilitzacions. Estan a l’espera de la decisió del Suprem sobre el contenciós que van presentar, i la CUP va avançar que interpel·larà el Govern al Parlament sobre la MAT.